Florència, 30 de juny del 1911.

Ardengo Soffici llegia amb calma la premsa del dia. El cambrer, com solia fer, li havia ofert els millors dolços toscans. Ell s'havia limitat a rebutjar-los amb un sol gest i reclamava el seu cafè, com feia cada dia. A la taula del costat, dos joves estudiants el miraven amb admiració.

Intentaven alçar la veu, somiaven que Soffici, el millor crític literari de Florència, escoltés la seva conversa, plena de tòpics i recarregada per tal de semblar cultes, i els oferís seure a la seva taula. Però Soffici llegia en silenci, al costat dels seus amics Giuseppe Prezzolini i Medardo Rosso, alguns dels intel·lectuals que havien fet del Le Giubbe Rosse, un elegant cafè, el seu punt de trobada.

Soffici no va veure entrar aquells quatre homes. Duien vestits elegants, fets a mida, de disseny francès. Tenien el caminar decidit de qui sap què vol fer a la vida. I cara de pocs amics. Després de preguntar al cambrer, van dirigir-se a la taula de Soffici i li van preguntar si ell era el famós crític. Els amics van pensar que serien uns admiradors. Soffici va alçar la vista i va respondre afirmativament. Però just en el moment en què li va semblar reconèixer aquell home amb accent milanès, va rebre una plantofada que li va fer caure el cafè, el diari i la dignitat al terra. Els seus amics van sortir en defensa de Soffici i els quatre milanesos van començar a repartir cops de bastó. Quan la policia va aconseguir separar els dos grups, el cafè estava fet un desastre, ple de gots tancats, dones escandalitzades i sang pel terra.

De mica en mica, la notícia de la barallava va anar circulant gràcies al boca-orella. Quan els carabiners van preguntar als milanesos les raons de la baralla, un d'ells, el més decidit i el més baixet, va respondre que era un acte de justícia. Que Soffici mereixia ser estovat, per ser mediocre. Soffici, amb un ull morat, va respondre que havia estat agredit per “aquells que no poden defensar-se amb paraules, ja que no estan a l'alçada”. En ser preguntat sobre si coneixia els agressors, Soffici va respondre que sí. “Marinetti i la seva colla”, va afegir.

Tomasso Marinetti, l'home que en un cafè de París, sobre un paper trencat, havia fundat el futurisme, s'havia fet acompanyar de tres dels seus companys d'aventures, els pintors Umberto Boccioni, Carlo Carrà i Luigi Russolo, per abaixar els fums de Soffici. “Sóc un home d'acció” es va justificar per explicar el motiu pel qual aquell juny del 1911 va pujar a un tren, va anar fins a Florència i va esbatussar-se amb els intel·lectuals florentins més famosos de l'època. I tot per no haver paït gaire bé una crítica. 

A Le Giubbe Rosse molts dels companys de xerrades de Soffici admiraven el futurisme i se'n sentien part. Però Soffici, crític, va sortir de la primera exposició de pintura futurista a Milà, decebut. En tornar a casa va escriure un article a la revista La Voce on afirmava que “són un grup de clowns tràgics que volen espantar un públic plàcid i ignorant”. Quan Boccioni i Marinetti van llegir-ho (en un cafè, és clar), van estripar la revista i van decidir passar a l'acció. Marinetti, sense manies, va deixar clar que calia anar a Florència i posar Soffici al seu lloc. La baralla va ser de les que fan època, amb cops de bastó (tothom en duia, ja que estava de moda), coces i cops de puny. Els milanesos van passar la nit a la comissaria, i l'endemà van ser acompanyats a l'estació de tren de Santa Maria Novella, on es van trobar amb els intel·lectuals florentins, amb garrots, llestos per acabar la baralla. Soffici, Prezzolini i Spaini, amb el reforç d'Scipio Slataper, un jove escriptor de Trieste que moriria durant la Primera Guerra Mundial, volien revenja. La segona baralla també va ser de les que fan història i la premsa, durant els dies posteriors, en va anar plena. Curiosament, després d'empentes, crits i cops, els dos grups van aconseguir passar al diàleg gràcies a Aldo Palazzeschi, un poeta que va aconseguir fer de mediador. Milanesos i florentins van acabar arribant a la conclusió, que en el fons, no eren tant diferents. I el Cafè Le Giubbe Rosse va passar a ser escenari de lectures de textos de Marinetti. Fins hi tot s'hi van exposar pintures de Boccioni malgrat que Soffici, que havia estudiat pintura i havia arribat a conèixer Picasso a París, mai va veure amb bons ulls aquelles obres.

Marinetti i Soffici, els protagonistes d'aquella baralla, van passar a treballar junts. Soffici per exemple, va fundar amb Giovanni Papini la revista Lacerba, publicació que va passar a ser l'òrgan oficial del futurisme. Durant uns anys esbojarrats, els dos van organitzar actes per Itàlia tant polèmics com aquell al campanar de la Basílica de San Marco, de Venècia, quan Marinetti va proposar enderrocar tots els palaus venecians per aixecar fàbriques als canals. O la primera nit futurista a Florència, que va acabar amb desenes de detinguts.
Poc abans de la Primera Guerra Mundial, on tant Soffici com Marinetti es van allistar, van tornar a partir peres. Els dos estaven destinats a militar en el feixisme, amb una curiosa relació d'amor-odi amb Mussolini. Els dos van defensar, fins el final, ser homes d'acció. Sense penedir-se de les seves baralles, com aquella de 1911. Aquell dia, en el fons, Marinetti va ser bastant fidel a les idees que defensava, ja que sobre aquell paper estripat, a París, havia escrit que “volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat. El valor, l'audàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostra poesia. És des d'Itàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència atropelladora i incendiària, amb el qual fundem avui el «Futurisme», perquè volem alliberar aquest país de la seva fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerones i d'antiquaris”. Aquestes paraules escrites des d'un cafè van ser publicades per Le Figaro. I pocs anys després, va trinxar un altre cafè per defensar aquestes idees. El cafè Le Giubbe Rosse, per cert, encara existeix, a la Piazza della Repubblica, amb més turistes que poetes a dins.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.