Rates al jardí

Ya sentarás cabeza [Cuando fuimos periodistas (2006 – 2011)]. Ignacio Peyró. Libros del Asteroide]

Rates al jardí és el títol d’un dels dietaris de Valentí Puig, però m’ha vingut al cap amb les reaccions que ha provocat el nou llibre d’Ignació Peyró, que és un diari que recorre la vida del madrileny de 2006 a 2011. Valentí Puig és un dels mentors de Peyró i un dels noms més elogiats d’aquest llibre, un dels personatges descrits amb més admiració i afecte. Com que els tracten com a escriptors afins, aquests dies he rellegit el mallorquí per confirmar una sospita: la semblança es redueix al fet que comparteixen fílies literàries i un conservadorisme refinat. Després de donar-me la raó, copio un dels aforismes de Valentí Puig: “la intuïció sempre serà més atractiva i seductora que la deducció”. Tenia un record de la prosa càustica i de ressons fatalistes de Valentí Puig que no casava gens amb l’escriptura despreocupada de Peyró. Llegint els seus primers llibres, fa l’efecte que el mallorquí escriu amb l’esforç i la mala llet de trobar el seu lloc al món, en canvi Peyró escriu amb la facilitat de qui se l’ha trobat fet.

Si la comparació entre Peyró i Puig ja em semblava forçada, no sorprendrà l’ensurt que m’ha fet veure Peyró comparat amb Josep Pla. Amat associa d’una manera estrambòtica aquests diaris amb el Quadern Gris, el llibre que posa les bases de l’Obra Completa de l’escriptor català més important del segle XX. El Quadern Gris és un dietari amb les notes de joventut d’un noi de Palafrugell que acaba d’aterrar a Barcelona. Pla el revisa d’adult per fixar la seva imatge com a escriptor i alhora una imatge de Catalunya en un moment en què l’imaginari col·lectiu estava en perill. Llegint-lo no perdem mai de vista el recorregut que hi ha de Palafrugell al centre de poder que és Barcelona, igual que llegint Valentí Puig veiem el recorregut que hi ha entre Palma i Barcelona. Lo pitjor del lligam que Amat intenta fer entre Pla i Peyró és que s’hi veu una estratègia cultural i política, perquè literàriament és innecessari.

Vull dir que Peyró no necessita suports per cantar-li les gràcies. Ancorat en la imatge del dandi burgés, Peyró escriu com si el segle XXI no existís, i li funciona per impressionar lectors amb ínfules intel·lectuals. Aquesta és la primera entrega d’una sèrie de dietaris que té previst anar publicant, i aquí posa les bases del seu món. Se’ns descriu la seva infantesa amable, amb unes entrades sobre la vida familiar a la finca d’Extremadura, amb les vacances de Nadal i l’estiu com a retirs espirituals. També se’ns expliquen uns quants viatges. Unes vacances a Portugal (golf al matí, hípica a la tarda) per aprendre portuguès, un viatge delirant recorrent Suècia en bicicleta, una escapada a Las Vegas – on “todo es falso pero nunca miente” – o una expedició colonial “sin cruz ni código civil” a Guinea. També hi ha un viatge idíl·lic a Mallorca, i unes convivències de l’Opus a Polònia.

A Peyró li funcionen els aforismes, i com presagiava el seu Comimos y bebimos, les gloses a l’hedonisme. La lluita amb els excessos és una constant del llibre, on es defensa “esa última copa sin retorno que solo dejarán los pusilánimes” i s’expliquen unes quantes nits d’aquelles que “comienzan cuando aún es de día y terminan cuando el camión de la basura hace amago de ir a por nosotros”. Però ens mantenim sempre en la seguretat i l’amenitat, perquè Peyró té massa cura a l’hora d’exposar-se, i cuida amb una ambivalència calculada la seva intimitat. La relació amb la seva nòvia d’aleshores, d’una innocència molt en desacord amb l’escenari, n’és una prova.

El més a prop que som de tocar tendre és una confessió producte de la ressaca: “de pronto, me veo en diez años: gordo, mal vestido, cínico, embrutecido, egoísta, abandonado de mí mismo, inseparable de las copas, hablador de tonterías, perdida toda la seriedad, bailando con las lobas, reptando por la vida. Y no sé si esto es una vanitas o un Dorian Gray a la inversa o si debiera de ser aquello que sintió un Borja ante el sepulcro”. És un dietari escrit amb consciència de saber que hi haurà públic, amb massa pose d’escriptor, i aquesta és una altra diferència amb Valentí Puig.

En canvi, Ya sentarás cabeza és un llibre per explicar el poder espanyol des del seu centre i la fauna de la vida madrilenya. Peyró explica els seus inicis com a periodista i col·laborador en diversos diaris espanyols, sobretot l’època de corresponsal al congrés amb El Confidencial Digital i com a director de cultura a La Gaceta, i passeja pels engranatges del sistema amb una barreja fina de mala llet i humor (per exemple la crònica sobre la fundació d’Intereconomía). També hi explica la seva entrada a la política, com a escriptor de discursos de Cospedal, i la reunió on el fitxen Moragas i Senillosa és una declaració d’intencions per entendre com veu i entén Peyró la política espanyola, i on es vol situar.

Peyró és un intel·lectual en un lloc on “para la derecha, la cultura es eso que les gusta a las mujeres de los ricos”, i això li dóna una pàtina que el fa un rara avis de la seva generació. Peyró reivindica la superioritat que li dóna traduir Kipling i Waugh i insistir als discursos sobre la importància de l’agricultura espanyola davant la retòrica dels que intenten modernitzar la dreta amb elogis a les start ups i el traje amb vambes. Potser per això al llibre està tan ben triada la galeria de personatges, i gairebé no hi ha contemporanis de la seva edat.

Peyró s’ha volgut situar com a únic entre els seus, i el baixíssim nivell de la competència indica que té números per sortir-se’n sense gaire esforç. El problema d’aquest llibre és que explica massa bé que no es pot fer el mateix gest de Barcelona, perquè no hi ha la farsa i la purpurina que es necessita perquè un diari com aquest funcioni. Aquí l’escenari no dóna per tant i, si algú s’hi posés en serio, enlloc d’aplaudiments trobaria amenaces. Per això és tan salvatge comparar aquest llibre amb El Quadern Gris, el llibre fundacional d’un escriptor que sabia que l’única manera que tenia d’explicar tantes coses com podia era passar-se la vida fent equilibris perquè no el tombessin pel camí.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.