Setembre, octubre i novembre
Joan Miquel Oliver
L’Altra Editorial

Aquest també és un llibre sobre la importància de posar-li un nom a les coses.

La idea inicial de Joan Miquel Oliver era escriure una biografia de Miquel Riera, un nin de cinquanta anys que, com tots els nins, és incapaç d’estar-se quiet. Salta, corre, s’entusiasma amb cada descobriment que fa, riu amb aquell humor tan no-sabria-com-descriure’l que tenim els mallorquins, i grimpa per les parets. Sobretot si són escarpades i a sota hi tenen la mar. Perquè en Miquel Riera és escalador. I ho és d’una especialitat que ell mateix va batejar: el psicobloc.

Als escaladors els agrada allò que sembla impossible. Observen, s’hi posen, i com diu Oliver, “gaudeixen del procés de trobar una solució, com aquells estudiants de física que passen gust de resoldre teoremes de set pàgines”. Al psicobloc, els problemes són roques quasi verticals que hi ha a uns vint metres sobre el nivell de la mar i per les quals has d’enfilar-te sostenint el pes del teu cos amb els dits, sense cordes, la punta dels peus, amb l’únic recolzament dels ànims que et donen els companys. Uns ànims que esdevenen essencials. Si no els tens, és possible que et fallin les forces i caiguis.
La por t’obre les mans. Et pots matar.

D’aquí que Riera li posàs aquest nom a l’esport que en anglès es coneix com a “deep-water soloign”, una variant de l’escalada esportiva. La psicologia és important perquè et moguis ràpidament als blocs i vencis el vertigen, a més de l’esgotament.

I ara, fes una cosa. Obre una nova pestanya i vés al traductor de Google. A la finestreta en anglès, apunta deep-water soloing. Què et surt a la de català? Això li va fer molta il·lusió, a Riera.

Oliver també va inventar un nom: ciclosofia. Mescla de filosofia i ciclisme, es refereix a les persones per a les quals anar en bicicleta és una forma de vida. I de fet, la filosofia (carrera que el compositor i guitarrista i lletrista va estudiar a la universitat) és una constant a tot el llibre.

Setembre, octubre i novembre són els tres mesos que Oliver va passar amb Riera, amb les seves anècdotes, reflexions i aventures. Per exemple: els patrocinadors són imprescindibles perquè un esportista pugui guanyar-se la vida. Normalment veiem la marca de l’sponsor a la samarreta d’un jugador, al culot d’un ciclista, a la gorra d’un pilot de Fórmula 1 o al casc d’un campió de Moto GP. Però, què passa quan l’esport es practica només amb un banyador i uns peus de gat?

Al començament, els patrocinadors et regalen material bàsic. Si ets molt bo, en pots agafar més. Després arriba el contracte d’imatge, que depèn de les marques que llueixis a les fotografies publicades a les revistes. Cada sis mesos, els escaladors envien les fotos escanejades a la casa per poder cobrar, i depèn de si és portada o de quin espai tenen a la revista, perceben una quantitat o una altra. Antigament, Riera duia unes ulleres estil Harold Lloyd. Un dia va cercar en una revista un escalador que portés la seva marca i s’assemblàs a ell. Li va dibuixar unes ulleres amb un punta fina i va enviar la foto al patrocinador, que s’ho va empassar i li pagà quaranta mil pessetes.

Ara Riera és un referent del psicobloc. Pot estar al matí fent la cua de l’atur, i al migdia, dinant amb Rupert Murdoch al seu iot, perquè un dels seus fills ha cedit el negoci al seu germà gran per dedicar-se a l’escalada. Ha contractat com a guia el californià Chris Sharma, el número u indiscutible del psicobloc. Però ningú no coneix l’illa tan bé com Miquel Riera, i per això també compten amb ell.

Aquest és un llibre sobre la manera d’aconseguir fites aparentment impossibles, com anar per fàbriques de sabates a Inca i Lloseta, i aconseguir que et facin unes botes especials; o baixar fent ràpel malgrat que no n’hagis fet mai abans (cas d’Oliver); o pujar per la façana de la discoteca Tito’s davant dels ulls astorats del món. I això que el món, als anys 80, no s’astorava tant com ara.

Una Mallorca bella, salvatge, de penya-segats i molsa als torrents (per als escaladors, Mallorca és com Hawaii per als surfers, segons Riera). Una Mallorca que té una de les vies més difícils del món, la d’Es Pontàs, a Cala Santanyí. Una Mallorca dels bars habituals de Palma i d’aquella manera de raonar i de beure que tenim els mallorquins. Aquesta Mallorca, i no una altra, és l’escenari d’una manera de viure que sobretot s’entén així, al seu context.

Potser Joan Miquel Oliver té la impressió que, en voler fer una biografia de Miquel Riera, no se’n va sortir del tot. Però si és així, s’equivoca. És cert que la darrera part del llibre parla sobretot de la dissolució d’Antònia Font, de les reaccions de la gent i d’un viatge que ell fa a Barcelona. Llavors, aquells bars habituals de Palma passen a ser el bars habituals de Barcelona (almanco per a una habitual dels bars com jo). Va a un concert a l’Heliogàbal, es troba la seva editora Eugènia Broggi i Kiko Amat, sopa amb el cantant de Mishima, David Carabén (a qui aturen i li fan un test d’alcoholèmia i dóna positiu). Un altre dia dina amb Quimi Portet. I així, va enunciant noms del mundillo cultureta que queden una mica lluny del psicobloc. És cert que, de sobte, fa l’efecte que hagi passat a una altra història.

Però aquesta és la gràcia, de fet. Si la raó de ser del psicobloc o d’un teorema rau en gaudir del procés de resoldre’l, escriure és exactament el mateix. No saps ben bé cap on vas, però hi vols anar per veure què hi ha, què passa. Com deia Paul Éluard: “Hi ha altres mons, però són en aquest”. El més divertit és descobrir-los. Pensar-los. Potser conquerir-los. I posar-los un nom.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.