Si el rostre és el mirall de l’ànima, ¿quina pertorbació diabòlica ha patit l’esperit de Renée Zellweger, Mickey Rourke o Belén Esteban? ¿En quin moment una persona prefereix no reconèixer-se davant del mirall a acceptar que, com tothom, també s’arruga? Conta la llegenda que algunes tribus aborígens no es deixen fotografiar perquè creuen que la càmera els robarà l’ànima. I tenen raó.

Les pàgines de contactes volen captar el teu esperit per la cara. I és clar, això de sortir d’esquena, resulta suggeridor i inquietant al mateix temps. Està bé per començar, però després no n’hi ha prou. Els usuaris demanen més.

El guionista ha vist els gustos de Lex Luthor al seu perfil i pregunta: “Carlos Vermut? De debò?”.

Ara que se n’ha parlat per estar nominat al Goya amb Magical Girl ja no té gràcia, però em faig la interessant. Escric: “Diamond Flash em va encantar”. Diamond Flash és el primer llargmetratge de Vermut, una passada al·lucinant. I com que segur que el guionista no l’ha vist, respon: “Ja m’ho imagino”. Diplomàcia i no fotem.

Li pregunto què li agrada. Em pregunta què li agrada de què. Li dic que si li agrada el fetge, els còmics, els concerts, Leticia Sabater. Respon que el fetge no, que els còmics i concerts sí, i que només fa servir la tele per veure pelis i sèries que es descarrega d’Internet.

Li dic: “Però tu no ets guionista?”.
I ell: “Sí”.
I jo: “I creus que la pirateria no t’afectarà?”.
I ell: “No em ratllis”.

La missionera cultural Lex Luthor s’està posant nerviosa. Ara entraríem en el debat de si té algun sentit cultivar-se quan abans no t’han educat perquè entenguis que fer-ho il·legalment provoca que la feina dels altres esdevingui gratuïta.

Li explico que un dia vaig anar al metge, un d’aquells que es forra amb les revisions per als permisos de conduir. Vaig veure un eBook al seu escriptori i l’home em confessà, sense cap vergonya, que llegia novel·les piratejades d’Internet. Em deia: “Si és que el Daniel Brown (sic) té molta pasta amb això del Codi Da Vinci; no li ve d’un llibre. I l’Almudena Grandes i el Falcones, ja em diràs!”.

Quan me n’anava, el metge va voler cobrar-me noranta euros per haver-me fet endevinar unes lletres a distància i escoltar uns bips amb uns cascos posats. M’hi vaig negar, tot dient-li: “No et vindrà d’una revisió!”.

El guionista no està còmode amb aquesta història. Canvia de tema.
Diu: “Leticia Sabater no m’agrada i ho sap”.
I jo: “Ah, sí? I això? Li ho has dit?”.
I ell: “És a Tinder, que és una aplicació per lligar, i quan la vaig veure, vaig clicar al ‘no m’agrada’”.

Nosaltres no som a Tinder, ho dic per si em cercau per allà; no m’hi trobareu. Per entrar a Tinder has d’estar donat d’alta a Facebook, i Facebook és el llibre de les cares, les ànimes robades i els esperits marcits.

“Va, posa una foto de la teva cara, que segur que ets preciosa”, escriu el guionista.

Jo faig com que no l’he sentit. O millor dit, com que no l’he llegit. I apunto: “Aquí tothom assegura que no mira mai la tele, però després els programes tenen molta audiència”.

El guionista respon: “Al meu cas és veritat; amb prou feines veig el Telenotícies”.

Diu que odia l’actualitat, però no pot viure al marge. Llavors, afegeix: “Quan em canso de l’actualitat, torno a Montaigne”.

Montaigne? És possible que Lex Luthor estigui a punt de complir la seva primera missió sense haver fotut res? Si em demostra que realment l’està llegint, sí.

Però hi ha una condició: “Agrega’m al WhatsApp i et mostro el totxo de Montaigne a la terrassa del bar on m’estic prenent un cafè amb llet”. El guionista em dóna el seu número. Això es complica.

I jo: “T’ho creus, si et dic que no tinc WhatsApp? Que, de fet, el meu mòbil té exactament 16 anys?”. (Ara en serio: un mòbil pot viure 16 anys?).
I ell: “Te’l vas trobar en una excavació de les teves?”.
I jo: “Sí, pertanyia als mossàrabs”.
I ell: “Prefereixo els egipcis, ric molt amb els seus dibuixets”.

Em pregunta quins plans tenc per aquesta nit. I dos segons més tard, vol saber com em dic. A l’altra finestra de l’ordinador, veig una notícia tràgica; almenys tres-centes persones han mort ofegades o de fred quan intentaven arribar a la costa italiana. Provenien de Líbia.

Em surt així: “Em dic Líbia”.
El guionista: “Encantat, Líbia; molt millor que Lex Luthor”.
Li contest que Lex Luthor té un morbo que jo no tinc. Després desconnecto sense dir ni adéu.

L’endemà, m’escriu: “Saps? Al Tinder he vist una noia amb la mateixa foto que tu. La teva mateixa esquena”.
I jo: “I no era jo?”.
I ell: “Ets de Cadis?”.
I jo: “No, que jo sàpiga”.
I ell: “Llàstima. Llavors la noia d’esquena tampoc eres tu”.
I jo: “Però es va girar? Potser és ella, qui no és jo!”.

L’última frase del guionista ha estat: “Potser les dues heu agafat la mateixa foto d’Internet”.

Ell pirateja l’obra dels altres, jo piratejo identitats alienes, som tan lladres d’ànimes com Zuckerberg. Vivim d’esquena a la realitat. Però encara que donéssim la cara, ens podria passar com l’altre dia a Uma Thurman: tanmateix, ningú no ens reconeixeria.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.