Naixença, naturalesa i educació

No sé res sobre cinema i no puc fer afirmacions taxatives, però qui no cregui que la nova adaptació d’Emma de Jane Austen és una meravella no comparteix el meu sentit del gust. Sempre m’acosto a les adaptacions de novel·les que estimo amb escepticisme perquè em sap greu que em decebin, però durant els primers minuts d’aquesta pel·lícula estava tan contenta que em costava concentrar-me.

Emma és la primera pel·lícula de la fotògrafa Autumn de Wilde, i la primera adaptació de guió de la novel·lista Eleanor Catton. Aquesta última ha mantingut el text d’Austen sense tocar-lo gaire però tallant on tocava, i ha trobat les escenes clau sense trair la trama del llibre – es diu aviat. De Wilde ha apujat encara més el to irònic de la novel·la i n’ha conservat l’enginy i la rapidesa que marca el to dels seus diàlegs. Ha captat la particularitat del llibre, que són els seus trets còmics, i els exposa allà on toca sense passar-se ni fer el ridícul. Cada pla és efectista però gens cursi ni banal, i el càsting és per desmaiar-se. És molt difícil adaptar aquesta novel·la i que no quedi una cosa antiquada o ensucrada. De Wilde ha creat un escenari de conte de fades que explica com l’univers de Jane Austen és un engranatge perfecte que rutlla si tothom és a lloc i fa el que s’espera que faci.

Em va sorprendre que aquesta novel·la d’aprenentatge austeniana no tingués més ressò l’any 2014, quan l’editorial Adesiara va publicar l’única traducció íntegra que tenim en català, una versió molt bona d’Alba Dedeu. Al llibre s’hi veu perfectament com es construeix el món moral d’Austen: el recorregut mental i sentimental que cal per aconseguir una vida virtuosa. Austen ho explica a partir d’una protagonista que s’equivoca i rectifica, com totes les seves heroïnes, i que d’aquesta educació sentimental en surt més bona i més sàvia: les dues virtuts més preuades que ha de tenir una dona com cal, segons Austen.

Ens ho ensenya a partir d’una noia que es creu molt espavilada i que es passa de llesta. La primera frase de la novel·la, entenedora i clara com la filosofia de l’autora, ens situa molt ràpid: “L’Emma Woodhouse, bonica, intel·ligent i rica, amb una llar confortable i un temperament alegre, semblava aplegar algunes de les millors benediccions de l’existència, i havia viscut gairebé vint-i-un anys al món amb ben poques coses que l’angoixessin o la irritessin”. Emma és una nena pija de bon cor però una mica vanitosa, i passeja entre els seus veïns amb una cella permanentment aixecada. Que magnífica que està Anya Taylor-Joy interpretant-la, amb el seu posat aristocràtic, l’arrogant simetria de la seva cara i uns ulls que es mengen la pantalla.

L’Emma no es vol casar perquè creu que ja és prou rica i lliure per fer el que vulgui; un marit només li suposarà un inconvenient, i empitjorarà les seves condicions de vida. El que aprendrà Emma és que hi ha alguna cosa millor que la llibertat: un bon matrimoni. Aquesta és la radicalitat feminista d’Austen: una dona ha de ser lliure per a poder triar la circumstància que la beneficiï més. Però segons Austen, aquesta circumstància és sempre un bon casament, i aquest s’ha de saber trobar. La responsabilitat individual és al centre de totes les seves novel·les, però aquesta responsabilitat suposa cedir llibertat a una idea més gran que la pròpia independència.

L’altre dia em preguntaven com és que havia dit que Jane Austen està a favor dels matrimonis de conveniència si als seus llibres defensa la llibertat de les dones. Austen no és defensora dels matrimonis de conveniència – de fet, a les seves novel·les, els pares sempre s’equivoquen quan trien marit o muller – però volia dir que el seu concepte de matrimoni no s’entén sense la idea de conveniència.

Es veu molt bé a la trama d’aquest llibre. L’Emma es dedica a aparellar a tothom que té al voltant. L’objecte de les seves maquinacions és Harriet – molt ben interpretada per Mia Goth –. És una noia de condició social més baixa que ella, menys llesta i menys agraciada. Un granger li demana matrimoni i Emma aconsella que el rebutgi perquè, segons ella, no és prou bo per a la seva amiga. Quan se n’assabenta el senyor Knightley, l’heroi d’aquesta novel·la, s’enfada amb Emma en una discussió cèlebre, que és el millor moment de l’entranyable i malgrat això atractiu Johhny Flynn a l’adaptació. Knightley, que coneix a la parella implicada, li retreu que l’hagi desaconsellat, perquè el noi és més assenyat i està més ben situat que ella, i perquè Harriet no té “cap tret de naixement, natura o educació superior als d’ell”.

Quan dic que Austen defensa la conveniència vull dir que no concep que algú es pugui casar sense tenir en compte el naixement, el caràcter o l’educació dels implicats. El retret que li fa Knightley a l’Emma és que si li ensenya a la seva amiga a esperar un casament millor, ningú que estigui al seu abast serà mai prou bo per a ella.

És a dir: el món funciona de manera que tots podem aparellar-nos i ser feliços, però a condició que ens enamorem d’algú que s’adeqüi a les nostres circumstàncies. Com als contes de fades, pots fer el que vulguis però sempre hi ha una condició, com la Ventafocs que pot anar al ball però a les dotze ha de ser a casa. Austen rebat, amb una claredat i una alegria inigualades, el mite romàntic del que encara vivim avui. La dificultat, dos segles després, és trobar elements que ens lliguin prou a aquest món: saber si la responsabilitat el sacrifici que proposa Austen encara ens serveixen d’alguna cosa.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.