Paradisos perduts

[Les fures. Llorenç Villalonga. Editorial Viena]

Sempre m’ha semblat que els qui diuen “els únics paradisos que existeixen són els perduts” són pedants buscant una coartada. Un dels qui abusava de la frase és el mallorquí Llorenç Villalonga, que va crear un univers mític – Bearn – arran d’aquesta nostàlgia desenganyada. Villalonga m’interessa perquè hi tinc una relació d’amor odi curiosa: em sembla un senyor amb un talent i una gràcia especials que, en alguns dels seus llibres, es va quedar a mitges. Recordo amb simpatia la visita a la seva casa museu de Binissalem, plena d’objectes i curiositats que expliquen les manies de dandi excèntric que sempre es va sentir una mica desencaixat. Allà s’hi veu molt bé el personatge i les ganes que tenia de construir-se’l.

Villalonga va passar bona part de la vida escrivint el ‘cicle de Bearn’, una sèrie de novel·les que s’ambienten en un univers mític construït amb els records d’infantesa i joventut a Mallorca. El cicle comença amb la satírica i divertidíssima ‘Mort de dama’ (1931), i acaba amb ‘Les fures’ (1967), una novel·leta que acaba de recuperar l’editorial Viena. El recorregut que hi ha entre la mordacitat de la primera i l’elegia pastoril de l’última ensenya com Villalonga va decidir que abocar-se a la melancolia era la manera menys dolorosa i més fàcil de seguir escrivint, i vivint.

La novel·la és interessant perquè, tot i que Villalonga intenta anar d’ensucrat, el geni tibat sempre li surt per alguna banda, i quan es posa satíric segueix sent divertit. Enlloc de tornar-se un vell rondinaire – tenia setanta anys quan va publicar el llibre – prefereix convertir-se en un ancià melancòlic. Les cases senyorials on vivia hi devien ajudar. A la de Binissalem hi ha un pati molt bonic on es fa fàcil imaginar-se la vida contemplativa, un despatx a l’antiga que deu ajudar a fer-se escèptic, i un garatge amb un Renault tapat per una lona. Es veu que don Llorenç se l’havia fet portar al poble per fardar davant els veïns en una època on encara ningú tenia cotxe.

A ‘Les fures’, Villalonga rescata la figura de dues velles misterioses que vesteixen de negre i no surten gaire de casa. Tothom les associa a la màgia negra i a la malastrugança. Són l’ase dels cops d’un poblet primitiu però aristocràtic, on els habitants viuen com si caminessin dos pams per sobre de terra. El narrador del llibre és un nen consentit i malalt, amb una mare a qui considera una deessa i un pare estricte (el pobre Llorenç sempre va voler imitar Proust).

Quan comença el relat, el nen té 10 anys i explica la descoberta del món a partir de Bearn, aquest univers que sembla un quadre de Boucher en els seus moments més rococó. Però el nen creix i es converteix en noi i tenim un narrador de vint anys que explica, una dècada després, que d’aquell pessebre bucòlic en queda poca cosa. El noi va caure d’una bicicleta i és un tolit coix (la tara només se li nota, gràcies a un calçat ortopèdic, quan està despullat). Això li impedeix el tracte íntim amb les noies i el fa desil·lusionar-se del món molt aviat.

És un noi que viu com un vell de tornada de tot, una mica com Villalonga mateix. La cama del narrador li dóna la mala bava per insultar a mig poble, que veu repartit entre rucs i aprofitats. És la part més divertida, quan tot descarnat el narrador passa llista dels companys d’infantesa i escriu que l’únic que se li acut és tornar-se budista: “A l’hora actual, jo mateix quasi ja no sé què crec, i començ a veure clar que la vertadera saviesa està en el nirvana búdic, en el qual entraré ben aviat”.

És així com veig Villalonga (‘Mort de dama’ i ‘Bearn’ a banda, que quedi clar), com un senyor que a base d’ironia i distància s’ha estrafet el món. Villalonga va acabar escrivint, i ‘Les fures’ n’és un exemple, com si es pogués permetre el luxe de fer-se el desmenjat mentre el segle XX ensorrava el seu món i ell anava de casalot en casalot buscant refugi. Per això Bearn va anar creixent al seu cervell mentre es feia vell, com una coartada confortable on abocar-hi tota la nostàlgia, que al capdavall era l’únic que li quedava.

Tot i això Villalonga no em deixa de semblar simpàtic, i els qui em fan mania són els qui s’hi emmirallen i l’agafen pels defectes i no per les virtuts; aquells escriptors pretesament cultes que es dediquen a enyorar, amb prosa llepada i tediosa, arcàdies que mai han conegut. Almenys Villalonga, fins i tot en els moments més baixos, tenia la gràcia d’inventar-se un alter ego que és un noi mig coix que justifica amb la seva cama tolida l’angúnia que li fa tot el que té al voltant.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.