La Setmana Tràgica

Ha passat com qui no vol la cosa, però la setmana que acabem de viure és història de Catalunya. No ha fet massa soroll, però és un capítol més d'aquesta desditxada nació. Que què ha passat? Doncs que aquests dies les perspectives de Catalunya a mitjà termini han quedat ben condemnadetes. Ja eren força borroses, no ens enganyem, però ara han acabat d'esberlar-se.

El motiu d'aquesta trencadissa és que tenim els dos principals partits polítics independentistes atrapats en els complexos i/o en el dol. A vegades, en totes dues coses. I això fa que les grans decisions es prenguin sota aquests paraigües, autèntics coladors.

ERC i JxC han presentat aquesta setmana les seves llistes electorals. Una, escollida internament. L'altra, amb primàries. Però totes dues, confeccionades de maneres antagòniques, representen a la perfecció on son ara mateix un partit i l'altre.

Els uns, tirant de carnets de partit i de balances internes per quadrar una llista que, en comptes d'aspirar a ser un gran artefacte transversal en el precís moment en què estàs venent-te com a gran artefacte transversal, sembla només orientada a tapar males gestions i a reconfirmar la fusió espiritual entre el partit i l'Atlético de Madrid.

I els altres, tirant de carnets d'heroïcitat i de dol desbocat per completar una llista que aconsegueixi atraure l'independentisme més ferit i recelós, el que té les llagues més vives i el que comprarà més sal perquè li continuïn vives sense acabar d'explicar-te per què les vol tenir vives.

Crec que les dues llistes son una mala notícia. Ho son perquè ressalten les debilitats de les dues formacions i dificulten, en menor o major mesura, afrontar bé els mesos i anys que vindran. I son una mala notícia també perquè desaprofiten, un cop més, una bona oportunitat per mantenir viva l'esperança en aquest horitzó tan desdibuixat.

Ens n'adonem o no, l'independentisme ha viscut una setmana tràgica. Una altra. Fins d'aquí a uns mesos o anys no veurem els fruits d'aquestes llistes tan pobres, però estic convençut que seran agres, força agres. Perquè pretendre fer política des del complexe i des del dol no et du massa lluny. Et du, com a molt, a guanyar unes eleccions. I a guanyar-les per manca d'alternativa guanyadora. Vèncer sense convèncer en un moviment vençut.

 

  • Comparteix