Bassals de sang

[La plaga blanca. Ada Klein Fortuny. L’altra Editorial]

Llegint el debut d’Ada Klein Fortuny m’han vingut al cap, en forma de recordatori sarcàstic, les hores que he gastat llegint assaigs plens de teories enfosquides per la pedanteria i de cites de papers acadèmics il·legibles. Klein s’acosta a la literatura per trobar còmplices de la seva idea de bellesa i per descobrir mons nous. La plaga blanca és un llibre sobre escriptors connectats pel fil invisible d’una malaltia terrible, la tuberculosi. És una malaltia que s’encomana, per això és una plaga; i que desgasta, consumeix i fa empal·lidir els malalts, per això es diu blanca. Com totes les malalties greus, t’ho fa replantejar tot. Klein ha agafat la vida de sis escriptors marcats per aquesta creu per veure com s’hi enfronten. Tots tenen una cosa en comú: són obsessius i treballen com bojos per la seva passió, que és escriure.

L’assaig està fet a partir de la lectura atenta i l’estudi dels papers privats d’aquests escriptors, que van deixant rastre de la malaltia en cartes i diaris, i en la seva obra. A Klein li interessen els papers íntims perquè són “finestres a altres maneres de fer”. Són documents on s’hi pot espiar la intimitat de prop i veure, com deia Ferrater, “els paquets de follia menuda que som les persones”. Klein ens contagia l’entusiasme pel seu tema, i l’estil no es pot desenganxar de l’admiració i l’estima que l’autora té pels escriptors que tracta.

Realment són unes històries fascinants, que Klein va lligant i connectant com qui no vol la cosa, amb una visió molt personal però sense voluntat d’alliçonar ni fer doctrina. L’autora descriu amb gràcia una cosa tan fastigosa com és acabar mort tossint sang després de consumir-te al llit i de recórrer sanatoris, que és el que van fer els protagonistes del llibre. Ho van patir ells i molts d’altres perquè, com explica l’autora, “a principis del segle XX, tot Europa estava malalta. Tot Europa tossia, tot Europa es moria per les cantonades”.

En aquest llibre hi he fet descobriments curiosíssims. He descobert que Gala va entrar al món cultural a partir d’un sanatori. Era l’any 13, quan ella i Paul Éluard tenien disset anys i es coneixen fent repòs a Suïssa. S’enamoren, es casen i l’any 21, a París, coneixen Max Ernst en una exposició. L’acullen a casa i tenen un ménage à trois que dura tres anys, fins que Gala i Ernst s’enamoren, i Éluard es mor de gelosia fins que ella abandona l’amant. L’estiu del 29 la parella fa plans per anar a Cadaqués, que es veu que hi ha uns bojos que han fet una pel·lícula molt bona. Els tarats són Buñuel i Dalí. Aquest últim té aleshores 25 anys. Dalí coneix Gala a Cadaqués, i Éluard torna sol a París. La resta de la història ja ens la sabem.

També hi he descobert que, segons la teoria de Klein, Salvat-Papasseit té una amant a Escaldes, un sanatori al Pirineu francès on l’anomenaven monsieur le catalan séparatiste. Salvat va tenir una vida breu i sacrificada, però marcada per una vitalitat imparable, resumida en la cèlebre “feu coses o calleu”. Es va casar quan tenia 24 anys i en feia sis que festejava amb la dona. Del sanatori d’Escaldes en torna canviat, diu Klein, i hi ha “una amiga” que apareix a la seva poesia. Escriu coses com “els qui sabem amar, quasi sempre guardem un secret que ens fa mal i un enamorament que no es pot dir”. És bonic seguir amb l’autora els indicis d’aquesta relació desconeguda.

De Kafka se’ns explica que la tuberculosi és per a ell la confirmació d’una altra malaltia: “la malaltia del pulmó no és res sinó l’expressió de la meva malaltia mental”. Klein s’acosta a Kafka a partir de les cartes a Milena, de qui se’ns explica la vida heroica – també afectada per la tuberculosi. Kafka escriu a l’amant que va descobrir el seu mal per primera vegada amb una hemorràgia que li va fer tacar de sang tota la seva habitació. Hi ha molta sang en aquest llibre: la coberta vermellíssima no és cap casualitat.

La meravellosa Katherine Mansfield va morir en un bassal de sang, quan li va agafar un atac de tos pujant tota emocionada les escales del sanatori esotèric on va acabar els seus dies. La neozelandesa que va enlluernar el cercle de Bloomsbury es va passar la vida patint. Quan li van diagnosticar tuberculosi, ja havia tingut un avortament traumàtic i havia agafat gonorrea, dos fets que li van impedir tenir fills. Va passar molts anys de la seva curta vida recorrent Europa seguint les recomanacions dels metges, sense èxit. Buscava llocs que donessin un respir als seus pulmons: “i tusso i tusso, i a cada respiració se sent una fressa d’aigua que bull. Em fa l’efecte que tot el meu pit bull. Bec aigua i escupo, escupo, escupo”.

Des que la diagnostiquen, la tossuda, vanitosa i obsessiva Mansfield no pensa en res més que treballar i escriure. Mansfield està fastiguejada per tants metges que creu que l’enganyen, i mor en una institució esotèrica on la fan dormir sobre un estable i cuidar animals contra les cures de repòs recomanades. És bonic com Klein explica cap a on se te’n va el cervell quan està saturat de dolor.

L’assaig acaba amb les vides plenes d’aventures, viatges i dones de Txèkhov i Orwell. El rus, que és metge, està enfadat amb la seva malaltia i es pensa que la pot gestionar. No vol canviar el seu estil de vida, no vol deixar de fer tot el que troba interessant. Mor bevent xampany i Klein diu que aquest home, malalt, haurà recorregut més milles que totes les que nosaltres arribarem a fer mai. Orwell acaba els seus dies a Jura, una illa de les Inner Hebrides escoceses que és com la fi del món. Conscient que es mor, treballa a contrarellotge per acabar els seus llibres, i col·lapsa tres mesos després del seu segon casament, aprofitant la vida fins l’últim minut.

Diu Klein que “en un cos atrapat, la ment ens salva”. Ella, que és metgessa i, des d’ara, escriptora, va quedar enlluernada per la reacció d’aquests escriptors davant d’una malaltia que atacava la seva vitalitat. El llibre explica aquesta lluita entre el desgast dels pulmons i les ganes de viure, i ensenya com la determinació va salvar sis escriptors genials d’entregar-se al pànic quan van veure que els sortia sang de la boca. Explica com van reaccionar quan el seu cos els avisava que no podien, com sí que farien els seus llibres, saltar-se les lleis de la mortalitat.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.