Coneixeu la MDC Ltd? Fa anys es va fer famosa quan un dels seus associats va agafar certa rellevància pública en matar John Lennon davant de l’edifici Dakota, a Nova York. L’assassí, com tots els empleats de la MDC Ltd, es deia (i es diu) Mark David Chapman.

La MDC Ltd va viure els seus moments de glòria entre els 70 i els 80, però ara ja va de baixa. No deixa de ser irònic si tenim en compte que la finalitat de l’empresa és la de, precisament, matar a tots aquells creadors, artistes i personatges públics (o amb certa popularitat) quan arriben al moment de la seva decadència.

Podríem pensar que de feina no els en faltarà mai, a la MDC Ltd. Que de músics decadents i escriptors acabats n’hi ha a cabassos cada dia. Un dels treballs més coneguts de la companyia és el del Club dels 27: de Jimmy Hendrix a Kurt Cobain, passant per la Janis Joplin o la seva darrera celebrity, l’Amy Winehouse. És un treball especialitzat, una tarifa Premium, ja que la intervenció es realitza en el moment més àlgid de la carrera dels assassinats, just abans de començar a rodolar pell pedregar (generalment a causa de les drogues), així que no existeix una percepció de decadència sinó de plenitud estroncada. La MDC Ltd n’està molt orgullosa, d’aquestes morts.

El cas és que hi ha dos factors que han fet que una empresa tan pròspera estigui al caire de la desaparició: El primer és la necessitat de carnassa. Fins fa relativament poc, la gent escoltava discos o llegia llibres o anava al teatre perquè li agradava gaudir del talent. La feina ben feta tenia la seva recompensa (“la feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres”, un lema que la Generalitat va copiar de la MDC Ltd abans que hi hagués internet), i aquells qui ja no pintaven res eren marginats socialment o passaven a engrossar les llistes de clients de la MDC Ltd. No hi havia lloc per a la decadència, el relleu era constant. Però amb la massificació mediàtica i la necessitat de farciment d’hores i gigues de documents audiovisuals, el talent no és suficient. Per tant, la carnassa és una matèria prima fàcil de tractar i de digestió ràpida que els mitjans processaran gustosament. Matar a qui encara té un servei malgrat que ja no sigui ni l’ombra del que un dia va ser no és rendible.

El segon factor és que cada vegada hi ha menys criatures que portin el nom de Mark David Chapman, l’únic requisit per ingressar a la companyia. Tal vegada, l’assassinat de Lennon va ser un cop espectacular de promoció, però a la llarga va acabar assentant les bases de la destrucció de la pròpia l’empresa. Irònic i coherent: va ser el mateix Mark David Chapman qui va assassinar la Mark David Chapman Company trenta anys abans de la seva decadència.

Recordava tot això l’altre dia, mentre veia unes declaracions de José Mourinho. El portuguès tenia la mirada absent i les respostes a la roda de premsa eren vagues i erràtiques. Ni rastre de la seguretat que mostrava no fa pas tant, durant el seu pas pel Madrid. Continua sent arrogant, però ara ja ningú no se’l creu. Ja no és l’Special One. Ha perdut l’aura d’imbatibilitat i, amb ella, un petit bocí d’aquella credibilitat que els resultats li atorgaven. Ara és tan fanfarró com abans, sí, però un fanfarró buit, de cartró pedra, un funambolista a qui li tremolen les cames. Si abans era intocable (por qué, por qué), ara ja rep les primeres plantufades institucionals per les seves contínues declaracions contra els àrbitres. S’ha obert la caça contra Jose Mourinho, l’animal ferit. Ni rastre del llop ferotge i rabiós de no fa pas tant.

Enteneu-me, no li vull cap mal. Que sigui feliç en una vida molt longeva i plena, senyor Mourinho. El record de la MDC Ltd era una simple associació d’idees, no em malinterpreti. Tan sols em resulta força xocant com aquesta arxinèmesi que ens vam construir a Can Barça es va apagant davant dels nostres ulls. Com si l’home qui es va creure que era hagués marxat a comprar tabac sense avisar, i el Mourinho que s’ha quedat n’és una burda imitació, una ombra llastimosa que s’anirà esvaint de mica en mica, que després que el fotin fora del Chelsea –de casa seva, al cap i a la fi– encara entrenarà algun equip gran un parell de temporades fins que es quedi en blanc, o entrenant un equip siberià, o una selecció centreafricana. Aquell Mourinho que se n’enfotia del Pellegrini per haver entrenat el Màlaga després del Madrid desapareixerà del record de tots, serà un cromo antic, que no s’enganxa bé a l’àlbum, només defensat pels quatre eixelebrats de la caverna que van creure que amb aquella lliga desmenjada ja n’hi havia prou per sentir-se els amos del món.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.