El català a la tele

El tema està suat. Suadíssim, diria. I de tant, tan suat que està, sembla que se'ns enganxa al pit dia sí i dia també com els sostenidors esportius després de trenta minuts de vídeo amb la Patry. Es tracta del català. No hi deu haver llengua més debatuda i problematitzada, aquí sí que hem guanyat. Però és que sembla mentida que, encara avui, hi hagi més debat sobre la llengua que no continguts fets en aquesta. Que cada setmana, viure amb normalitat amb la teva llengua es torni carn de tertúlia. Ja n'hem parlat altres vegades, el debat ve de lluny. TV3 va curt en continguts i compra propostes fetes per productores que no veuen viable un producte que sigui enterament en català. Ha passat un parell de vegades, ja. Ara, Víctor Amela ha defensat que donar espai al castellà a la televisió pública de Catalunya és enriquidor i que fins i tot pot convidar a més públic a sintonitzar la cadena. A mi m'estranyaria força que algú que pot triar entre TVE, Telecinco, Antena 3, La Sexta i Cuatro, entre d'altres, i que les veu perquè són en castellà, decideixi sintonitzar TV3 de tant en tant per si enxampa alguna secció en castellà. Em semblaria estrany i propi només d'algú que volgués veure com el català recula. Potser seria la fórmula per seduir a espectadors com el senyor Amela, però, és que només ha de ser per ells, "la nostra"?

La televisió pública no hauria de ser només un negoci. En tant que pública hauria de proveir un servei. I un servei útil i únic, per exemple, un servei no ens dóna ja cap televisió estatal, dic jo, seria emetre continguts en la llengua autonòmica. En català. Perquè si no ho fa TV3, on podem anar a consumir contingut en la llengua materna? A l'Hormiguero? És fàcil: oferta i demanda. Cal contingut en català perquè els catalanoparlants també tenim dret a veure pelis, sèries i programes en la llengua que utilitzem per pensar. Per veure'ls en castellà, l'oferta està saturada. Pràcticament tota la graella, tret de TV3, ja és en castellà. Qui vulgui contingut en una llengua que no sigui el català pot triar i remenar, passar-s'hi hores. A qui volem enganyar, dient que per anar augmentant el contingut en castellà podrem robar espectadors a les altres emissores? Però en català cada cop tenim menys opcions. I a més d'un servei, una televisió pública podria de tenir una funció. Perquè, més enllà de programar infinites reposicions de Plats Bruts, TV3 podria fer alguna cosa per la llengua. Normalitzar-la, estaria bé. Perquè, ara mateix, no ho fa ningú més. Podríem atraure els espectadors que vulguin aprendre idiomes, els que s'avorreixin del castellà o, fins i tot, aquells que vulguin veure coses en català.

Normalitzem la llengua. No pot ser que no ens puguem imaginar una realitat on es parla català. Que la suposada veracitat no ens permeti fer-ho, mostra com de gran és el problema. Quan jo era petita anava a una escola on la majoria érem catalanoparlants. Almenys entre nosaltres. Ara, sempre que jugàvem a inventar-nos cançons o fer pel·lícules, ho fèiem en castellà. Per què? Doncs perquè tota la música que sentíem i totes les pelis que veiem eren en castellà. Així, el català era la llengua que teníem associada a l'estar per casa, als pares, als amics i a l'escola, però el català no sonava enlloc més, a cap altre espai, no "sonava guai". Així és com mor una llengua. Allò era a principis de mil·lenni i ara segurament ja deu anar diferent, però no podem permetre que s'encaselli la llengua. No podem relegar-la a uns ambients tan concrets que sempre que se surti d'aquests haguem de treure a jugar el castellà, perquè ens sembla que ningú tindria aquella conversa en la nostra llengua. Però si mostres una història en català, la llengua entra al nostre imaginari a través d'aquesta i allò que era irreal i impossible, per fi serà possible. I cada cop sentirem més natural viure històries semblants en català, fins que viure en català es torni tan normal com el realisme que alguns veneren.

Pensa en les quotes. Les quotes de gènere no han estat mai concebudes per reflectir una realitat fins ara injusta, sinó per impulsar-ne una de nova. Una realitat on els homes no ocupen llocs només pel fet de ser homes, sinó que el nostre pensament per fi inclou també a les dones quan busquem candidats o referents. Com més dones veiem, menys ens costarà pensar que aquest càrrec no només l'ha de tenir un home. Les quotes de gènere forcen una nova realitat per normalitzar la que vindrà. Clar que sempre hi ha hagut gent posant el crit al cel perquè creu que això vol dir regalar coses a les dones, però a aquestes alçades de segle ja sabem que no és veritat. I ja que hi som, podríem aprofitar i fer aquest canvi de xip amb el català. TV3, amb la seva programació, podria fer que el català fos normal. Una programació de qualitat amb continguts que interessin a diferents franges d'edat, i en català. Veure coses ben fetes i interessants en català ens pot servir per aprendre que també hi pot haver coses ben fetes i interessants en català. Que el català serveix per tot, fins i tot per parlar-lo en televisió. Serveix per explicar, per xerrar i per viure. I potser, només potser, veurem que el català també pot enriquir la nostra realitat.

  • Comparteix