Plegar-se o trencar-se

No ens ha d’estranyar que The Crown, una sèrie sobre la casa reial anglesa, sigui un manual tan útil sobre els codis de la vida social. Gairebé tots els capítols són intel·ligents i bons, però n’hi ha un de la nova temporada – el sisè, “Terra Nullius”, és a dir, terra de ningú – que és perfecte per a explicar la relació d’algú amb el seu escenari.

Al principi del capítol hi ha una metàfora que el resumeix sencer, en forma de faula moral una mica trash. L’expliquen el príncep Carles i l’amor de la seva vida, Camila Parker Bowles. Els dos estan casats però són amants en un secret que és mig públic. Són en una festa amb amics, i expliquen l’anècdota junts, en una escena que il·lustra molt bé com et puja l’adrenalina quan t’entens completament amb algú.

Expliquen la història del caçador d’óssos rus. És un home que va als boscos de Sibèria, veu un ós enorme, i el dispara. Creu que l’ha mort, però l’ós s’aixeca i li diu: “Ningú pot disparar-me i anar-se’n com si res!”. L’ós li dóna dues opcions: “puc destrossar-te i menjar-te ara mateix, o pots abaixar-te els pantalons i deixar que faci lo meu amb tu”. El caçador es deixa violar, se’n va al poble i torna amb una arma més grossa. Dispara, creu que l’ha mort, però l’ós torna a sortir-se amb la seva. L’operació es repeteix unes quantes vegades fins que l’ós, quan es disposa a fer la proposta sexual per enèsima vegada, diu: “¿Realment no véns aquí per caçar, oi?”.

El capítol sencer dóna sentit a la metàfora. S’hi explica un viatge que fan el príncep i la princesa Diana per Austràlia, un tour que ha de servir per reforçar la monarquia entre els australians. Diana, desesperada en un matrimoni que sap que es mentida, comença el viatge enfadada i trista, però una conversa amb el marit la duu a pensar que tot pot canviar. Amb la falsa confiança que li dóna el príncep, comença a brillar i a agafar la imatge mítica de Lady Di: és guapíssima i l’emblema de la dona i mare modernes, és encantadora i tothom la veu com a princesa del poble. El problema és que eclipsa el marit, que s’ha de lluir com a protagonista i acaba fent d’acompanyant. El drama torna i Diana, frustrada, recau a la seva espiral de foscor, cada vegada més atrapada.

De tornada a Anglaterra i veient l’eclipsi de Diana sobre el seu fill, la reina discuteix amb el seu cercle familiar com s’ho faran per convertir aquesta estrella de cinema en actriu secundària. La reina està preocupada perquè Diana no encaixa a la casa reial. La seva mare li diu que només es tracta d’una nena immadura que, amb el temps, es plegarà davant la família i entendrà que no pot brillar sola ni fer la seva: “quan es plegui, s’adaptarà, com han fet tots”, aclareix. “¿Què passarà si no es plega?”, pregunta la reina. “Es trencarà”, sentencia la seva germana.

A tots ens fa una mica de pena la inconsciència de Diana, que pensa que pot sortir-se’n amb les virtuts del seu caràcter i la seva gràcia natural. A tots ens fa llàstima imaginar-nos-la violada, pobreta, per l’ós de la metàfora de la tremenda Parker Bowles. Al capdavall, només està provant de disparar l’ós amb innocència, encara no ha estat vexada. El problema és que si va insistint i cedint als seus impulsos; i es deixa violar gaire vegades, acabarem pensant que enlloc d’una princesa és una prostituta.

La lliçó política i vital d’aquest capítol és ensenyar-te que mai no ets en “Terra Nullius”. L’escenari sempre el munta, el fa moure i el decora algú, i ho has de tenir clar per saber on pots fer el que vols fer. Si no saps on ets, t’acaba passant com a la princesa Diana, que es pensa que pot voler-ho tot. Diana vol brillar i vol ser princesa, però no pot tenir les dues coses alhora. Més ben dit: només pot tenir-les a la manera de la casa reial, acceptant el paper de consort que deixa lloc al príncep i se sotmet a l’escenari. És cert que a ella li ha tocat un decorat que pesa molt, però no tothom vol ni pot ser princesa d’Anglaterra.

Si el capítol es diu terra de ningú és per advertir-te que, abans de fer cap pas en fals, has de conèixer l’escenari on jugues i saber-lo llegir amb atenció. Has de saber què et permet fer el decorat i fins on pots forçar-ne els límits. Per evitar trencar-te has de saber quina mena d’óssos hi ha als seus boscos, i tenir clar a què vols jugar quan surtis a intentar caçar-los.

  • Comparteix