autonoma g

El passat dissabte Societat Civil Catalana (SCC) va commemorar, entre roses i llibres, dos anys del seu naixement. L'entitat que havia de fer aflorar la "majoria silenciosa", usurpant un nom genèric que per sorpresa de tots va poder legalitzar, ha fracassat.

El fracàs pot ser un terme relatiu, fins i tot subjectiu, però els fets, a vegades, hi ajuden. No em refereixo a qui la té més llarga —socis, actes, presència als mitjans— sinó a fets palpables, incidència real. No cal anar gaire lluny: només un dia abans del segon aniversari de SCC, aquesta entitat va ser novament centre d'atenció de totes les mirades. Com ens tenen acostumats, l'atenció mediàtica no va ser pas pel seu savoir faire, sinó pels incidents que hi va haver per la presència de neonazis davant d'una paradeta que les joventuts de SCC havien instal·lat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Cal dir que els joves de SCC van deixar clar des d'un primer moment que no tenien res a veure amb el grup neonazi i que rebutjaven la seva presència. No només això, també van equiparar els neonazis als estudiants que des d'una diversitat ideològica prou àmplia estaven protestant per la presència ultradretana. Curiosament l'entitat unionista va definir els estudiants amb un "separatistes". Es veu que, segons ells, només pots protestar per la presència de l'extrema dreta si s'és independentista. Amb aquest punt de vista, és clar, s'entenen moltes coses.

Tot i que SCC ha tergiversat, ocultat, manipulat i mentit en diverses ocasions durant aquests dos anys de vida, podem "comprar" la seva versió dels fets. Donem-la per bona. Els neonazis van anar en nom de la sagrada unitat d'Espanya a l'Autònoma sense tenir res a veure amb SCC. D'acord. Però, com és possible que ningú es pregunti per què? Com pot ser que el cordó de seguretat separés en dos grups estudiants antifeixistes per una banda i neonazis i activistes de SCC per l'altra? No eren els independentistes els nazis, tal com insinuava el coordinador de Joves de SCC amb aquest tuit?

Cal retrocedir fins al 23 d'abril de 2014 durant l'acte de presentació que SCC va fer a Barcelona per entendre certes coses. A l'estrena de la nova entitat hi va assistir una representació política prou curiosa: Diputats i regidors del PP, Ciutadans i algun exalt càrrec del PSC. Però també el secretari general de Vox, la junta directiva de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), carlins nostàlgics de la Comunión Tradicionalista Carlista, com el senyor Javier Barraycoa —vegeu com guarda un minut de silenci en homenatge als soldats espanyols que van lluitar en nom d'Adolf Hitler. A l'acte hi havia fins i tot representants del partit neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), un dels referents d'Alba Daurada a l'Estat espanyol. De fet, un dirigent del MSR va relatar a Nació Digital afirmacions com les següents: "hem tingut un cert pes en la producció de l'acte de presentació" i "en moltes de les idees que proposa Societat Civil Catalana sobre com enfocar la catalanitat, hi podem estar d'acord, perquè les hem proposades". Però encara n'hi ha més: segons es va saber dies després, entre els assistents d'aquell acte també hi havia representants de la Fundación Nacional Francisco Franco.

No seria d'estranyar. Aquesta mateixa fundació va ser la que mesos abans de la presentació de SCC va organitzar a Gandesa un acte d'homenatge al cop d'estat feixista del 18 de juliol de 1936. Acte on hi va assistir Josep Ramon Bosch, el que va ser fins al passat 28 de setembre president de SCC. Un fet reconegut per SCC amb l'excusa d'haver-hi anat a "acompanyar el seu pare" i negant així les lloances a Blas Piñar que havia fet des del seu perfil de Facebook.

El mateix expresident Bosch va haver de dimitir —aquest cop amb l'excusa d'una reestructuració de la direcció de SCC— després que el col·lectiu Drets el denunciés per amenaces i injúries a través d'una xarxa social. Avui en dia Bosch es troba imputat a l'espera de saber data pel judici. D'aquells fets només en va transcendir als grans mitjans les amenaces —que la justícia que les ha desestimat— i les injúries. No pas l'enaltiment a l'extrema dreta penjant a la xarxa, presumptament, dos vídeos narrats amb la seva pròpia veu de pura exaltació franquista i un de tercer de propaganda nazi. Com ho llegiu: propaganda nacionalsocialista. Pell de gallina.

