A Barcelona s'hi escriu millor

No paro de sentir que fugireu de Barcelona i vull obrir la boca per dir-vos que no ho feu però aleshores veig la gimcana de colors inframentals en què han convertit el carrer Consell de Cent arran de la pandèmia, aquell parc infantil, però d'infant particularment idiota, i callo perquè no puc negar res a qui fuig de la lletjor. Em treu l'aire del pit aquesta dificultat per fer resplendir l'únic lloc que és casa meva, que costi posar paraules a la millor ciutat del món quan jo assenyalaria mut la terrassa del Belvedere, la Central de carrer Mallorca i el Bar Torpedo, i aquest triangle de civilització, aquest vespre perfecte de negroni, llibre i entrepà de cansalada teriyaki, hauria de parlar per ell mateix i només li hauríeu de poder respondre sí que vull sí. Però em dieu que no, que no n'hi ha prou, que vida sostenible, que preus del lloguer i que teletreball. I teniu part de raó, i Consell de Cent està ofensivament lleig i tots aquests cambrers que els hi demanes aigua amb gas i et miren amb odi provincià per parlar en català i a vegades responen "Què?" a la defensiva, i aleshores ja sí que ni vichy ni cafè sol, jo ja només voldria esmorzar violència.

La ciutat és densitat estilitzada. La densitat sense govern degenera en amuntegament mòrbid, en eixam insalubre que no es mou en cap direcció interessant i només serveix per contagiar. Però les ciutats són una prova de fe, la fe en què si ens ajuntem molts en un espai determinat, passaran coses que no passarien de cap altra manera, que per obra d'una certa gràcia la mera necessitat troba una idea i es transfigura en virtut. Com per exemple, la virtut de Barcelona. A les ciutats que funcionen, surts de la feina i quan arribes a casa a la matinada en tornes ple i tot el que has donat de jo t'ho han retornat els carrers, els restaurants i les places amb no-jo. La suma de la ciutat i tu sou més que les dues coses per separat.

Però esclar, últimament ni sortir de treballar, ni matinada, ni passen coses. La ciutat va d'ajuntar-nos i el virus de no fer-ho. I com deia aquella nena tan sàvia sobre això de dur mascareta "es un poquito peor, porque no puedes respirar del todo, pero no pasa nada: es mejor eso que morirse". A més, els que en saben diuen que aquesta només és la primera pandèmia de moltes que inevitablement vindran, que a l'Àsia ja duen tres síndromes respiratòries agudes que es transmeten a través de l'aire en dècada i escaig. Si a això li afegeixes el digital, la densitat física comença a semblar raonablement prescindible. Estem substituint la majoria d'espais per ciberespais, i potser només és "un poquito peor".

Els urbanistes expliquen que les ciutats són filles de les catàstrofes, cada sistema de clavegueram elegantíssim neix d'un brot de còlera i cada carrer sospitosament ample d'una barricada que va molestar a un dictador. Mai ens pensem a temps però, quan la realitat ens obliga, fem les preguntes fonamentals i els hi donem resposta a la ciutat. Les ciutats en què vivíem contestaven qüestions antigues, i la Covid n'ha fet de noves, o simplement les ha fet més urgents. Per mi, la pregunta fonamental de tot això que ens passa és sobre la relació del cos amb altres cossos i l'espai, sobre el valor de la presencialitat física en un món cada cop més virtual. Fugir de la ciutat és declarar la fiscalitat més o menys obsoleta, certificar que el cara a cara ja no val el preu d'un pis a Barcelona.

Segurament ara no el val. L'espai de Barcelona respon a preguntes del passat i ara mateix n'hi ha molt d'invertebrat, metres i metres d'oficines que només serveixen per fer l'estaquirot i transmetre el virus per culpa de la mala ventilació, carrers ocupats per cotxes per anar a feines absurdes i pseudosuperilles tan lletges que no hi ha manera de tenir-hi una cita mínimament cinematogràfica. Però que la pandèmia hagi agafat l'espai de la ciutat a contrapeu no vol dir que el ciberespai pugui substituir-lo. A tots els que fugiu, jo no em crec que això de la vida telemàtica ho hàgiu pensat del tot. El virtual fatiga l'esperit de manera inversa a com l'omple el real. A les xarxes tot passa a través del filtre autoreferencial de l'algoritme, amb la meitat dels sentits escapçats i la resta esquizofrènics. El digital va bé quan és una eina que augmenta la humanitat, però ofega quan es converteix el medi al qual la humanitat ha d'adaptar-se. A través del digital, ens fem petits i repetim el que han escrit els altres, tenim por de no agradar als nostres seguidors i cap xoc ens treu de nosaltres mateixos: el que no ens afalaga ho podem blocar, i el que no greixa l'economia de plataformes ja es preocupa Google que sigui filtrat abans que puguem veure-ho.

Però si les feines del futur van de creativitat, i la vida bona va de parlar, estimar i riure, la creativitat i la conversa segueixen sent tossudament denses i presencials. Això no ho ha canviat la pandèmia, sinó que ens ho ha deixat més clar. La imaginació necessita espais tant com necessita textos, i l'únic que ha fet la Covid-19 és dir-nos que els nostres llocs no estaven a l'altura de la nostra imaginació. L'espai que responia a la pregunta antiga de com escalfar una cadira d'oficina s'ha de reformular. La ciutat després de la Covid ha d'estar feta per a la inventiva i la paraula, per trobar-nos amb gent que no esperàvem a hores que no havíem planificat i parlar, des d'on anem a sopar aquesta nit fins quan farem d'una vegada la maleïda vaga general. Menys espai per a les empreses i més apartaments perquè siguin més barats. Menys cubicles amuntegats i més oficines-àgora, on el sentit de l'espai físic sigui eixamplar els treballadors en comptes de castrar-los. Menys carrers improvisats i més espai públic amb un sentit de la història i la bellesa: benvinguda la ciutat-terrassa, però terrasses de debò i no aquesta infàmia de Consell de Cent.

 A la ciutat s'hi escriu millor. Ja sé que als pobles i a la muntanya s'hi escriu perfectament i generalment més clar i bonic, però s'hi responen preguntes eternes que ja han estat molt ben dites i no és tan urgent fer-les de nou. Només a la ciutat pots respirar l'esperit dels temps i exhalar-lo a la pàgina. Quan passo tot el dia teletreballant des de l'habitació, arrencar una frase se'm fa una muntanya. Però quan torno a casa després d'un vespre al Belvedere, la Central del carrer Mallorca i el Bar Torpedo, hi arribo ple de conjuncions. La frase no neix d'un núvol d’idees incorpòries, sinó de la carícia de l'altre i de la resistència de l'asfalt. Ara bé, si em dieu que us és igual, perquè a la vostra vida ja heu escrit tot el que havíeu d'escriure i ara va d’una altra cosa, aleshores us entendré perfectament i us deixaré marxar amb una abraçada. 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.