Tot o res

És tan histriònica i poc sofisticada que em fa una mica de vergonya reconèixer que estic enganxada a Billions, una sèrie que es va estrenar el 2016, va per la cinquena temporada i se’n preveuen més. Només n’he vist dues i ja em temo que no es podrà estirar gaire el xiclet, però m’agrada perquè ensenya un món ens queda molt a prop però ja és nostàlgic. Les sèries americanes que miro últimament tenen un aire depriment i trist, de gent carregada de culpes absurdes. És entreteniment farcit de consciència moralista, d’americans que es llepen unes ferides massa ridícules per prendre’ns-les seriosament. Billions és tot el contrari. És massa barata a estones, però té la intenció de ser un xut d’adrenalina per a algú que no busca que el consolin ni l’alliçonin.

Billions descriu el món enlluernador i pervers de Wall Street, ple d’homes jugant-se milions de dòlars en un clic que depèn de mil·lèsimes de segon. Tot és tres vegades més pujat de to del que toca i tens la sensació constant d’estar veient una passarel·la de flipats. Però és addictiva perquè saben crear tensió i per alguns diàlegs que són gairebé bons. Un crític de la New Yorker diu que la sèrie és prestige trash, i és el que es veu al tràiler de la primera temporada, que és un resum bo del to dels capítols. De vegades és molt bàsica, però no enganya i sempre serà més autèntica que el sedant per a pedants que és Succession o la falsa profunditat de I may destroy you, l’última farsa que m’he empassat per culpa d’algun crític intens.

La trama de Billions és un tòpic vist mil vegades. Bobby Axelrod (fred i guapíssim Damian Lewis) és president d’un fons d’inversions d’aquests salvatges. Ve de pobre però s’ha fet bilionari amb una intel·ligència fulminant, molta sang freda i l’instint de tauró financer. La cosa és tan evident que en un capítol cita Michael Corleone com a referent. El seu antagonista és Chuck Rhoades (amb el magnetisme raríssim de Paul Giamatti), fiscal general del districte sud de Nova York. L’home també és molt bo en lo seu, té ambicions polítiques i ve d’una de les famílies més influents de la ciutat. És més torturat que l’Axelrod, però hi ha alguna cosa atractiva en el seu posat fosc. La història és l’antagonisme entre els dos antiherois, que s’odien i es persegueixen per destruir-se en una lluita de vegades bonica i de vegades paròdica.

Al mig dels dos, i aquí la gràcia d’aquesta telenovel·la que estic explicant, hi ha Wendy Rhoades (la meravellosa Maggie Siff). És la dona del fiscal general però treballa com a psicòloga per a l’Axelrod, fent una mena de coaching per motivar els treballadors de l’empresa, sotmesos a un ritme atroç i molta pressió. Està casada amb el senyor ric i culte però té una relació rara amb l’Axelrod, una cosa intensa i profunda que el marit, òbviament, no pot suportar. No és ben bé tensió sexual ni enamorament platònic, però sí que n’hi ha una mica de cada. Ella es troba entre aquests dos cabres, els equilibra i els controla però com que són bons la fan trontollar i, de vegades, li passen per sobre. Lo millor de Billions és la tensió que hi ha en aquest triangle, on tot va tan al límit que en qualsevol moment pot saltar pels aires.

A Billions hi ha un discurs sobre la força salvatge i les ganes de guanyar que no sé si es farà gaire més en la cultura pop americana. És la reivindicació de l’home fet a si mateix, la retòrica de l’individu contra el govern. Tots els personatges viuen al límit de les seves obsessions, i cadascú es perd per allà on toca: diners, poder, vanitat, o l’addicció a les drogues que és conseqüència de viure enganxat a l’ambició. En aquesta sèrie, com als westerns fundacionals, tothom vol anar cap amunt. Tothom té una por terrible al fracàs i farà el que sigui per sortir-se’n. Sé que sembla una paròdia de Taleb – el senyor és força citat al guió –, però és una agressivitat i un instint de supervivència que m’agrada molt més que el seu discurs contrari.

És evident que els fons d’inversió i l’afany pels diners no acaben de ser el meu món ni m’interessen gaire, però al subtext de Billions hi reconec un discurs americà que remunta al relat de fons de la cultura americana. En realitat aquí tothom és un cowboy, jugant a tot o res contra el seu destí. Tothom s’arrisca perquè creu que el futur paga la pena, i el que deixen enrere sempre serà pitjor que el que ha de venir. Per això és una sèrie contemporània però nostàlgica alhora, perquè fa l’efecte que els guionistes americans, contaminats de falsa transcendència, han deixat de veure el risc com a relat de futur. Suposo que veig Billions perquè ens recorda que els ianquis sempre seran més bons fabricant herois que inventant faules morals sobre la debilitat.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.