Celebració del títol de Lliga del Barça

Hi ha un moment a la sèrie Fringe, cap al final de la primera temporada, en què descobrim que dos universos paral·lels són a punt de col·lidir.

D’una banda, el nostre. El convencional, el que tots coneixem. Amb en Walter Bishop acabat de sortir del psiquiàtric, l’Olivia Dunham (rossa) lluitant per evitar el xoc entre universos, i en Peter Bishop passant per allà. 

De l’altra banda, hi ha l’univers alternatiu, molt semblant al nostre, però amb diferències substancials: cap atac terrorista no va fer caure mai les Torres Bessones, la tecnologia està més avançada i hi ha zeppelins sobrevolant Manhattan, entre altres. En Walter Bishop és un dèspota encarregat de la seguretat nacional, l’Olivia Dunham (pèlroja) és una agent de camp que espiarà el nostre univers i en Peter Bishop... bé, el seu Peter Bishop és el que tenim nosaltres, perquè el nostre Peter Bishop va morir de petit i en Walter, el seu pare, va creuar d’univers per emportar-se’l a aquesta banda.

Queda clar?

No us queixeu d’espòilers perquè aquesta temporada és del 2008. El Barça de Guardiola tot just començava el seu camí triomfal. És com si us dic que aquella temporada

guanyaríem el triplet.

Per què us parlo de Fringe?

Perquè el dilluns passat, després de guanyar la Lliga, em va semblar que vivíem una nova temporada de la sèrie d’Abrams.

Tenim dos universos paral·lels: el FC Barcelona i el Real Madrid CF. En tots dos hi ha força semblances. Són clubs històrics, grans, mediàtics, amb títols i que pixen al mateix territori. Quan un guanya, l’altre es veu abocat a la derrota, i viceversa. Són incompatibles. Però després de proclamar-se campió de la Lliga 2014-2015 (deixeu-m’ho repetir: EL FUTBOL CLUB BARCELONA, CAMPIÓ DE LA LLIGA 2014-2015), la línia que separa tots dos universos ha esdevingut més fina que mai.

El Madrid viu una crisi important. Una crisi que no esquitxa el president (Florentino és impermeable a les onades de merda post-derrota), però que deixa seriosos dubtes envers l’entrenador i alguns jugadors clau.

Carletto, que l’any passat ja penjava d’un fil (un fil que Sergio Ramos es va encarregar d’apedaçar al minut 93 de la final de la Champions) ha anat perdent la poca credibilitat que tenia (o que li deixaven tenir, amb poc marge de maniobra). L’ombra de Mourinho (que al cap i a la fi va guanyar Lliga i Copa del Rei, tampoc ens flipem) és allargada i tèrbola, i ha deixat l’equip ple de misèries.

El porter està assenyalat amb el dit. Casillas, de qui es deia que algun dia seria president del Madrid (un càrrec cada cop més improbable), ha estat esbudellat per la grada del Bernabéu. Aquella darrera possessió davant la Juve que perd per una mala sacada de banda ha estat la cirereta a una carrera envejable que s’ha anat podrint en els darrers anys.

Bale, el darrer fitxatge galàctic, l’anti Neymar, no agrada a ningú. I en comptes de compensar Neymar, sembla que hagi vingut a fer un reboot d’Overmars: un jugador extraordinàriament car amb la promesa de ser decisiu i que acaba corrent. Corrent i prou. Corre molt, moltíssim. Però si es tractava de córrer en Florentino també podria haver fitxat a Ussain Bolt, que és força més mediàtic.

I Cristiano. Ai, Cristiano, l’home que celebra exultant els hat-tricks en el mateix moment en què el seu equip està perdent la Lliga. Pobre infeliç. Els cants de sirena del Manchester el tempten de nou (si és que Alex Ferguson en té alguna cosa, de sirena). Ell pot anar guanyant títols individuals (el rutilant pitxitxi, la més que segura pilota d’or) però si l’equip en el qual juga segueix pel camí del pedregar, no trigarà a renegar-ne i/o marxar.

I ara em direu: què té a veure aquest univers amb el culer?

Que som barcelonistes, coi. Que no sabem ni gaudir d’un títol i la possibilitat de dos més en breu sense començar a desmuntar tot allò que hem aconseguit.

El matí posterior a la consecució del títol de Lliga (ho repeteixo: EL FUTBOL CLUB BARCELONA, CAMPIÓ DE LA LLIGA 2014-2015), la principal preocupació en les tertúlies esportives era:

a) La continuïtat de Luis Enrique.
b) La continuïtat de Messi.
c) La incompatibilitat d’a) i b).

Es valorava la Lliga pre-Anoeta i post-Anoeta i com el tècnic del Barça havia hagut de cedir davant l’estrella argentina. I com això el portava a plantejar-se renunciar a seguir entrenant l’equip la propera temporada. Més que no pas analitzar l’evolució de l’equip en la Lliga (que també s’ha fet, no dic que no), la preocupació de la culerada (almenys la que té veu als mitjans) es centrava en la mala relació entre el jugador i l’entrenador, i com el primer havia fet pinya amb Suárez i Neymar. Es destacava que Luis Enrique va celebrar el títol amb l’equip tècnic, no pas amb els jugadors. I que la distància, malgrat haver-se escurçat amb la consecució del primer objectiu, és pràcticament insalvable.

Acabem de guanyar una Lliga i els culers ens fem mala sang, com a l’altre univers. Amb la diferència que allà s’emporten una temporada en blanc (no són tan blancs? Doncs que siguin també coherents).

Allà l’entrenador és qüestionat, però potser es queda perquè no hi ha gaires tècnics a la vista que el puguin substituir (Klopp fa temps que està al bombo, Gémez no fa el perfil post-DelBosque, suena Míchel). Aquí, és l’entrenador qui qüestiona la seva continuïtat, una mica en l’estela aquella de Guardiola que acabava esgotat de barallar-se amb els cracks al seu càrrec temporada rere temporada (bàsicament amb Messi, fot-li dèja vu).

El crack absolut de l’equip del Madrid pensa en marxar, i el del Barça també s’ho planteja, o això diuen. Messi, que fa deu anys que és el millor jugador del món sense discussió (SENSE DISCUSSIÓ) i que tants cops ha dit que vol jugar al Barça per secula seculorum, és objecte d’especulació des de fa un parell d’anys (abans era impensable, Messi i el Barça eren indestriables) i tot de teories boges apareixen per allunyar-lo del Camp Nou (les meves favorites són les que impliquen la seva dona i la de Cesc, que ho converteixen tot en un “La que se avecina” futbolero).

Els dos universos es toquen més del que hauria passat en altres temporades, enguany. Sembla que la victòria no sigui plena, i que el títol de Lliga hagi donat carta blanca a les especulacions i els rumors i la mala maror, com si encara no haguéssim de jugar dos títols més. I quins dos títols. Una Champions, que a la final no s’hi arriba cada any, coi.

Però no, els barcelonistes estem nyec nyec nyec, que sembla que hàgim guanyat el mateix que el Madrid i no és pas així.
Deixeu-m’ho repetir: EL FUTBOL CLUB BARCELONA, CAMPIÓ DE LA LLIGA 2014-2015

I ara celebrem-ho.

I preparem-nos.

Que a nosaltres, a diferència dels de l’altre univers, encara ens queda .

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.