"Ada Colau ha estado muy incómoda en el minuto de silencio por las víctimas del terrorismo de Barcelona". L'11 de març van entrevistar-te a esRadio i en un moment de l'entrevista, parlant de l'Ajuntament de Barcelona i de la commemoració dels atemptats a Madrid, vas pronunciar aquesta frase, Carina. Una frase que lamentablement no ha impressionat ningú, perquè aquest país ja fa temps que ha perdut la capacitat d'impressionar-se per qüestions de mesquinesa política.
És una frase valenta, Carina, perquè per voler ensenyar tanta misèria intel·lectual en públic s'ha de ser valenta, però a la vegada és una frase covarda. Molt covarda. Què volies dir, exactament, quan et referies a la incomoditat d'Ada Colau? Per què no vas voler precisar una mica més? Vas parlar d'incomoditat però no vas parlar explícitament dels motius que la provocaven.
Volies dir que Colau es trobava incòmoda perquè íntimament no condemna aquells atemptats? Era això? Volies dir que fer aquell minut de silenci contra el terrorisme no la representava? Que té una actitud passiva davant el terrorisme, per tant, o que les 192 víctimes de Madrid no l'esborronen prou? Què ens volies venir a dir, Carina, amb la incomoditat de Colau? Que l'alcaldessa de Barcelona no està en contra (o fins i tot està a favor, la molt impresentable) de les atrocitats que pugui cometre qualsevol grup armat? ETA inclosa, evidentment. Només faltaria.
No ho sé, no s'acaben de desxifrar del tot, les teves declaracions. A què et referies, quan parlaves de la incomoditat de Colau al minut de silenci? Si indirectament parlaves d'alguna d'aquestes suposicions gratuïtes que acabo de fer, espero que avui mateix facis una roda de premsa i diguis clar i bilingüe el que sospites d'Ada Colau. Les cartes sobre la taula, sense por. La ciutat no mereix tenir una alcaldessa tolerant, permissiva o fins i tot aliada del terrorisme.
Estic segur que a tu no t'incomodarà fer aquest pas endavant i salvar la capital amb un servei públic que considero urgent i necessari. Si no et va incomodar passar de ser portaveu del PP a portaveu de Ciutadans veient l'auge dels segons, no t'incomodarà tampoc ara fer una acusació específica i documentada sobre un fet tràgic per la política d'aquest país. T'ho demano formalment. Fes-ho, Carina. Pel bé de tots i per responsabilitat moral.
I, per cert. Un últim prec que m'atreveixo a incloure. Si al final no ho acabes fent, dimiteix. Dimiteix immediatament i allunya't de la política, Carina. Cap partit mereix tenir una representant capaç de banalitzar d'aquesta manera tan fastigosa el terror, i menys encara si aquest partit és el suposat garant de la nova política i de l'extrem centre democràtic.
