Un nou cas de "violador reincident" ha tornat a saltar a les nostres pantalles. A la vida. No és la primera vegada. Ni serà l'última. Què en fem, dels psicòpates?

Les opinions a les xarxes socials mai són ponderades però, en casos com aquest, la solució al problema s'expressa amb ira i manca de pietat, desig de pena de mort, de violència pagada amb violència, de llençar el culpable als lleons, al mar. On sigui que se l'empassi la terra per sempre. El que calgui per desfer-se del que ens fa més por: els monstres. Persones que no ens semblen humanes per la seva manca absoluta d'empatia. No tenen cap sentiment. Només la voluntat de violar. De matar. No els volem. No els sabem curar. No els podem curar. Només els podem tancar. Els voldríem poder matar. I tot i així, en sortirien de nous. No ens podem desfer, de la maldat. Ho podem assumir? Ho podem afrontar?

Sobre la rehabilitació dels violadors, des del Departament de Justícia asseguren que, estadísticament, només el 6% dels presos que han patit tractament són reincidents. Aquesta dada sorprèn. La percepció social és que la majoria dels violadors hi tornen. Però encara que no sigui així, tenim aquest 6%. Aleshores, ho continuem intentant i fem com amb Tomàs Pardo? Ens la juguem i els donem permisos perquè d'aquesta manera els facilitarem la reinserció? O ho deixem córrer i decidim que, per petit que sigui el risc, no ens la podem jugar? Justícia reconeix que casos com aquest no es poden evitar. Ara només cal que ho expliquin bé a la ira dels opinadors virtuals que ho solucionarien d'arrel. Quina por, la violència. I quina por sentir què et surt de dins triar.

Tomàs Pardo és un ésser humà que ha estat capaç de repetir el mateix crim 14 anys més tard amb una víctima nova. Una dona que ha pogut salvar la vida però a qui li ha tocat viure l'horror. De què li ha servit la presó, doncs, a Tomàs Pardo? I els tractaments? Es busca on ha fallat el sistema però el mateix sistema es reconeix fal·lible. Hi torno, què va primer, doncs? La reinserció del delinqüent o evitar qualsevol mal a una víctima futura? És molt difícil predir la conducta d'un psicòpata però també és molt difícil no atorgar a algú una segona oportunitat. Volem justícia encara que no sigui just que hi hagi criminals.

Així doncs, hi ha d'haver noves víctimes perquè ens tornem a preguntar, què en fem dels psicòpates? I què els diem, ara i després, a les víctimes? No ho podem assumir. No ho podem afrontar. Però hi hem de viure. Amb els monstres.

  • Comparteix