Biennal de Barcelona, però no de Catalunya

La Biennal de Pensament Ciutat Oberta se celebra del 13 al 18 a Barcelona i s'hi fan tants actes i tan interessants que no puc fer res més que estar content i recomanar-la. També és per emmarcar el giny de recerca online que ofereix per orientar-se entre l'abundància, capaç de trobar la proposta adequada per a qualsevol concepte que ens abelleixi. Bé, qualsevol no: si hom introdueix "Catalunya" o "català" al cercador del festival que, entre d'altres coses, es planteja donar-nos eines per comprendre els reptes de la "Democràcia" i la "Globalització", obtindrà un missatge d'error: "No s'han trobat resultats per aquests criteris de cerca". Zero. El festival de pensament de la capital de Catalunya no té res a dir sobre la nació ni sobre la llengua del país.

Avui es pot triar ser de dretes o d'esquerres d'una manera que no es pot triar ser cosmopolita o nacionalista. Sense fer gaire soroll, el cosmopolitisme s'ha convertit en l'aire ideològic que tots respirem, un sentit comú que no cal examinar perquè les alternatives semblen directament extravagants. La idea que l'estadi més elevat de la persona és esdevenir ciutadà del món és un mantra acrític, i hi ha un consens total per concebre el desenvolupament polític de les societats en forma de línia ascendent que, quan arribi a l'última parada, haurà deixat enrere les lamentables adscripcions nacionals, vestigis d'un passat atàvic que només haurà dut sang i problemes.

Una cosa que ens ensenyen les crisis és que el sentit comú mai és tan comú com sembla. En el cas del cosmopolitisme, la Covid ha tornat a demostrar el mateix que ja vam veure amb el Brexit: les elits progressistes amb estudis universitaris donaven tant per descomptat el marc mental cosmopolita, que quan han vist que tornaven les fronteres i les nacions com una piconadora, s'han quedat amb un pam de nas. Veient l'absolut desinterès de la Biennal per abordar el problema amb nous llenguatges, el pam de nas segueix sent l'horitzó de tot pensament possible: sembla que l'única manera que els cosmopolites tenen de pensar el retorn de la nació és amagar el cap sota terra, qualificar-ho de "replegament", de regressió a nivells de consciència premoderns, com antropòlegs del XIX parlant de tribus de l'Amazones.

El taló d'Aquil·les del cosmopolitisme és el seu magre full de serveis: a mesura que s'ha anat tornant la ideologia civilitzada per defecte, el món s'ha anat fent més desigual i difícil de canviar. En una giragonsa especialment enginyosa del capitalisme, com que el cosmopolitisme és, per definició, una preferència del global sobre el local, la globalització neoliberal l'ha utilitzat de paviment ideològic per a finalitats que no tenien res de democràtic. Hi ha un cosmopolitisme cultural absolutament hegemònic que manté als joves precaris parlant exactament en els mateixos termes que les elits que els precaritzen. Les classes baixes i mitjanes s'han anat trobat sota els efectes de forces cada vegada més globals sense un marc global a través del qual regular-les, i els polítics, artistes i escriptors han deixat el terreny de la resposta nacional lliure per al populisme. Tothom ha parlat de com superar les nacions i ningú de convertir-les en una eina útil per als ciutadans.

El nacionalisme contemporani també en té la culpa: així com a les nacions colonitzades s'ha desenvolupat un pensament postcolonial vibrant que vincula territori i cultura locals a processos d'emancipació, els nacionalismes occidentals han abandonat la batalla i no han estat capaços de relligar història, lloc i política amb idees noves, útils i atractives. Ens trobem en terra de ningú: el cosmopolitisme és retòrica autocomplaent i el nacionalisme parla en un llenguatge antiquat. Mentrestant, les forces que mouen el món són cada cop més globals, però els únics marcs de control sobre els quals tenim un acord comú, l'únic demos que emana d'un sentiment de pertinença pel qual la gent està disposada a lluitar, segueixen sent les nacions.

Penso que la categoria de nació és bona perquè permet pensar la realitat humana tal com és i no tal com seria banalment còmode que fos. La nació barreja raó i emoció tal com es barregen tots els afers humans: els fets concrets d'una història objectiva al costat de la necessitat d’una dimensió simbòlica que ofereixi motivació moral i doni direcció a l'acció col·lectiva. No encetaré ara una reflexió sobre com la catalanitat de Barcelona pot ser una eina que ajudi a apoderar la ciutat, a fer visible les forces que l'ofeguen i els camins a través dels quals podria sortir dels atzucacs en què es troba. Però és tan evident que les nacions i les llengües estan ara mateix al centre del debat polític, que són estructures reals amb profundíssimes conseqüències sobre la vida tothom, i que dels discursos que construïm sobre la nació en poden sortir eines d'alliberament o de claudicació segons com les pensem; que el fet que el festival de pensament més important de Barcelona no dediqui un sol minut a Catalunya ni al català és absurd i lamentable.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.