Banderes a mig pal:
(A Pedro Sánchez)

– Mare quin conte m'explicaràs avui?– L'Aina treu el caparró entre la cortina de macramé que separa la petita cuina de la sala d'estar.
– El que vulguis.– Respon la mare, d'esquena, mentre esbandeix el sabó de la paella de fer les truites.
– Les cabretes, les cabretes!– Gairebé xiscla la nena, mentre fa saltirons i dóna petites estrebades a la cortina.
– Un altre cop?– Diu la mare allargant la "o" i fingint sorpresa.

Però L'Aina ja corre passadís enllà cap a l'habitació. Al costat del llit hi ha una lleixa. La nena s'hi atansa, es posa de puntetes i allarga tan com pot el seu braç de cinc anys fins que, amb el capciró dels dits, aconsegueix estirar un llibrot quadrat de pàgines gruixudes.

Amb cura el porta cap al llit i el deixa damunt del coixí. A la portada hi ha un dibuix d'una casa en una clariana d'un bosc i, davant de la casa, unes cabres blanques vestides amb davantals diversos, que feinegen. Unes estenen la roba, altres fan bugada, una altra escombra i un parell més juguen a pilota. Més lluny, mig amagat entre unes mates, un llop de dents llargues observa l’escena. L'Aina se'l mira, fascinada.

La mare ha tancat l'aixeta de la pica, recollit les molles del sopar i passat la baieta per la taula de la sala. Ha apagat els llums del sostre i ha deixat encesa només la làmpada de sobretaula al costat del sofà. Fa una última repassada nerviosa per assegurar-se que està tot al seu lloc, sospira i a poc a poc va cap a l'habitació de la seva filla, que l'espera.

Hi havia una vegada una cabreta mare que vivia en una cabana del bosc amb les seves set cabretes filles. Aquell hivern feia molt fred i la cabreta mare no deixava sortir les seves filles per res del món! De por que se li refredessin.

Sota els llençols, l'Aina s'arrauleix ben a prop de la seva mare fins que sent l'escalfor del seu cos a través del pijama. Amb la mà esquerra agafa fort el gosset de peluix.

No, no; no obriu pas! No obriu pas encara, que no és la veu de la mare.– Digué la cabreta petita. Mentrestant el llop, que no era altre el que trucava a la porta, s'impacientava.
– No us obrirem pas la porta, senyor llop de la veu forta! La mare, que no ho sabeu? Té molt més fina la veu!

– Mare, el llop és el pare de les cabretes, oi?– Pregunta l'Aina de sobte.

La dona sent que li fuig l'aire dels pulmons com si li haguessin donat un cop de puny a l'estómac. Li fa l'efecte que el nus que té a la gola és a punt d'explotar i, deixant caure el llibre, es regira per abraçar la seva filla mentre les llàgrimes li corren galtes avall i prova de controlar els sanglots.

– No dona! D'on ho has tret això?

L'Aina se separa un xic de la seva mare i la mira seriosa, amb els ulls molt oberts, rodons com dues monedes. Amb un esforç, la mare aconsegueix vèncer el plor i recupera el llibre i s'eixuga les llàgrimes que li entelen la vista, amb el dors de la mà.

– Mentre les cabretes feien befa del llop aquest, traient foc pels queixals, va córrer a una masia d'allà a la vora i saltant al galliner, s'emportà tots els ous que trobà. Perquè li havien dit que allò, afinava la veu.

Sembla com si els trucs a la porta surtin de dins del conte. La mare calla. La mare queda blanca com els llençols. La mare s’aixeca i fa un petó a la nena.

– Ara vinc preciosa. Mira els dibuixos tu sola, mentrestant.

– Digues-li que t'ensenyi la pota per sota la porta, abans d’entrar!– Voldria dir-li l'Aina, però les paraules queden encallades darrera les dents, mentre escolta el so dels passos que s’allunyen pel passadís fins el rebedor.

L'Aina va sentir la mare com feia girar el pany i treia la balda, va sentir com el saludava. Com parlava amb un to que volia ser tranquil, però tenia un timbre massa agut. Afectat. El primer cop va ser contra un objecte. Van tremolar les parets de tot el pis i l'Aina es va agafar fort al llibre. Va sentir la seva mare que deia alguna cosa fluixet i de seguida un altre cop. Aquesta vegada però, l'impacte no va ser el d'un puny contra un moble o una paret, sinó contra alguna cosa tova i la seva mare ja no va parlar més. L'Aina, estirada panxa enlaire amb els ulls esbatanats, deixà caure el llibre i es tapà les orelles amb les mans.

- Senyor llop! Torneu d'allà d'on veniu, que no ens enganyeu per ara! Negres les potes teniu i blanques les té la mare!

Encara era dins de l'habitació quan van arribar els serveis mèdics. Asseguda al llit, tornava a tenir el conte a les mans. Amb els ulls molt oberts va escoltar el que li deien, però no va obrir la boca. Una estona després va arribar la seva àvia i la va abraçar amb desesperança i tendresa.

Amb una mà dins la mà de la seva àvia i amb el conte a l'altra, van sortir de l'habitació. Un cop al rebedor van haver de fer una volta, per no trepitjar una bossa negra molt grossa amb una cremallera de punta a punta, que hi havia al mig del pas. La seva àvia l'agafava ben fort i li deia que tot aniria bé i ella se l'escoltava amb la boca tancada i els ulls com dos pous negres.

Podeu comptar l'esglai de la cabreta mare quan, en tornar, trobà la porta oberta i la caseta buida.
– Sóc aquí mare, darrera aquest balancí. Fa una estona el llop ha entrat i les altres s'ha menjat.


Epíleg:

L'Aina s'està molt quieta al costat dels seus avis, davant d’una casa molt grossa que en diuen “ajuntament”. Li han posat el vestit dels diumenges. Aquell que li agradava tant a la mare. Hi ha moltíssima gent que plora. Ella no. Ella només agafa ben fort un llibrot quadrat, de pàgines gruixudes i obre molt els ulls rodons com dues llunes. Abans, quan han portat la caixa on diuen que hi ha la mare, la gent ha aplaudit. Ara però, tothom s'està en silenci, perquè hi ha un senyor amb cara de ser molt important, que diu coses que ella no comprèn. Porta un crespó negre al pit i al seu costat hi ha una bandera enorme que oneja mandrosa, a mig pal.

 

 

foto: www.elpuntavui.cat

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.