Deixeu-me que dediqui un dels primers articles de l'any a parlar dels guardians de Twitter, éssers menystinguts per la societat i, normalment, per les seves famílies. Crec que és just i necessari escriure unes breus reflexions en homenatge a un dels gremis més maltractats i ignorats, gràcies a Déu, dels últims segles.

Pels que encara no els tingueu ubicats, un guardià de Twitter seria el que es coneix popularment com a miserable. Miserable entranyable, si voleu. Miserable bona persona, també. Però miserable. Un guardià de Twitter seria aquella persona menor i oblidable que només té un únic objectiu realitzable a la vida: dir als perfils satírics de Twitter què es pot dir i què no, avisar-los sobre els límits de la ironia, marcar línies vermelles en tots els temes, afirmar que això ha estat excessiu, denunciar abusos de l'humor, condemnar tuits, sentenciar que ho sento però no es pot fer broma de tot, mostrar-se decebut per segons quins comentaris, anunciar que aquesta frase sobrava i abaixar una mica més el llistó de la llibertat per apujar una mica més el llistó malmès de la seva autoestima. Poden arribar a anunciar-te, fins i tot, que deixen de seguir-te, que ja no els representes, que t'abandonen, deixant-te allà. Sol. Tirat. Oblidat. Despullat.

Són persones molt més preparades que tu, persones rectes, insubornables, que no toleren ni un sol comentari que vagi més enllà de les fronteres que delimiten allò que és políticament correcte i allò que no ho és. Unes fronteres que s'han marcat ells mateixos heretant-les dels seus avis, dels avis dels seus avis, de quan l'humor encara no existia i la ironia encara no s'havia proposat pensar en existir. Fronteres de país petit, de micropaís, d'una minúscula regió mental sense futur, un solar, un local abandonat, una habitació petita, fosca i sense finestres. Un recinte minúscul on mengen, dormen, treballen, viuen, es procreen poc i es connecten massa per assegurar-se que tothom manté les seves mateixes fronteres morals.

I així se'n van a dormir cada dia, apagant la tablet i intentant apagar la tablet dels altres, perquè això no es pot dir i allò no toca, el que dius avui fereix a un determinat públic i el que vas dir ahir era de mal gust. I vés amb compte amb què dius demà, perquè és molt probable que no s'adeqüi als paràmetres de la vida. De la meva vida, la d'aquesta habitació, que també és la teva perquè jo t'ho aconsello i perquè tinc força clar què és el millor per tots. Fes-me cas.

I així s'ideen una vida trista que consisteix en, per exemple, condemnar aquells que no permeten la llibertat d'expressió amb armes a les mans mentre, a la vegada, tampoc toleren que a través de l'humor es pugui condemnar aquests criminals armats. Perquè no deu tocar, fa brut. Perquè s'estimen més el prudent silenci perpetu. I això implica que res estigui permès. Res que convidi a obrir la porta d'aquesta habitació seva, tancada, solitària, aïllada.

I l'endemà es lleven amb la mateixa energia, amb la moral intacta, preparats per recomanar-la a tots aquells que s'atreveixin a posar en dubte el seu món pur. Perquè són els guardians de Twitter, els autèntics, i només ells poden garantir que la ironia i l'humor no ens facin més alegres i reflexius del que som.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.