Franco era del Madrid. Zapatero del Barça. El Rei, de l’Atlètic de Madrid. Fins aquí cap sorpresa. Aznar no tenia altra opció que ser del Madrid, pobret. Por España.

Per alguna raó morbosa als catalans ens agrada saber de quin equip són els que manen. Perquè d’algun equip hauran de ser. La lògica és aquesta. Sembla que així ens llepem millor les ferides. Per Queterunya. I ens agrada especialment saber de quin equip són els que manen a Madrid. És com obrir un pot podrit, que sense saber perquè ensumem una segona vegada. “Hòstia, quina pudor” però hi tornem. Sempre. Ho ensumem una segona vegada, pels dubtes. Per si en els 3 segons i mig que han passat de la primera vegada algun miracle ha fet que el pollastre deixés de ser morat.

Dijous passat, 20 de novembre, feia anys del “Franco ha Muerto”. I Aquest senyor era del Madrid. Que algú encara ho dubti fa una mica de vergonya. No diré que ser franquista tingui res a veure amb ser madridista, perquè potser no és veritat. Fa una mica d’angunieta, però, constatar que no existia cap altre equip al cor del franquisme que no fos el Real Madrid. Els favors arbitrals, les competicions arreglades, les nacionalitzacions exprés. I embolica que fa fort. Els que hem nascut post Paquito no arribarem a creure mai que una Copa d’Europa es jugués sense el Barça i sense equips anglesos, massa perillosos. Tampoc que l’equip es financés amb fons públics. Senzillament sembla mentida.

I tot i que em costa imaginar-me un camisa azul animant el Llagostera – que algun n’hi deuria haver- de franquistes n’hi havia i n’hi ha de tota mena; però aquí els relacionem amb la casta i la caspa del Real Madrid. La lògica és aquesta.

Guernica va patir de cara el franquisme. L’aviació Còndor alemanya practicava amb Espanya amb permís de Franco. Bombardejar per practicar. Aprofitant la guerra civil. Un dilluns d’abril del 37, a les quatre de la tarda, Guernica va veure com el cel vomitava dues hores de bombes alemanyes, per practicar.

Picasso se’n va assabentar i va canviar el seu projecte pel pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París del 37. Un mural immens en negres, blancs i blaus que explica la història de Guernica. El toro, la violència, el colom, la pau trencada. El cavall, el poble que pateix. Cases en flames i una dona que aguanta un quinqué: La República, una llum que s’apaga. Un soldat mort que aguanta una espasa i una flor. I una bombeta que ho comença tot. Dones que criden, nens morts. Un bombardeig en pràctiques.

39 anys després de la mort de Franco i 77 del bombardeig de Guernica, encara hi ha qui juga a fer-se l’idiota. Curri Valenzuela, una senyora coneguda per la seva tolerància, intel·ligència i cultura general, diu que durant la guerra civil van passar més gana els de dretes. Els de dretes i especialment els de Madrid. Y OLÉ. Només li faltava afegir els del Real Madrid, perquè els de l’Atlètic són gent com el Sabina, que bruteja, que fa lleig.

Tothom sap que a Sevilla o a León no es va passar gana. Ni una mica. I menys a Barcelona, on a més tampoc va caure cap bomba. Els del Barça, en general, es passejaven cremant bitllets per la diagonal. Poca memòria i poca vergonya. Els del Tele Madrid i els del Real Madrid. Por España.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.