No vull anar al 'cole'

Com a bona filla de la primavera, sol en gèminis i fidel seguidora de Persèfone, odio la tardor. Sempre l'he odiada. Cauen les fulles i a mi em cauen els cabells. El terra es torna fred i he de deixar d'anar descalça per casa, una altra victòria per la mare i la seva col·lecció de "ja-t'ho-deies". Marxa la calor i tornen els mocs, la fosca i la mandra, i, el que és pitjor de tot, torna l'escola. Ara que ho penso, segurament podríem trobar l'origen de la meva depressió estacional en un anunci de "la vuelta al cole". Aquella cosa horrible tant del Corte Inglés: les sabates de xarol, els mitjons fins al genoll i tot de nens rossets i blanquets amb les dents ben, ben grans. Com més grans les dents, més privada l'escola. Però per mi, que no havia de dur cap uniforme i tenia les dents trencades, aquella tornada a l'escola volia dir veure's folrant llibres com qui poleix la seva pròpia guillotina. I, després dels llibres, començarien les classes, plenes de gent que crida i no aixeca la mà, hores de menjador que es fan bola i esbarjos plens d'angoixa social a punt per germinar.

No m'agradava l'escola. Una situació com la d'aquest any l'hagués gaudit com cap nen la deu haver gaudit ara. El meu vici de petita, molt abans de jugar als Sims o saber què era el botellot, era quedar-me a casa. M'inventava mals de panxa, entaforava el termòmetre al radiador, gemegava, feia el que fos. Clar que aleshores, part de la gràcia, era saltar-se la classe. Ningú em va tancar mesos i mesos a casa. Ara, quan m'hi han tancat, aquest any, amb prou feines he notat la diferència, i sospito que això és precisament el motiu pel qual no hauríem de deixar que cap nen es quedi a casa. No voleu que els vostres nens surtin com jo. Per això, ara que hi som a temps, aprenguem dels meus errors. No voleu pas uns fills que hagin d'assajar una vegada i una altra les trucades a la pizzeria. Ni una filla que perdi el compte de quants dies porta sense sortir de casa. No voleu un fill que acabi sent addicte a les pantalles per falta d'amics. Al principi us semblarà que així estalvia en protecció solar o en birres i drogues vàries, però a la llarga potser acabarà gastant el doble en sessions de psicòleg, o el que és pitjor, farà un podcast.

El problema és que, enfront un enemic invisible, el virus, l'únic que podem fer és buscar culpables, més a prop, més lluny. El llenguatge bel·licista del president d'Espanya durant tot l'estat d'alarma ens va preparar per això que veiem ara: aquest virus és l'enemic i el combatrem units. I si no el derrotem, és perquè no estem tots igual de compromesos, perquè no estem prou units. Perquè, no ho dubtis, només el vencerem units. Així, quan el virus no és derrotat, perquè els virus no són tropes napoleòniques que puguis espantar a cop de tambor, sinó que són això, un virus, l'únic que podem fer és buscar culpables. Qui és que no està prou compromès? Qui és que està sent massa social o està passejant més del compte? Un dels avantatges de responsabilitzar la població és que saps que aquesta es dedicarà a auto fiscalitzar-se primer a ella. Si ens creiem que de nosaltres depèn aturar un virus, quan fracassem, no buscarem el perquè enlloc més.

Aquests dies discutim si els nens han d'anar o no a escola. Si val la pena privar-los d'una socialització essencial en nom de la seguretat. Si els professors mereixen quedar exposats i desprotegits d'aquesta manera. Discutim si cal prioritzar la seguretat d'infants i mestres o l'estabilitat laboral dels pares. Que si la vida i que si l'economia. Que si mestres mandrosos i que si pares aparcar-nens. I, entre tanta discussió sembla que no ens queden energies per preguntar-nos com és que no han sabut trobar alternatives. Com pot ser que un treballador es trobi sense sortides a l'hora de cuidar un fill si aquest s'ha de quedar a casa perquè, recordem-ho, ho demana l'estat. Com pot ser que no s'hagin pensat més estratègies per garantir la seguretat laboral dels professors quan se'ls envia a treballar. Com pot ser que haguem de triar entre família i economia, entre salut i capitalisme. I com pot ser que un sistema tant inqüestionable arribi a ser així de fràgil, fins al punt que el terrabastall agafa per sorpresa i paralitza als qui realment ho haurien de gestionar.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.