La meva ferida de guerra

Durant un any sencer he tingut una marca al dit gros del peu. Una ferideta sota l'ungla, re, una taca de color granat. Durant les primeres setmanes de tenir-la em feia força mal, punxava, segons com em feia anar una mica coixa, però de mica en mica es va anar difuminant. Sempre he tingut clar quan me la vaig fer, encara que no recordo el moment exacte; de fet, no m'ho vaig veure fins que no vaig ser a casa. El dia seria difícil d'oblidar. M'ho vaig fer en algun moment del que seria la tarda més llarga de la meva vida. Hi havia una manifestació. Jo m'hi vaig presentar sense pensar-hi, sabia que hi havia de ser. I mentre buscava les meves amigues per la plaça Catalunya, vam rebre el missatge. Suposo que hi havia un punt d'emocionant, en participar en una cosa així. Fos qui fos qui ens dirigia, semblava que tenia les coses clares. Tota la frustració de barallar-nos contra la impunitat monstruosa de l'estat podia quedar canalitzada, podríem descansar. Ens sentíem útils, ho havíem de ser. Sense saber gaire què fèiem, vam començar a caminar. Passàvem la Ronda Universitat i cotxes ens pitaven, però érem molts, masses. Anàvem actualitzant el "Google Maps" buscant la connexió de metro més adient, però cada cop que arribàvem a la parada, els Mossos ja l'havien tancat. Però seguíem caminant. Ja en trobaríem una altra, pensava. Semblava tot tan pensat, fins i tot tenia un bitllet fals per si algú me'l demanava. Trobaríem la manera d'arribar-hi.

Vam passar Sants i vam començar a caminar per parts que jo mai havia fet a peu. Amb la meva amiga ens vam acostar a un grup que semblava que tenia les coses més clares. Hi havia jovent i oncles i tietes. Rèiem i no deixàvem de caminar. De tant en tant discutíem si seguir per l'asfalt o retirar-nos de la carretera, i ens vam acabar separant. Durant una bona estona ens va estar seguint una patrulla de la urbana, i recordo que aleshores em reconfortava. Els conductors començaven a perdre la paciència. Aviat vam començar a veure com tallaven carreteres per nosaltres. Anem bé, pensava, ens tenen en compte. Em vaig acabar l'ampolleta d'aigua que portava just passant l'última parada de metro que veuria. Corríem cap a les parades de bus, però ens passaven de llarg; un conductor ens va dir aturat en un semàfor que tenien indicacions de no parar. Però nosaltres seguíem. Alguna cosa devien tenir pensada, els qui ens havien manat a caminar. Jo anava comprovant el Google Maps i de cop vaig veure que ja no reconeixia la ruta. Actualitzava una vegada i una altra la informació però l'aplicació no responia. Estava cansada, volia saber quanta estona més hauria de caminar; quant trigaríem en arribar-hi? Però Google només concebia el trajecte en cotxe. 27 minuts, em deia. Ara sé que vaig caminar sis hores.

Mentre per fi arribàvem, vam començar a rebre les primeres imatges de càrregues. Ferits, sang, llums d'ambulància. Per la carretera del costat ens van avançar unes deu furgones a tota velocitat. Nosaltres seguíem, perquè aleshores ja no teníem cap altre lloc on anar. No podíem quedar-nos allà, al mig de la carretera, i per descomptat que no podíem tornar enrere. Després d'algunes corredisses i molta sort, arribava a casa, sencera, només amb l'ungla trencada. Me l'havia trencat de tant caminar. De caminar tant sense les sabates adequades, suposo. I sense aigua, sense protecció solar, sense snacks ni barretes energètiques. Sense idea d'on anàvem. A casa, la meva companya de pis estossegava mentre m'explicava com les havien acorralat per deixar anar el gas lacrimogen, com si les volguessin ofegar. Les xarxes estaven saturades d'imatges de violència, de sang, patiment. Encara no sabíem exactament per què, ni si valdria la pena. Això deu haver estat un cop a la taula, vaig pensar.

El mes que vindria seria encara més violent. Ens movia la solidaritat i ens empenyia la injustícia. Fins que alguna cosa ens va aturar. No en sec, sinó de mica en mica i en silenci, com les arenes movedisses que de petits vèiem a les pel·lícules. No ens en vam ni adonar. Sovint em mirava la meva ferida com qui guarda un record. La cicatriu de guerra més ridícula, la més inútil i banal que ha existit mai. Cada cop es veia menys, però si algun dia me n'oblidava, passava el dit per sobre l'ungla malaurada i tornava a aquell 14 d'octubre que ara em sembla tan llunyà. Ara és encara més lluny, però no deixa de tornar. Perquè si per nosaltres va ser un dia llarg, molt, molt llarg, per qui té la força d'un estat va ser una prova de resistència, un pols guanyat. La confirmació que podrien seguir encausant, perseguint i acusant aquells qui qüestionin el seu poder, la seva essència. I ara que hi tornen, abans de decidir a qui perdonem pel que ha passat, haurem d'assegurar-nos de no oblidar, per molt que les ferides s'assequin i els blaus desapareguin. Cal no oblidar.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.