A les manifestacions de SCC s'hi han sumat partits i organitzacions franquistes, neofeixistes i neonazis: des de Falange Española de les JONS, passant per l'associació ultradretana Somatemps —fundada pel mateix Bosch—, el neonazi MSR, PxC, el Casal Tramuntana o Democracia Nacional, per posar-ne només uns pocs exemples. Ja no parlem de la presència de simbologia a les seves manifestacions: des de banderes falangistes fins a estanqueres amb l'àguila franquista, com les que van aparèixer el passat 31 de gener a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Alguns dels seus impulsors són excandidats falangistes, com el senyor Jorge Buxadé, que va pujar a l'escenari del Teatre Victòria amb els dirigents de SCC aquell ja llunyà 23 d'abril de 2014. Entre altres impulsors hi trobem el ja citat professor Barraycoa, o també un exmilitant de la vella guàrdia neonazi com Josep Alsina i Calvés, escollit aquest diumenge president de l'entitat Somatemps, la qual va ser presidida legalment segons la Generalitat pel mateix Bosch fins al passat setembre. Alsina va començar a militar al PENS: el Partido Español Nacional Socialista i ha seguit fent política de flor en flor entre la sopa de lletres ultradretana fins als nostres dies. Ell mateix va reconèixer davant meu, des dels micròfons de Catalunya Ràdio, que sí, que havia assistit a les primeres reunions fundacionals de SCC, però que ràpidament va abandonar el vaixell en comprovar que l'ambient d'alguns dels impulsors era massa liberal. Terrorífic. SCC no es va desempallegar d'un neonazi. Va haver de marxar pel seu propi peu. Aquell cara a cara organitzat pel programa de la Terribas es va haver de fer amb un notable desplegament policial. L'emissora havia rebut amenaces de l'extrema dreta hores abans i corria per la xarxa una convocatòria davant dels estudis de la ràdio pública de Catalunya. Resulta que, per variar, em volien trencar la cara en nom de la unitat d'Espanya.

La fotografia que il·lustra aquest article va ser feta el 12 d'octubre de 2014, concretament a les 12.19 hores a la plaça de Catalunya de Barcelona durant l'acte que SCC havia organitzat. S'hi veu un individu amb l'esvàstica tatuada al pit. Darrere seu tot d'energúmens fent la salutació feixista. Al seu davant, un jove snob amb una bandera "constitucionalista" penjada al coll. Aquell acte va ser secundat per diverses organitzacions feixistes i neonazis. Fins i tot hi van anar els nonagenaris de la Hermandad de la División Azul, els nazis de veritat.

Irònicament el passat divendres vaig saber de la presència neonazi a la UAB mentre feia un fotoreportatge del camp d'extermini de Sachsenhausen. Dos dies abans, el 20 d'abril, havia cobert una manifestació neonazi a la ciutat de Jena, a Alemanya, amb motiu d'una data assenyalada: l'aniversari d'Adolf Hitler. Resulta que haig de marxar a Alemanya perquè a les manifestacions espanyolistes de casa nostra, on abunda la fauna ultra, ja no hi puc posar els peus. M'hi jugo la pell, literalment.

Retornant als fets de l'Autònoma: Mentre era a Sachsenhausen vaig veure, fent una ullada ràpida a les xarxes, que hi havia gent —no gaire— que es preguntava com era possible que un grup de neonazis hagués anat a fer costat els Joves de Societat Civil Catalana. És probable que aquest article els hi aclareixi el misteri. S'entenen moltes coses. Ara bé, potser ja és tard per insinuar que els feixistes són els altres o per presentar una denúncia, amb tota la barra del món, contra entitats com l'Amical Mauthausen, SOS Racisme i 19 eurodiputats. És tard fins i tot per inventar-se una pinça entre "separatistes i extrema dreta". Mai és tard, això sí, per admetre el fracàs del qual parlava al principi d'aquest article, però sobretot per demanar perdó a la societat civil de Catalunya. Encara hi sou a temps.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.