No imagino un dia a la vida d'algú sense parlar en un moment o altre del 'procés'. La veritat és que em sap greu anomenar-lo d'aquesta manera perquè ja fa temps que el procés va deixar de ser-ho per convertir-se en una cosa diferent: querelles, presó, repressió, eleccions, autocrítica sobrevinguda... però el cert és que la política ha vingut a ocupar una part importantíssima de les nostres vides, com fins ara ho havia fet el futbol, i no sembla que tingui massa ganes de marxar-ne.

Ja ni recordo de què caram es parlava fa dos mesos a les tertúlies. Com érem capaços d'omplir les hores d'anàlisi de l'actualitat sense els esdeveniments recents a Catalunya? De què parlàvem quan quedàvem amb els amics per sopar? I als dinars familiars? I quan fèiem la pausa pel cafè amb els companys de feina? Mai la política i encara menys les notícies sobre tribunals havien imaginat aconseguir uns nivells tan alts de popularitat. I tot ha estat gràcies -i en alguns casos val a dir que a costa també- del procés. La tele ha estat la gran beneficiada de tot això i segur que també les ràdios, que en unes setmanes sabran les seves audiències i molt m'hauria d'equivocar si dic que crec que seran altíssimes. Ens hem acostumat tant a viure immersos en un "programa especial" que el dia que no hi ha cap última hora ens sentim estranys perquè no hem patit cap sobresalt informatiu.

Entenc que la situació d'emergència de país que estem vivint requereix posar tots els sentits a explicar i denunciar què passa a tothora, però no podem obviar que ens hem acostumat a incorporar el debat polític al nostre dia a dia quan abans hauria estat impensable. Divendres passat, sopant amb un amic prou famós per a cridar l'atenció de la resta de clients del restaurant, vàrem acabar parlant de si era millor llista única o anar per separat amb tres desconeguts de la taula del costat. Ens havíem trobat per parlar de nosaltres perquè feia mesos que no ens vèiem, però la conversa va acabar sent sobre com acabarà tot això. A la parada del mercat, mentre fas cua, la gent parla amb els venedors sobre si aniran o no a la manifestació de dissabte. A la porta de l'escola, els pares esperen la sortida dels fills connectats a la ràdio per conèixer les mesures cautelars del jutge del Tribunal Suprem.

La gent de teatre es queixa que la tele els està fent més competència que mai perquè abans havien de lidiar amb el futbol els dies de partit i ara la política i les decisions judicials, els fan la guitza cada dia. Llevar-se al matí i posar música en comptes de notícies, et fa sentir malament perquè no està permès viure desconnectat del món quan hi ha gent a la presó per motius polítics. Cantar les virtuts del joc del Barça quan tenim el país intervingut per una força minoritària al Parlament és vist com un acte de frivolitat. De tot plegat el que més em crida més l'atenció és això últim.

El fenomen de com el procés ha engolit el futbol. Fins i tot al Barça. La informació esportiva, tan habituats com ens té a la seva sobredosi, ha passat a segon pla fins al punt que m'he trobat malalts del Barça que no sabien ni com havia quedat l'equip en un partit de Champions. En canvi, et saben dir que s'ha trencat el pacte municipal a Barcelona o que l'Iceta ha fitxat l'Espadaler i en Duran i Lleida votarà el PSC. El procés és clarament el líder de la lliga, si més no a Catalunya. A qui caram interessa quants gols s'han fet amb la que està caient? Els audímetres parlen i els directius, es freguen les mans perquè estan assolint xifres rècord d'audiència.

Els programes han alterat els seus continguts per oferir informació permanent sobre la crisi de país i alguns fins i tot han caigut de la graella perquè l'anàlisi política no es comptava entre els seus objectius. TV3 aquí i La Sexta com a tele estatal han estat les grans beneficiades. Però del procés n'ha sucat pa tothom. Fins i tot Ana Rosa i Susana Griso. I també TVE, molt al seu pesar, encara que així hagi pogut obviar tot el tema de la Gurtel.

Estem vivint moments tan intensos que em pregunto què serà de nosaltres quan tot això hagi acabat. Serem capaços de tornar a omplir programes d'entreteniment? Deixaran les xarxes socials de vomitar bilis? Tornarem a anar al cinema i al teatre com fèiem abans? I a sopar amb amics per parlar de què ha fet el Barça? Beneïda normalitat, torna si us plau d'una vegada.

  • Comparteix