Què és aquesta bogeria de Barça? Què és aquest correfoc en què s'ha convertit l'ordre i el seny gravats en l'inconscient col·lectiu del club des de temps immemorials? Els puristes s'estiren els cabells. La resta ens ho passem pipa. L'anarquia és divertida i, el millor de tot, obre noves i necessàries portes que ens permeten explorar el desconegut i anticipar el futur.

No sé si heu llegit el Manifest Groc. Són tres pàgines escrites l'any 1928 pel trio de terroristes culturals Dalí, Gasch i Montanyà. Aquesta peça clau de l'avantguardisme català és una delícia que cal ser revisada any rere any, doncs continua tenint una vigència aclaparadora. Si no el recordeu és perquè l'han apartat del temari a instituts i universitats, tal és la capacitat revolucionària del text.

Molt emprenyats amb l'establishment català, aquests tres intel·lectuals, esperonats per un Dalí en plena forma, van redactar un manifest on tiraven per terra el noucentisme i els estaments sagrats de la cultura. Un text seriós en el fons però divertidíssim i carregat de sarcasme en la forma. Gasch i Montanyà van aconseguir rebaixar el to del primer redactat, on s'animava pràcticament a calar foc a l'Orfeó Català, però el text segueix evocant una glòria salvatge que molts acadèmics no han acabat de pair gairebé un segle més tard.

En una de les primeres línies diuen “ens limitem a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel·lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte”. Podríem signar aquesta frase avui mateix. Feu un cop d'ull als últims premis concedits per institucions culturals i comprovareu que el panorama és desolador: cap menor de 50 anys entre els guardonats, premis a amics i a amics d'amics, premis a centres subvencionats per la pròpia institució que atorga el premi. El premi com a incentiu ja ha desaparegut del panorama cultural català. Hi ha massa por a fer trontollar les estàtues del panteó.

Però no penseu que el Manifest Groc era simplement una càrrega contra els tòtems de la burgesia. “Denunciem la manca absoluta de joventut dels nostres joves” diuen, i segueixen: “la manca absoluta de decisió i audàcia”. És a dir, que no només és culpa de les rovellades institucions culturals que es decideix atorgar reconeixement a una colla de mòmies inoperants, sinó que el planter d'artistes joves no presenta batalla.

Ara som més o menys on érem l'any 1928: la proporció joves indolents / esperits creatius segueix sent de 100 a 1 aproximadament. Per cada poeta, dramaturg o novel·lista valent n'hi ha centenars que practiquen un tietisme exasperant. Per trobar un artista trencador has d'empassar-te tones de morralla neoclàssica, imitadors d'una imitació. Per cada músic clàssic atrevit n'hi ha mil que són incapaços de saltar-se una sola nota del que marquen cànons de fa dos-cents anys. Hi ha una preocupació tan exacerbada per defensar que cap castellanisme penetri el lèxic català que ja s'escriuen el doble de tractats gramaticals que de poemaris.

La por al trencament, el que denuncia un text de fa 87 anys, s'ha apoderat de tal manera de tots els camps de la cultura, que estem arribant a una estranya paradoxa: la involució d'un element que és sinònim d'evolució. Quan la cultura esdevé un museu, un arxiu de conceptes anacrònics -bellíssims, per descomptat- es converteix en una llosa per al progrés.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.