Viure en diferit

[Adeu fantasmes. Nadia Terranova. L’Altra Editorial. Traducció de Judith Jordà]

Era molt tard i entrava, cansada, en una cocteleria on hi havia uns amics que devien portar-hi massa estona. Era gairebé l’hora de tancar i estava molt ple de gent que anava i venia. Tothom es prenia les mesures del virus d’una manera diguem-ne relaxada. Vaig seure a la barra, d’esquena a tot el moviment i al costat dels meus amics que parlaven animats d’alguna absurditat. Com que la conversa ja anava sola no calia que digués res, ni tan sols que parés gaire atenció, els sentia com un brogit de fons. Podia estar asseguda, sense fer cap esforç mental ni físic, mentre al voltant tot es movia al ritme agitat però gens frenètic dels bars quan tanquen.

Per culpa del virus feia temps que no em passava, però aquesta sensació de ser-hi sense ser-hi és més efectiva que un narcòtic, em relaxa molt més que dormir. A l’hora de dormir t’has d’imposar un silenci, una quietud. Això, en canvi, és com viure en diferit, sense cap pressió. El món es mou però tu no hi has de col·laborar, no has de fer res. En petites dosis, la sensació és molt efectiva. Si n’abuses, acabes com la protagonista d’’Adéu fantasmes’, que es va convèncer que si una cosa “només li passa al cos no val, si només li passa al cos és que en realitat no ha passat”.

La protagonista de la novel·la intenta tota l’estona viure deslligada, lluny, narcotitzada. Com li retreu la seva mare, viu com si no fos cosa seva. Aquesta noia es guanya la vida amb la vida dels altres: treballa a Roma fent guions de ràdio on s’inventa històries de ficció, aprofitant coses que els passen a coneguts o companys de feina. Ella va tirant amb les restes, com si tingués de reserva una existència de recanvi per, aquesta vegada sí, posar-s’hi de debò.

Té un marit amb qui porta deu anys casada. S’estimen, però ja els ha passat el desig i “encara que discutíssim, en realitat, no ens fèiem mal: vivíem a l’ombra, l’un de l’altra, vetllàvem per l’altre amb una delicadesa que no havia vist mai”. S’ha lligat a ell perquè li va descobrir el buit que carregava, i ella volia aquesta companyia, aquest refugi que li feia tot més lleuger i menys trist. Ella té una sospita, però no fa res per confirmar-la: “amb la gratitud no n’hi ha prou perquè un matrimoni no faci aigües”. El marit, i la resta de personatges, apareixen al llibre com un fantasma més, sense presència i gairebé sense veu.

L’Ida és una noia que bloqueja tot el que impliqui obrir-se. La podem disculpar, perquè el buit que carrega pesa. Quan tenia tretze anys, el seu pare va abandonar la família i ella i la seva mare es van quedar soles a Messina, Sicília, amb una casa que els queia a sobre, on els objectes els feien xantatge i on les dues es van tancar per oblidar. Un dels capítols del llibre es titula “Els nius només es fan on hi ha brutícia”. La metàfora és tan evident que si l’expliquem perd la gràcia. El llibre comença quan la mare d’aquesta noia li demana que marxi de Roma i torni a Messina uns dies, que es vol vendre la casa i l’han de buidar. I així l’Ida torna a visitar el passat per a tancar-lo.

El llibre ho té tot per convertir-se en unes memòries sentimentals de noia turmentada. Però Terranova hi posa distància i aguanta la prosa, la fa lleugera quan vol i la fa profunda quan toca. Resisteix gairebé tot el llibre sense posar-se cursi, que és una cosa que passa poc amb aquest tipus de novel·les. El llibre és bo perquè s’aguanta sobre la premissa, tòpic literari, que la memòria és un acte creatiu. El passat no és sempre el mateix, li diu la seva mare, te’l pots explicar d’una altra manera al cap dels anys.

El conflicte entre les dues ve perquè ella intueix aquella frase de Faulkner que diu que el passat no mor mai, que el passat no és ni tan sols passat. Terranova no juga a la mateixa lliga que el sudista, només faltaria, però intueix que, com diu ell, “tots estem atrapats en xarxes abans de néixer, xarxes d’herències i ambients, de desig i de conseqüència, d’història i d’eternitat. Ens persegueixen les males decisions i tots aquells camins que no hem agafat. Perseguim imatges que percebem com si fossin noves però en realitat venen de drames de la nostra infantesa, i aquests drames són només ones de conseqüències que van fent eco de generació en generació. Les distraccions quotidianes de la vida ens distreuen d’aquestes ressonàncies d’imatges i esdeveniments, però alguns de nosaltres els sentim sempre”.

Terranova no és un geni profètic sortit d’una novel·la de Faulkner, però té prou domini dels grans temes com per posar-s’hi de cara i furgar-los fins a fer mal. Aquest és un d’aquells llibres que aconsegueix fer-nos venir una curiositat tremenda per saber fins on pot arribar la seva autora a la propera novel·la.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.