L'aire entra pel nas fins als pulmons vells que s'inflen com una pilota tova i el retenen un moment petit, per deixar-lo anar tot seguit amb un soroll com de manxa. A la mà plana sosté un crostó de pa sec que prova d'esmicolar amb l'altra, tancada en un puny, fent cops inútils i tremolosos.

Una munió de coloms es freguen les ales els uns amb els altres. Graten les rajoles amb les ungles brutes al voltant de les sabatilles de tovallola de quadres blaus. La Maria fa petar la llengua rosada i obre el puny. Amb un dit com una urpa engruna la molla eixuta, que cau a terra i damunt de la falda. Els coloms s'esvaloten i ella somriu i ensenya les dents quan un remolí d'ales li puja per les cuixes i li aixeca la faldilla.

Amb passes petites s'allunya del banc de fusta i dels coloms que saltironen i es barallen. Mentre espera que el semàfor es posi verd, es demana què farà per dinar. Potser unes llenties amb botifarra? Quan el semàfor canvia de color, travessa i se li fa la boca aigua pensant en com esparracarà la carn de perol i la saltejarà, amb un raig d'oli i una punta d'all. Però de sobte s'atura i es posa una mà damunt la boca oberta. Ai no! Que no té diners per anar a comprar!... Abans en tenia, però un dia li van dir que ja no els podia fer servir més. Que ja no els necessitaria.

Decebuda vol tornar a casa i es dirigeix cap a la parada de l'autobús. Bé, quan arribi regaré les plantes. Els llavis vells dibuixen un somriure petit i tort. Pensa en el balancí i en el sol que entrarà pels finestrals que donen a mar i en com brillaran les rajoles clares. Quan arribi s'hi gronxarà suaument una estona i després omplirà la regadora i sortirà al balcó. Hi té tants testos que amb prou feines hi pot posar els dos peus. Veu venir un autobús carrer amunt. Empetiteix els ulls provant de reconèixer el número. Quin és el que em va bé per anar a casa? Ai no! Que no té casa!... Abans en tenia però, ara ho recorda, se li van quedar.

La Maria seu al banc de la parada de l'autobús. Mira al seu voltant i de cop i volta reconeix el barri de la residència. Aquí hi estaràs molt millor, mare. El seu fill és qui ara viu a la casa de les rajoles clares. Fa temps la va venir a buscar per ensenyar-li les obres que hi havia fet. La Maria no va reconèixer els espais, no hi havia el balancí ni les plantes, només el sol que entrava pels finestrals. Vol tornar a la residència per a trucar a una amiga i explicar-li-ho. Ai no, que no en té...Abans en tenia, però se li va morir, ja ni sap de què.

A poc a poc puja els graons de l'entrada de la residència. És una casa vella amb un jardí empedrat. Així no han de cuidar les plantes, pensa. La porta d'entrada necessita una mà de pintura i la infermera amb prou feines aixeca els ulls de la revista, quan passa per davant del taulell de recepció. A la seva habitació, dreta al pas de la porta, es mira el telèfon de la tauleta de nit. Potser podria trucar a algú de la família, doncs. D'això sí que en té, encara que ningú ve mai a veure-la, perquè és massa vella i ja no serveix per a res.

Es treu les sabatilles i s'estira al llit. Pel vidre brut veu les caques grogues de colom que s'apilen, com una pasta antiga, a l'ampit de la finestra. La Maria té una mica de fred i amb els dits busca la punta del cobrellit i l'estira. El so de la tela en caure sobre el seu cos es barreja amb un sospir petit, que fa un soroll com de manxa.

 

Música per escoltar: L'home del carrer (Quico Pi de la Serra): 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.