Violents

La setmana passada l'artista Paula Bonet explicava a Twitter la duríssima situació que està vivint. Posava paraules a un greu assetjament masclista i alhora explicava l'impacte que això està provocant en ella i la seva quotidianitat que es troba eclipsada per unes amenaces i fets que com gotes d'aigua colpegen constantment la seva vida. En els seus tuits s'evidencia la por i la indefensió que sent per la impossibilitat de poder comptar amb alguna mesura legal per a impedir que aquest agressor la segueixi constantment o es presenti als actes públics que celebra, entrant de forma reiterada a la seva vida i intimidant-la amb la seva presència. L'agressor ha construït allò que tant els hi agrada fer, crear un entorn hostil, intimidatori que embolcalli la teva vida per així fer-se present constantment. Terrible.

L'escriptora explicava com havia rebut anguiles tallades amb la paraula "el violador", com havia de portar un cúter al bolso, o com canviava les seves rutes per evitar trobar-se'l. Havia instaurat mesures de seguretat al taller i també avisava a les seves estudiants que tinguessin la porta tancada el taller per evitar que el violent entrés. Tenir sempre la porta tancada.
Sostenir l'angoixa, la por... És realment asfixiant.

La Paula mentre relata l'assetjament, apunta que si no fos una dona de ben segur que tot això no ho hauria viscut.I això és així.

Aquest assetjament masclista que està patint, l'està vivint perquè és dona. Desgraciadament hi ha moltíssimes dones que es troben en situacions similars.

I és que el context patriarcal en el qual vivim dona cobertura a aquestes agressions, de fet les minimitza i fins i tot ens n'arriba a fer culpables.

Si a més a més qui et violenta és un desconegut, tal com apunta la pintora i així li ha confirmat la mateixa policia, la possibilitat d'aconseguir una ordre d'allunyament és quasi nul·la perquè en el nostre país la violència contra les dones encara està massa circumscrita en el marc de la parella o exparella. La resta de violències es desdibuixen, esdevenint fets inconnexes que encara troben menys respostes en el sistema judicial i social

I aquest és un dels principals problemes que tenim i és que encara ens parcialitzen la violència contra les dones quan les múltiples formes de violència conformen un tot on les peces encaixen a la perfecció i desvetllen un dels problemes socials de més gravetat d'aquesta societat: el patriarcat.

Dones de totes les classes socials, amb diferents estudis, diferents orígens, diverses edats... Pràcticament totes hem conegut la por o la violència d'alguna forma o altre i el problema és que la societat ho té codificat com una cosa "normal" que ens passa a les dones.

Les violències masclistes són l'instrument d'un sistema patriarcal que es perpetua perquè existeix una clara permissivitat social. I és que no troba una confrontació radical per part de l'entorn o de la societat més enllà de la mateixa dona o dones que pateixen aquella violència. De fet com deia Desmond Tutu "si ets neutral davant situacions d'injustícia, t'has posicionat del costat de l'opressor".

És inacceptable que des de petites ens eduquin en la por, amb la idea que som violables perquè vivim en un cos de dona. Això té un cost tan elevat en nosaltres!

La violència masclista que viu la Paula Bonet i milions de dones arreu del món ja sigui per part d'un desconegut o per part de la parella, exparella, company d'universitat, col·lega de feina o tants altres és absolutament aberrant i inacceptable en una societat que es defineix com a democràtica. No ser violentada, poder viure sense por, sentir-nos acompanyades... ser lliures!

Les paraules de la Paula Bonet evidencien que ara no se sent lliure, perquè està patint violència per part d'un home que es creu amb el privilegi d'exercir-la. Però ella ha trencat les normes patriarcals i ho ha denunciat, ho ha fet públic revolucionant els estereotips que acompanyen l'assetjament masclista. I mentre des d'instàncies judicials, li diuen que probablement no es podrà fer massa res. Inacceptable i indignant. I per això cal una revolució feminista per deixar de normalitzar i acceptar aquests atacs violents, per acompanyar-nos i acompanyar a les dones en els seus processos, per a fer pressió perquè el codi penal i les regles del joc social canviïn d'una vegada per totes.

Que no es toleri, el que és intolerable i no es deixin soles a tantes dones que estan vivint aquestes situacions. I és que una de cada tres dones ha patit violència física o sexual. Imagineu-vos quantes són les que caldria sumar-hi si parléssim també de violència psicològica o assetjaments sexuals. I no cal ni que parlem de l'assetjament a l'espai públic on quasi la totalitat de les dones afirmen haver-ne patit. I això no passa per casualitat sinó perquè vivim en una societat on néixer dona és un factor de risc per a ser violada, agredida o sotmesa arreu. I mentre d'ells se'n diu que són bojos, xalats o malalts mentals. I no. Els agressors són fills sans del patriarcat.

Gràcies a la Paula i a tantes dones que amb la seva fortalesa i valentia han visibilitzat i compartit el que vivien i a tantes altres dones que estan sobrevivint a allò inimaginable aferrant-se a la vida. Per això és urgent que actuem col·lectivament contra aquesta violència tan instaurada i normalitzada i alhora exigim canvis a nivell legal per acabar amb la impunitat extrema d'aquests agressors. Perquè necessitem respostes i accions reals. Aquest no és un problema de la Paula, la Rosa o l'Elna, és un problema estructural que afecta a tota la societat per complet i on tothom hi té a dir i a fer. Elles ja han fet el pas, ara ens toca a la resta ser-hi i plantar cara col·lectivament al patriarcat i als seus legionaris.

 

  • Comparteix