Tornar a materialitzar la independència

Dissabte passat, al FAQS, Núria Orriols preguntava a Laura Borràs quina era la seva proposta si en les properes eleccions catalanes l'independentisme supera el 50% dels vots. Borràs va contestar que, si se supera aquest percentatge, "hem de fer que el resultat de l'1-O es pugui aplicar, que això tingui conseqüències polítiques".

Quan la periodista va repreguntar per esclarir el significat d'aquestes "conseqüències polítiques", Borràs va respondre que la idea és que tot el ventall de forces independentistes "s'agrupi al voltant de fer efectiu l'1-O".

Finalment, veient que Orriols no quedava convençuda, va cloure per tercera vegada l'explicació afirmant que el que es farà, en definitiva, és "materialitzar la independència".

Bé, materialitzar la independència no vol dir res. Ho sap Borràs, ho sap Orriols, i per anar bé a aquestes alçades ho hauríem de saber la resta de catalans. Materialitzar la independència, a dia d'avui, només és un concepte més per afegir al diccionari procés-català, al costat dels 18 mesos, el fer república, o l'obeir el mandat de l'1 d'Octubre. Forma part del llenguatge que ens ha dut fins aquí en un context prerepressiu, quan encara es creia que ni Espanya s'hi atreviria ni Europa ho permetria.

Però ara som al 2020. Amb presos polítics, amb exiliats, amb vora 3.000 represaliats, amb una Europa absent, amb Operacions Judes, amb Tamares, amb inexistents taules de diàleg, amb una Generalitat convertida en una gestoria, amb tota la classe política obeint lleis estatals mentre es recriminen els uns als altres estar obeint lleis estatals, amb una societat civil desmobilitzada, amb uns Mossos al servei de l'Estat, amb unes estructures d'estat encara per estructurar-se, amb els lideratges escapçats, amb llibres de tota mena destapant des de tots els prismes la realitat d'aquell 2017, amb una visió clarament autonomista del present polític, amb uns votants fràgils i escarmentats.

I és en aquest context reparador (i pandèmic) del 2020 quan ens apareix la primera força política independentista en prime time a parlar de materialitzar la independència com si aquests tres anys no existissin, com si en la situació actual es pogués materialitzar la independència i, encara pitjor, com si realment es pretengués materialitzar la independència en aquests moments.

Fa tres anys que, dia a dia, la realitat ens vacuna contra el vocabulari d'aquell 2017. Tres anys. Els braços dels independentistes són autèntics coladors, després de tot el que hem viscut. Cada dia, en cada nova conseqüència de la derrota, una nova dosi de realitat en forma de detenció, de judici, de dependència econòmica o de política autonomista ens recorda el país que som i la desfeta política i emocional en què ens trobem. ¿I encara ens veiem amb cor d'apel·lar a una materialització de la independència com si tot just esclatés la primavera del 2017?

És ben cert que la repressió ens ha deixat vençuts emocionalment, i que les hòsties han estat tan cruels que convé excusar o relativitzar determinades actituds dins del supervivent món independentista. Però comencen a fer-se evidents estratègies que no semblen sorgides d'aquest estat catatònic, sinó d'un nou intent d'apropar la ciutadania a aquella falsa realitat de 2017.

No sé si es materialitzarà la independència, però el que és evident és que hi ha la voluntat de tornar a materialitzar la idea que es tornarà a materialitzar la independència demà passat. I potser aquest camí fa (aparentment) menys mal que la repressió de l'enemic, però acaba destruint igualment les emocions, les il·lusions i el compromís de la teva gent.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.