Vida més enllà dels Macho Man

Al 1978 el grup musical Village people convertia en èxit la cançó Macho man. Aquell tema carregat de dobles sentits posava al bell mig de la diana un model de masculinat referendat per un sistema patriarcal que ha regalat privilegis a tots aquells que neixen amb penis i segueixen el "sant camí obert" per a homes, blancs i heterosexuals.

Aquesta masculinitat que avui en dia ha après a contenir-se i esdevenir més sofisticada que aquella imatge més primària dels homes que beuen cervesa, fan olor de tabac i són tios durs, segueix (amb la mateixa flaire essencial) governant el món.

De fet encara són molts els que tenen clara la teoria de la igualtat però poc interioritzada la pràctica.

Desfer-nos de la mirada patriarcal no és gens fàcil, per a ningú. Però les dones, les noies o les nenes empenyem amb urgència per a destruir aquest sistema per la senzilla raó que ens hi va la salut i la vida. Per contra tal com deia un home amb qui vaig estar compartint reflexions fa ben poc, "en el fons els homes perquè hem de voler que canviï un sistema que a mi em privilegia? Per assemblar-me a aquelles que no tenen el mateix poder que jo? Seria bastant estúpid. I això ho sabem i ho compartim, però mai ho direm públicament."

I és que viure en els privilegis és meravellós, si ni recordes les que esclafes des del teu pedestal. De fet és molt fàcil viure en la bombolla daurada del qui neix amb les portes i camins oberts, d'aquells que saben que poden tornar a sols a casa perquè ningú els seguirà ni els atacarà sexualment, aquells que poden anar vestits o ser tan simpàtics com vulguin a la feina perquè ningú els assetjarà sexualment i llavors els taxaran de provocadors, o que poden tenir la vida sexual que els hi doni la gana fins i tot fer-la pública sense que passin a ser catalogats com a mínim de guarros o porcs. No haver de suportar preguntes sobre la teva voluntat de ser mare en una entrevista de feina, no haver de suportar mirades lascives al transport públic amb un extra de tocaments en hores punta, o mirades incòmodes per part de companys o caps de feina que fins i tot acaben condicionat la teva forma de vestir perquè et fan sentir responsables, provocadora de reaccions incontrolables en els altres.

Privilegiats que no han tastat la por ni la culpa social.

I això passa a unes i no als altres perquè néixer amb privilegis, suposa no trobar-te obstacles relacionats amb elements essencials que et conformen. I aquí està un dels punts claus, com mantenir aquests privilegis.

Perquè els privilegis premien en el dia a dia i per tant el sistema tal com està organitzat, amb aquesta mirada patriarcal, racista, heterosexista... aplanen el camí.
Però si un d'aquests aspectes es canviés, si es decidís sortir de la fotografia d'allò que s'espera d'un home, d'allò que es vincula a la masculinitat es començaria a sentir el cost de l'opressió.

De fet una cosa tan senzilla com l'esport que es practica et pot empènyer fora del cercle dels privilegiats, perquè tal com em va explicar un pare en una xerrada "la vida del meu fill ha estat un infern tan sols perquè va decidir fer patinatge artístic enlloc d'hoquei".

I és que seràs premiat si surts a la foto esperada, si acompleixes el rol de gènere que s'espera de tu. Si no sentiràs el pes de l'opressió de la discriminació. Si ets un home, et farà sentir diferent, una rara avis, un perdedor, un dels altres, un home que està perdut o confós. Poc home.

En aquest sentit dies enrere vaig tenir una grata sorpresa... Una entrevista del periodista Albert Om en el programa Islàndia a l'Eloi Casanova, un noi que explicava que havia deixat l'esport que practicava. Un noi de 20 anys que jugava a futbol i que després d'estar fart de comentaris masclistes i homòfobs per part de l'entrenador i companys d'equip va decidir deixar l'equip. Va dir prou després d'haver mostrat la seva disconformitat i haver estat sancionat informalment. I és que aquest va actuar i va decidir oposar-se i no deixar passar més aquells comentaris que paraula a paraula alimenten la desigualtat.

Eres una nenaza, sou uns maricones, por cojones... eren algunes de les expressions recurrents que s'utilitzaven al camp de futbol

Un gest senzill i complex alhora. Un gest que s'oposa clarament al patriarcat i que suposa trencar una cadena d'un sistema agressiu que violenta i et violenta si no segueixes les seves normes. Una acció que et suposa confrontar-te amb els teus iguals i probablement la pèrdua de privilegis.

Confrontar-nos a un sistema hegemònic que controla el poder (per exemple tallant cadenes de missatges masclistes en grups de WhatsApp compartits amb amics) implica càstigs, resistències i en moltes ocasions implica que el sistema (que es personalitza per exemple amb els companys d'equip, l'entorn, l'entrenador...) se't giri en contra.

La permissivitat (el no actuar) davant la violència però esdevé complicitat i oxigen per al manteniment d'un sistema de desigualtat.

Deconstruir i acabar amb aquest sistema d'opressió està a les mans de tothom, perquè tothom hi té a dir i a fer. Per això també és clau que expliquem models alternatius a una masculinitat hegemònica asfixiant i violenta perquè més enllà dels macho mans hi ha (una gran) vida més equitativa, més democràtica i menys violenta. Una societat que posa al capdavant els drets i llibertats fonamentals per a tothom. Ara la decisió és vostre.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.