Aquests darrers dies la boxa ha tornat a acaparar l’atenció mediàtica arran del combat entre el nord-americà Floyd Mayweather i el filipí Manny Pacquiao. Tret de moments puntuals en què l’espectacle que envolta les vetllades arrossega a clients- espectadors, la boxa resta molt lluny de la popularitat que gaudí anys enrere.

A inicis del segle XX, quan el futbol encara no havia esdevingut un esport de masses, altres disciplines com la gimnàstica i el ciclisme atreien l’interès dels aficionats. No fou fins a la dècada dels anys vint quan el futbol i la boxa irromperen amb força.

En aquell període, el seguiment del pugilisme augmentà considerablement a Catalunya, sobretot gràcies a la munió de boxejadors existents. Un d’ells, el barceloní Pere Sáez, s’enfrontà el 20 d’abril de 1924 al valencià Ricard Alís pel títol de campió estatal del pes wèlter. El combat es celebrà a l’estadi del FC Barcelona, que aleshores es trobava al carrer Indústria. La victòria fou pel púgil de Bunyol (Foia de Bunyol) que derrotà als punts al deixeble d’Artero, un dels millors entrenadors de l’època. Malgrat aquesta derrota, la trajectòria vital i esportiva del púgil català mereix ser coneguda.

Nascut a Barcelona l’11 d’octubre de 1902, Pere Sáez Benedicto s’inicià en la pràctica de la boxa amb quinze anys al Barcelona Boxing Club. Tres anys més tard debutà oficialment amb victòria a l’Iris Park, un dels epicentres d’aquest esport en aquella època. En aquesta emblemàtica sala es consagrà després de derrotar Agustín Mora als punts després de deu assalts. Aquell dia el públic envaí el quadrilàter per aclamar el púgil barceloní, que acabà sortint del local muntat damunt les espatlles dels aficionats. La crítica el considerà el millor pes wèlter de l’Estat. Sáez era un púgil que destacà pel seu estil elegant, una bona esgrima del puny i un gran joc de cames. No debades fou conegut com “la primera vedet del ring català” o “el cavaller del ring”. Totes les vetllades en les que prenia part eren un èxit de taquilla, tothom volia contemplar la plasticitat dels moviments de l’ídol local damunt el quadrilàter.

Tot i la decepció per la derrota davant Alís, l’any següent es proclamà campió de Catalunya de boxa professional en la categoria del pes wèlter. A poc a poc, però, abandona els entrenaments per exercir com a preparador i mànager.

Tot i així, el 1926 encara disputà la final del Campionat de Catalunya davant Francesc Ros. La victòria del púgil del Punching Ball de Gràcia precipità la retirada de Sáez. El popular Peret, com era conegut, penjà els guants per dedicar-se a entrenar púgils novells. La seva marxa, però, fou momentània atès que el 1927 retornà a la pràctica de la boxa. Després d’una breu gira pel nord d’Àfrica fou nomenat vicepresident de l’Sporting Boxing Club barceloní.

No serà fins el 1929 quan definitivament es retirà de la boxa per dedicar-se plenament a treballar com a preparador dels púgils del promotor Taxonera.
Tres anys més tard ingressà al Cos General de Policia. Després del Cop d’estat i l’esclat de la Guerra Civil, Peret fou destinat a l’escorta del general Vladímir Antónov- Ovséienko, cònsol general de la Unió Soviètica a Barcelona. A la capital catalana, el diplomàtic d’origen ucraïnès que havia dirigit la presa del Palau d’Hivern el 1917, treballà com assessor militar del govern republicà.

Mentrestant, Pere Sáez, a banda de vetllar per la integritat del dirigent soviètic instal·lat en un xalet requisat de l’Avinguda del Tibidabo, participà activament en el Comitè del Sindicat de Boxejadors i Mànagers que es va fer amb el control de la Federació Catalana de Boxa. De fet, fou un dels membres que dirigí la seva comissió esportiva.

Tot es precipità, però, a meitats de 1937 quan Ovséienko torna a la Unió Soviètica i aconsella a Sáez que, juntament amb la seva dona i els seus dos fills, l’acompanyi per evitar els perills derivats del conflicte. Així fou com la família del púgil va emprendre el camí de l’exili. El mateix que feren prop de 3.500 republicans, entre els quals hi havia nens, militars i dirigents i quadres del Partit Comunista.

Un cop arribat a l’URSS, Sáez s’instal·la a Simferòpol, una ciutat situada a la Península de Crimea. Mentrestant, Ovséienko era detingut per l’NKVD, la policia secreta soviètica, en el marc de l’anomenada Gran Purga ordenada per Stalin. Fou condemnat a mort i afusellat el 1939, malgrat que anys més tard arran del procés de desestalinització endegat per Krushov la seva figura seria rehabilitada.

Aliè a la sort del seu antic cap, l’ex púgil tractà de refer la seva vida entrant a treballar a una fàbrica col·lectivitzada. Quan es va estendre entre els seus companys de feina que havia estat un boxejador de renom li encarregaren organitzar una secció d’aquest esport a la factoria. Corria l’any 1940 i la fama de l’equip entrenat per Sáez va anar en augment. Els èxits esportius que conreà provocaren que fos designat tècnic de la selecció de boxa de la República d’Ucraïna, amb la qual el 1954 guanyà la Copa de la Unió Soviètica.

Les autoritats esportives coneixedores de la seva trajectòria decidiren que Sáez s’integrés al cos tècnic de la selecció nacional. Amb el preparador català, l’equip de l’URSS assolí més d’una trentena de medalles en cinc Jocs Olímpics entre 1956 i 1972, any en què es va jubilar. Per aquests èxits li atorgaren el títol d’entrenador emèrit, el màxim guardó esportiu soviètic.

L’octubre de 1970 Sáez va poder tornar a Barcelona per visitar un dels seus fills. Durant la seva estada va rebre l’homenatge de l’Agrupació Nacional d’Ex Boxejadors de Catalunya. Cinc anys més tard, aconseguí un acord perquè la selecció soviètica de boxa pogués realitzar una gira per l’Estat. Així, el 23 de juliol de 1975, encara amb Franco al capdavant del règim i dos anys abans del restabliment oficial de les relacions diplomàtiques entre ambdós països, el combinat de la URSS va participar en una vetllada celebrada al Price barceloní en que s’enfrontà a una selecció de boxejadors catalans.

El 8 de novembre de 1979 Peret moria en terres ucraïneses. La seva tomba al cementiri de Simferòpol és fàcilment identificable pels dos guants afaiçonats de marbre que la cobreixen. Encara avui en dia s’organitzen homenatges a la seva memòria, com el torneig de boxa amateur “Memorial Pedro Sáez Benedicto” que es celebra des de 1980 a la localitat on residí d’ençà el seu exili. Malauradament, a Catalunya segueix sent un dels grans oblidats del nostre esport.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.