El fàstic

ELS ARISTÒCRATES

Gabriel Ferrater

Oh Borges, Lowell, oh patricis
americans! Teniu la vostra
història tan prop, i us viu el fàstic.
Tinc història prop. En tinc el fàstic.
No sabré escriure els detallats poemes
que us escriviu. El fàstic meu
(fet vell perquè ningú no en diu la història),
com els turmells d'una nena gitana,
potser em deixa ser pell i vida sota el brut,
però sóc agrisat, i només parlo
de generalitats, com un plebeu
que mai no va escoltar, frescos i lents,
els records de les dones dins la casa
densa, i que va buidat: un pou de por.

Fa uns dies, enmig d’unes hores de tensió en la sempre cíclica batalla campal del nostre Twitter, la que deu ser la comunicadora més jove i famosa de Catalunya va escriure: “De vegades em ve l’impuls d’abandonar la banalitat i començar a discutir coses serioses, però de seguida se’m passa i torno a la supervivència”. Quan vaig anar a recuperar el tuit per citar-lo, em vaig trobar que l’autora l’havia esborrat. L’article podria acabar així i ja s’entendria, però no em fa mandra explicar-me.

Jo no tinc esperit de pistolera de l’oest ni d’heroïna redemptora. A mi m’agrada tenir temps per llegir i escriure en pau. M’agrada anar a cocteleries on saben el que es fan. M’agrada anar-hi amb gent que m’explica coses com si fossin contes per després citar James Salter quan diu que res pot derrotar aquell qui ens bombardeja amb bones històries. A mi també m’agrada la banalitat de les converses i el fer lliscar les nits, i sé que fer comèdia de vegades surt molt a compte.

Sé què és no posar-se en problemes. Sé que si escric articles bons i bonics sobre llibres seran celebrats, em riuran les gràcies, no tindré mai cap discussió i viuré més tranquil·la. El preu de viure en pau és senzill: no dir el que penso, o dir-ho només en privat, com fa la majoria d’aquesta secta nostra. És així com una noia de vint anys que es dedica a la cultura – l’espai on la llibertat hauria de ser al centre de tot – fa un tuit dient que la supervivència és callar, i ho assumeix com la cosa més natural del món.

Llegint-ho pensava en Pla al Quadern Gris: “M’esborrona veure l’escassa quantitat de persones que conserven en la mirada algun rastre de la il·lusió i de la poesia dels disset anys. De la majoria dels ulls, se n’ha esbravat tot l’esclat per les coses inconcretes i gracioses, gratuïtes, fascinadores, incertes, apassionants. Les mirades són dures o mòrbides o falses, però totalment arrasades. Son mirades purament mecàniques, desproveïdes de sorpresa, d’aventura, d’imponderable”. 

Tothom fa els seus equilibris, i pot decidir – només faltaria – que el que més convé és no tenir problemes. Però s’ha de saber que es fa d’una manera conscient, triant. I s’ha de dir que això no passa per casualitat. Passa perquè alimentem i enaltim una cultura on qui diu coses que no són al centre del relat que s’espera i que convé és tractat de llunàtic. Qui decideix el relat, aquí i a tot arreu, és qui té més poder, i així el marge per dir coses, quan tots callem, es va fent cada vegada més i més estret – i nosaltres més petits. Uns decideixen, per mandra, que no volen entrar en una lluita que perdran d’entrada; a uns altres ja els va bé donar corda al mecanisme. Algú dirà que tot això és massa ingenu, i que a veure si he descobert avui que aquí es juga. Però escric això pensant en nois i noies molt joves, a qui veig de prop a la universitat o rondant per aquí.

Ho escric perquè penso que si tens vint anys i veus que un pensament incòmode, discutible o arriscat és sempre aixafat amb alguna excusa, tendiràs a callar, per por o per ganes d’agradar. Ho escric perquè em sembla que dir el que penses no és ser un enfant terrible, ni un provocador, ni un egòlatra. Dir el que penses és tenir una relació sincera, no hipòcrita, amb les teves idees i amb el teu cervell. És pensar millor, llegir millor, viure millor. Dir el que penses és defensar-te, estimar alguna cosa i donar sentit al que fas. Hi ha molta gent que viu tan lluny del que realment pensa que acaba sent una paròdia de si mateix, i de vegades no sé si ho han fet conscients o cedint sense saber-ho. El que sí que sé és que fan molta angúnia, i que m’és impossible prendre-me’ls seriosament.

A mi em sembla que ser conscient de la pròpia llibertat i fer-la servir és l’única manera de no acabar enfonsat en el propi fàstic. La comèdia és útil, però s’ha de saber quan la fas i quan deixes de fer-la per no acabar sent com aquells personatges de Mansfield que es miren al mirall no es veuen a ells mateixos sinó a un desconegut interpretant un paper.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.