El confucianisme riu

Fa temps que a Occident creix una inseguretat cultural, com si no ens acabem de creure del tot a nosaltres mateixos. La pandèmia l'ha accelerat molt perquè, de totes les maneres d'agrupar la reacció dels països del món contra el coronavirus, una de les més feridores (molt més que contraposar democràcies i estats autoritaris) és enfrontar asiàtics amb occidentals. Això convida a l'especulació antiquada sobre essencialismes culturals i la importància dels caràcters nacionals, que ja era hora.

A la Xina, Hong Kong, Taiwan, Singapur i Corea del Sud, potser el quintet estrella del planeta contra el virus, les cultures religioses més influents són el confucianisme, el budisme i el taoisme. Com bé sabem gràcies als tòpics orientalistes, són metafísiques anti individualistes, que critiquen el jo com una il·lusió, i posen el bé, la bellesa i la veritat fora del subjecte, en l'harmonia més que humana del tot. La tradició judeocristiana promet immortalitat a l'ànima de la persona, aferrar-nos a les memòries i història singulars, concretes i intransferibles; mentre que el budisme et fa pensar en una futura vida possible en forma d'escarabat. Hi ha un argument higiènicament determinista sobre els orígens d'això: l'agricultura de l'arròs exigeix cooperació i esforços col·lectius, mentre que la del blat en té prou amb grangers individuals.

Més interessant que la influència d'aquesta tradició cultural, és veure com els agents polítics de primer ordre l'han reivindicada com a clau per entendre la diferència en les formes d'abordar la pandèmia. A la Xina, ja fa uns anys que Xi Jinping ha treballat per convertir el confucianisme en la filosofia oficial del Partit Comunista. Preguntat sobre èxits i fracassos del coronavirus, Li Jinglin, cap de departament de filosofia de la Universitat Normal de Beijing, no parlava de tècnica ni d'economia: posava el diferencial cultural abans que res: "La política confuciana posa l'accent en la gent; l'objectiu de la política no és la política en si, sinó la subsistència de la gent. La legitimitat política es basa en la capacitat dels líders per captar la voluntat del poble. La saviesa confuciana del govern benèvol hauria de tenir una importància real per al pensament polític de l'era post-COVID-19." La legitimitat no emergeix de la capacitat de pensar de la gent i escollir per ells mateixos, sinó de la capacitat del pare-estat per entendre'ls, dirigir-los i que, en certa manera, no es fiquin en política.

La gràcia és que a Taiwan, una nació amb unes credencials democràtiques irreprotxables, ha passat una cosa similar. Audrey Tang, l'excèntrica ministra digital que s'ha endut bona part del mèrit i la fama per la resposta inigualada del país contra la covid, es caracteritza per recórrer al daoisme per explicar la seva visió de les coses i barrejar espiritualitat amb política pública. Durant l'estiu se n'han fet mil perfils i ha concedit centenars d'entrevistes. En un dels més extensos, a la revista sobre tecnologia i cultura Wired, quan Tang explicava com va ajudar a dissenyar les polítiques públiques digitals per prevenir contra el coronavirus, citava una paràbola daoista "Buidada, l'argila fa una olla. On no hi ha olla és on és útil. ... Així doncs, el benefici del que és, es troba en l'ús del que no és". El ciutadà ha de saber buidar-se, apartar les seves preferències individuals, perquè la informació i la intel·ligència col·lectiva circulin. Aquí el daoisme s'ha traduït en una acció molt més participativa i liberal que a la Xina, però si en taiwanès en quarantena desconnectava el Bluetooth mòbil, rebia un missatge immediat perquè el tornés a encendre.

A Occident la política es veu amb seriositat i la tensió, l'èpica de l'individu heroic, sobirà, que fa xocar la seva idiosincràsia contra els altres en un duel de sabres retòrics a l'àgora democràtica. Entenem aquest conflicte com una forma d'estilitzar i esprémer la creativitat, i la decisió política resultant com una destil·lació de voluntats individuals que va formant-se de baix a dalt. El paternalisme benvolent del confucianisme, el ciutadà que s'aparta amb un somriure i cedeix les seves dades a l'Estat, ens inquieta, ens sembla una forma d'infantilisme i de rendició.

El món després del coronavirus ha deixat en mal lloc el conflicte creatiu que tant ens estimem. La complexitat dels problemes, la necessitat d'acció ràpida i determinada, la interdependència de les cadenes de producció, l'imperatiu d'adherir-nos a un pla a llarg termini i resistir els bandejos de l'opinió pública, etc., han posat la filosofia llibertària contra els seus límits. Evidentment, fa molt de temps que tenim marcs teòrics d'arrel europea per fer la síntesi entre comunitarisme i individualisme, formes de preservar el millor de les dues tradicions, de socialitzar el risc sense anul·lar els drets de l'individu. El que no tenim és una fórmula per temperar el clima cultural i la dinàmica de polarització i cansament que arrosseguem. Sense un discurs creïble per al sentit d'identitat col·lectiva, sense la força emocional d'una narrativa que faci sentir a l'individu partícip del tot, les idees i el saber fer les coses se'ns estan convertint en carcasses buides.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.