A l’hora fosca

«Jo sent delit que no sé d’on pren força /
Si és de carn, d’on li ve que no es farta?»
Ausiàs March

[Diaris. John Cheever]

Deia que Cheever és un senyor que s’ofèn quan la gent desatén la intensitat de l’espectacle de la vida i que per això es posa a escriure, per afirmar la seva vitalitat. Els contes són l’explicació del muntatge, però els engranatges es veuen als seus diaris. La crítica gandula els redueix als problemes d’un home que era homosexual reprimit i addicte a l’alcohol. Empetitir Cheever amb aquests clixés és barat, sobretot perquè quan llegim els contes ja podem imaginar que no surten d’un cervell senzill ni pacífic. Als diaris hi veiem un senyor torturat, però no per les seves misèries, sinó perquè hi veiem algú buscant una idea elevada que li justifiqui l’existència: “a l’hora fosca no pots comptar amb les coses materials ni amb els estalvis per salvar-te, ni amb velles pistes d’esquí o camins cap als rierols. Has de trobar alguna cosa més gran”.

Cheever és un home que estima la vida i per tant entén que ha de tapar l’abisme que s’obre sota seu quan mira el món de manera seriosa i crua. I a partir d’aquí, com els grans nihilistes aclaparats pel vitalisme, construeix. Construeix una vida convencional, una família i fills, i unes preocupacions mundanes. I les gaudeix i les pateix. Els diaris són, d’alguna manera, el descans de la comèdia; o la seva conseqüència. Els diaris existeixen perquè Cheever necessita explicar l’espai que hi ha entre el muntatge i els seus fantasmes. És un espai estret, perquè té molt ben muntat l’escenari. Però hi ha una escletxa per on se li escapa: la pulsió animal.

La premissa és simple: “¿Qui de nosaltres no penja d’un fil per damunt d’una anarquia carnal? ¿Què és un fil sinó la llum del dia?”. Cheever vol mirar d’explicar per què la vida – la llum del dia – consisteix a lluitar contra la pulsió salvatge, i com aquesta és una lluita contra un mateix. Si la imatge del sàtir desbocat va apareixent als seus contes és perquè Cheever creia que dins de cada home hi ha un sàtir i un heroi. “L’home no és físic, és bestial”, sentencia.

Mirant de dur una vida normal, a Cheever el traeix aquest “impuls de carnalitat aberrant”, que el fa sentir com un presoner en una cel·la sense barrots. Aquest desig el porta a explotar el sexe de les maneres més torturades, i confessa que el seu problema és que veu el potencial mòrbid de qualsevol situació. Per això acaba follant amb homes als lavabos públics, que per a ell són la imatge més nítida de la sordidesa: “¿Per què hauria d’estar temptat de llençar els grans plaers de l’amor per una rebolcada a la dutxa? Crec que comparteixo aquest problema amb la majoria de la humanitat”.

Tot i la manera crua d’explicar i utilitzar el sexe, aquests no són els dietaris torturats d’un reprimit amb desitjos que preferiria controlar (com, posem per cas, Joan Ferraté). La diferència entre un i l’altre és que Cheever no s’ha rendit i s’esforça per transformar aquesta bestialitat en amor. Per això pateix quan se’n va amb homes que sap que són trossos de carn, i per això no deixarà mai la seva dona. Ell cau en trobades sòrdides i viu nits que seria millor esborrar – “hi ha tres móns: la nit, el dia, i la nit de la nit” – però no s’hi conforma.

Quan ve el matí, i ve la llum que ho cura tot, Cheever troba algun motiu per escriure sobre la bellesa, per continuar omplint el buit: “Per bellesa mai no entenc res que no estigui a prop de la sensualitat. En aquestes belleses hi reconec clarament forces que semblen triomfants i forces que semblen destructives”. Cheever treballa per no quedar-se gaire estona sol amb els seus fantasmes. Per això beu desesperadament, per això té trobades furtives i per això estima el seu món com un boig, amb tot els seus defectes. Al final dels seus dies, alcoholitzat, perdut i trist, apunta: “Es veu que no vull escriure cap altra cosa que no siguin cartes d’amor”.

Cheever és magnètic perquè és un home dual: llum i foscor amb la mateixa intensitat. Diu que massa sovint el que creiem que és dolor o pena és només la nostra incapacitat per trobar una relació viable amb el món. Que si patim és que no ho estem fent prou bé. Però d’altres vegades, abatut, confessa: “No hi ha res. No hi ha èxtasi ni repòs, hi ha només la il·lusió forçada d’aquestes coses. Tota la resta són invencions, mentides, vulgaritats i bona educació inventades per a dissimular la veritat”. La vida de tothom és una lluita contra el propi buit. No sempre tenim el privilegi que ens ho ensenyin d’una manera tan descarnada i bonica.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.