A l'altre barri

M’agrada escriure sobre Barcelona perquè a cada paràgraf, sense demanar permís, la faig una mica més meva. M’apropio de les façanes, l’asfalt i les parets humides que tants reclamen. I ja que hi sóc, em passo pel folre tot el que han dit i diran de la ciutat els quatre escollits que reconeixem com a únics representants. Molts cops homes i molts cops en castellà, i blà, blà blà. I quina és la meva Barcelona? N’he escrit algunes vegades: a la meva Barcelona, els ratolinets del metro em corden les sabates i les paneroles em fan trenes. A la meva Barcelona només s’hi pot estar durant l’entretemps; els murs són imants de xafogor i gebre. Sense calefacció o piscina, tant a l’estiu com a l’hivern únicament s’hi respira pol·lució i humitat. Fins ara, aquesta era la meva Barcelona, més o menys. La que trepitjava tornant del Jamboree de matinada cercant un rosegó de pizza o la que surfejava saltant guiris durant les festes del Poble Sec. Ara, però, per diferències d’opinió amb el meu antic propietari respecte al cost un pis atrotinat en mig d’un cementiri d’airbnbs, me’n vaig a l’altre barri.

I avui escric des de l’altre barri, un altre barri d’una d’aquelles altres Barcelones. Sabia que existien, n’havia llegit, i sincerament pensava que es tractava de romanticismes de flaneur d'aquells que va a articulet per dia. Però ara, de sobte, em trobo en la seva Barcelona. Cada matí camino pel laberint quadriculat on cada carrer és igual que l’altre i les línies rectes et fan anar en zig-zag. Camino i sóc Nicole Kidman a The Undoing, òbviant tot el tema de l’assassinat, o la Carrie Bradshaw amb el seu collaret de Laura Borràs. Aquí la gent és més alta i els cafès són més cars, i els botiguers ni tan sols et diuen carinyo! Hi ha veïns del meu nou bloc encara esperen que desaparegui de la seva vista abans d’atrevir-se a entrar al portal, suposo que és l’efecte de veure una persona tan petita amb unes arracades tan i tan grans, però jo ja vaig agafant forces per fer meva també aquesta Barcelona. Ara, hi ha un problema: els contenidors.

Els contenidors de l’Eixample són nous, nets i estan situats estratègicament lluny de portals i finestres. Sembla una obvietat, però a l’altre barri, allà on he passat els últims anys, els contenidors són literalment a la porta de casa teva. Les tapes no obren mai del tot, cal posar-hi força i ajudar-se amb les dues mans; en les èpoques de més efervescència, i per efervescència vull dir guiriscència, al migdia els contenidors ja són plens a vessar, completament embussats fins l’endemà. Amb la calor i el sol, les deixalles tenen temps de fer-se sofregit abans no passa el camió a les tres de la matinada, recomanem tancar finestres si no tens espelmes d’olor. Primerament he observat aquestes diferències, però hi ha més. També m’he fixat en que, curiosament, els contenidors de l’Eixample no tenen mai vòmit ressec de fa tres dies, ni tan sols l’ocasional excrement d’origen sospitós. I de veritat que m’encantaria estar exagerant, però tot això són anècdotes personals acreditades en el seu moment en grups de whatsapp.

M’omple de pena deixar els comerços que em feien de segona casa, les rutes que per fi tenia automatitzades i els sorolls que de sobte m’éren familiars. Però al canvi s’hi suma el xoc de descobrir que no és tota Barcelona que està en aquell mal estat, oblidada, podrida i estancada, sinó que les diferents Barcelones que hi ha són així precisament perquè les condemnem a ser-ho. Com pot ser que durant un estiu sencer el camió de la neteja se saltés el nostre carrer? Com pot ser que durant tres setmanes hi hagués un contenidor encallat en un dels pilons de la vorera, només per acabar sent arrancat pel camió deixat abandonat rodolant per allà el terra? Com pot ser que hi hagués més presència policial per un desnonament que pel narco-pis que havia estat sembrant tota la mansana de xeringues? Com poden haver-hi tantes diferències?

Potser és que sí que hi ha moltes Barcelones però algunes no interessen si no són notícia. Els barris, a més de dinamitzar, s’han de cuidar, com si tu també hi haguessis de viure. Que una cosa tant simple com un contenidor pugui ser tant radicalment diferent només a 2km de distància denota la injustícia a la que es condemna ja d’entrada a certs barris de la ciutat. Condemnats a ser “txiquiparcs” del turisme barat, expositors de llaunes d’estrella buides i carn de canó de notícies alarmants al servei de l’onada de partits racistes. A veure si és que la segona batalla d’Urquinaona l’haurem d’anar a fer a Ciutat Vella per cremar d’una vegada per totes els conteninidors malgirbats i forçar així una bona política de neteja que cuidi a tota Barcelona sencera.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.