L'últim Baròmetre del CEO, publicat fa un mes, preguntava als ciutadans els motius pels quals votarien a favor o en contra de la independència. Entre els votants que es declaraven contraris al procés, el motiu més repetit per oposar-s'hi era "la preservació de la unitat d'Espanya". Aquesta primera opció acumulava fins a un 51,1% (!) de suports, convertint-se en el principal, principalíssim, motiu del NO, a una distància de més de trenta-cinc punts del segon, el que defensava que la independència "no seria positiva" pel país (15,3%). La tercera opció tornava a apel·lar, un cop més, al "sentiment identitari", amb un 7,4% més d'enquestats.

Per contra, entre els ciutadans favorables al procés, els tres principals motius per donar-hi suport anaven lligats a "guanyar capacitat de gestió" (26,2%), a la "millora de Catalunya" (23,4%) i a un "desig de model de país" (19,1%). El component identitari no apareixia fins a la sisena opció, amb un 8,4% dels suports.

Aquests dies, després de tot el que hem viscut, pensava en aquestes dades tan explícites, tan demolidores. I els números se'm barrejaven a la ment amb tots els impactes mediàtics que hem anat rebent des de dijous.

Les xifres del Baròmetre se'm mesclaven irremeiablement amb la manera com durant mesos s'ha negat als Mossos d'Esquadra l'accés a determinades informacions relacionades amb el terrorisme. Amb l'editorial d'El País de l'endemà mateix de l'atemptat i aquella acusació de "han hecho de la quimera secesionista la sola y única actividad de la agenda política catalana en los últimos años." Amb l'altra editorial, la d'El Mundo, la que afirmava que els atemptats "tendrían que hacer reflexionar a las autoridades catalanas sobre una política de acogida en la que han primado a veces los intereses electoralistas, vinculados al independentismo, sobre la seguridad nacional". Se'm barrejaven amb l'article de Lluís Bassets que vinculava l'atemptat amb les protestes d'Arran, arribant a dir que "hay una frivolidad irresponsable y en buena parte culpable en las organizaciones políticas que han emprendido estas campañas de agitación".

Aquell 51,1% de pura unitat d'Espanya ballava dins del meu cap amb la fastigosa vinyeta de Peridis, la de la "hoja de ruta" i la "hija de luto". També amb aquella manipulació que El Mundo practicà a les paraules de Carles Puigdemont, fent-li dir, directament entre cometes, que "los atentados no van a cambiar la hoja de ruta sobre el procés". Ballava amb la notícia falsa d'El Español sobre Toni Comín, la que escopia que "el consejero siguió de vacaciones el jueves y durante bastantes horas del viernes". Dansava amb aquelles declaracions del ministre Zoido fetes durant el cap de setmana, en què donava per desarticulada una cèl·lula terrorista que encara comptava amb membres en recerca i captura. I amb la portada de l'ABC d'ahir, en què apareixia el mateix ministre en el paper d'heroi desarticulador, de salvador de la pàtria.

Les dades del CEO s'agermanaven, somrients i alegres, amb l'intent de diversos mitjans, també La Sexta, de vincular el conductor de la furgoneta, Younes Abouyaaqoub, amb l'1-O i l'independentisme. I amb l'intent de vendre que la mosso que va abatre quatre terroristes havia format part de la Legión Española, en un esforç desesperat de rebaixar la responsabilitat i la bona feina del cos català.

A la mandonguilla de números i notícies hi apareixia també l'atac constant a la llengua del país i a l'exemplar trilingüisme usat en tot moment des d'Interior. Hi figuraven també les declaracions de representants eclesiàstics i polítics culpabilitzant a Ada Colau de la tragèdia a Barcelona. O el vòmit de l'ABC en què definia el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, com a "abogado del adoctrinador". Tot plegat, al mateix temps que, per acabar de tancar el cercle, se sabia que els cossos de seguretat espanyols no havien informat la policia catalana del vincle de l'imam de Ripoll amb una operació contra el terrorisme jihadista de l'any 2007.

I, en pensar en tot aquest reguitzell d'escàndols i humiliacions, en rellegir l'enquesta del CEO, en veure de quina setmana venim i cap a on van els argumentaris i les preferències dels ciutadans, l'embut s'anava fent cada vegada més estret, més tancat, fins a anar a petar a un gran factor. El factor que apareix al Baròmetre i que totes les barbaritats d'aquesta setmana han acabat d'apuntalar. El factor totpoderós. Enorme. Imponent. Pràcticament únic: el factor identitari.

I al seu voltant, un solar. Un immens solar, un descampat on no hi creix pràcticament res, on no es vol que hi creixi res, només la pàtria, la nació, i l'exclusió de tot el que no sigui una manera concreta de sentir, una manera determinada de ser. Quasi cap més argument de pes, cap més motiu rellevant, tot arrasat per l'escut. L'escut i prou. No han volgut que quedi res més. De mica en mica, s'ho han carregat absolutament tot, començant per una racionalitat que existeix o existia entre els partidaris del NO. I aquesta setmana s'ha accentuat encara més aquesta tendència, s'han anat subratllant encara més aquells percentatges desorbitats que ens ensenyava el CEO del mes passat. Han aconseguit engabiar el NO en la irracionalitat.

I és que cada vegada es fa més difícil pensar en un NO racional, les portes van tancant-se sense voluntat de tornar a obrir-se. Després del que hem vist, llegit i escoltat, avui gairebé no hi ha arguments per romandre en aquest Estat que no passin pel sentiment identitari. Han dut el debat a aquest únic punt, la pell, la testosterona. I com més creix aquesta irracionalitat disposada a qualsevol cosa -a qualsevol- més racional es torna fugir-ne.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.