En defensa de perdre el temps

Mentre patrullàveu balcons i fèieu pa en les estones que us deixava la labor de gestionar aquell munt de paper de vàter, jo vaig passar el confinament lesionada, sense feina i sense futur aparent, Ho he explicat mil vegades, dia rere dia em despertava i per acabar asseguda al sofà d'aquell diumenge que va ser tota la primavera com si de sobte s'hagués aturat el temps. No vaig aprofitar el confinament per convertir-me en millor persona. No vaig llegir gens ni vaig treure natjotes fent rutines d'exercici amb la Patry; no vaig acostumar-me a meditar ni vaig trobar la inspiració per començar cap projecte vital. Nou mesos després i encara no n'he tret ni un disc, ni un hereu. Però si alguna cosa haurà quedat d'aquella primavera d'hivernar, serà el nou món que he descobert com a #juganera. Juganera, e-sportista no competitiva o gamer de tota la vida. Com he explicat en altres escrits, jo sempre havia estat de jugar, sí, però m'havia limitat tímidament a jugar com juga la gent que no juga. Se m'entén. Jo feia anar els sims, l'Animal Crossing o els simuladors de comèdies romàntiques en dibuixets del precipici d'internet. Havia crescut sent l'amiga que passa la tarda veient els col·legues jugar. La cosineta que animà als grans mentre juguen al tekken. La que veia als companys de pis jugant al Fifa com qui mira el Barça.

Ara, però, ja porto més d'una dotzena de jocs a sobre. M'he esbatussat amb zombis i he espoliat tresors que, tinguem-ho en compte, d'altra manera haguessin acabat en mans pitjors; he tingut cura d'un nadó en el futur post-apocalíptic i he tingut cura d'un vailet pre-adolescent a la terra de Thor. He vist la caiguda d'un samurai com en una peli d'aquelles de la filmoteca i, sí, m'he esbatussat encara amb més zombis. He rigut i he plorat, els jocs m'han distret i m'han absorbit completament quan m'ha fet falta. Però la meva intenció no és fer una oda als videojocs ni res per l'estil; com bé explicava l'exposició "Gameplay: cultura del videojoc" al CCCB, avui en dia hem superat de ben llarg tots els tòpics. Les juganeres a l'Estat Espanyol ja passem el 40%. I els jocs també canvien, les històries es tornen complexes i cada cop són més lluny dels tòpics de violència estova-cervells que espantaven les nostres mares a l'època del San Andreas. No, no em cal defensar els videojocs i ho sé, en sóc plenament conscient. Però alhora sento una mena de vergonya, una angoixa que seu amb mi al sofà mentre jugo per recordar-me que, bé, només estic jugant.

I què té de dolent, jugar? Produir absolutament res, ni créixer ni formar-se, simplement passar-ho bé. Distreure's, no és suficient? Cal que absolutament tot ens faci millors persones? Sembla que hem normalitzat una vergonya tèrbola cap a l'oci, el lleure i el descans com si, en comptes de luxes obvis i desitjables fossin l'escarni visible de com no anem prou de cul per tenir plena la butxaca; la mostra que no treballem prou, que no ens matem a produir per, efectivament, merèixer aquest oci, lleure i descans. Perquè en una generació cada cop més precaritzada, sembla que el veritable luxe que no és la recompensa, sinó la victòria de veure'ns mereixedors. Mereixedors d'un premi que mai podrem tastar perquè seguim tenint molta, molta feina, molts projectes i molta sort de poder matar-nos treballant. I això no ha passat per casualitat. Els besnéts dels qui lluitaven per la jornada de vuit hores ara es veuen presos d'un sistema que t'empeny a monetitzar fins al passatemps més estúpid que puguis trobar. La nostra jornada ja no es divideix entre feina i descans, que ja era prou trist en el seu moment, sinó que s'ha tornat un moc verd gegant en el qual resulta impossible distingir l'hora de dinar de l'hora de respondre correus.

Fins i tot el jugar dels juganers ha estat absorvit per aquest "grind" que ens obliga a partir els dies entre "gigs" i "side-gigs", entre feina i feina de sota la taula. Aviat s'ha vist el negoci que hi pot haver més enllà de l'oci consumible, més enllà de jocs, consoles i similars, i aquests últims anys hem pogut viure en directe la capitalització de la mateixa figura del juganer. El veterà PewDiePie o Ibai Llanos en són exemples, tots dos milionaris a costa de la seva privacitat i salut mentals; els dos mostren com el sol fet de jugar, l'oci, el lleure i el descans que dèiem, acaben també sent carn d'engranatge capitalista. Així, més que defensar el valor dels jocs i com ens poden enriquir metafòrica o literalment com a persones, jo vull reclamar el luxe de distreure'ns. D'escalfar sofà. El luxe de perdre el temps i només així recuperar-lo de veritat. Jugar per passar-ho bé i res, ni per aprendre ni per produir, ni per sentir-nos realitzats i per tant prou competitius per aquest sistema que no ens deixa respirar. Fer el mandra per recordar que aquí, a la vida, hi hem vingut a jugar.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.