Un poble traït

Gairebé tres anys després dels "fets d'octubre" el moviment sobiranista es troba en estat de xoc posttraumàtic. Un xoc que la societat viu amb una angoixa i preocupació que impregna telediaris, declaracions i notícies d'última hora. Però si mirem aquest xoc des d'una perspectiva temporal històrica, aquests tres anys que es fan tan llargs són un petit capítol d'una concatenació de fets que va començar fa molt i que està lluny de concloure.

Veiem un dia a dia de judicis (aquesta mateixa setmana, judici-farsa a la Mesa del Parlament), de repressió i presó, de declaracions incendiàries, de claudicacions, de resistències. I davant això és inevitable tenir la impressió que vivim moments excepcionals i nous. Tan excepcionals i nous que sembla que no n'hi hagi ni mapes ni fulls de ruta que ens permetin trobar respostes. Però si mirem enrere trobem que allò que avui tant ens trasbalsa per la seva excepcionalitat, no és ben bé nou.

Aquests dies llegeixo l'últim de Paul Preston, "Un poble traït", una història d'Espanya des de 1874 fins a l'actualitat. Tot i que encara no he arribat ni tan sols a la Guerra Civil, he trobat coses que podrien haver sortit al 3/24 d'aquesta setmana.

———

"Una història d'Espanya amb un èmfasi especial en com el progrés del país s'ha vist obstaculitzat per la corrupció i la incompetència política. Demostra com aquestes dues característiques han suposat un trencament de la cohesió social amb la qual han xocat sovint i s'ha vist agreujada per l'ús de la violència per part de les autoritats. Aquests tres temes sorgeixen de forma constant a les tensions entre Madrid i Catalunya".

"Des de finals del segle XIX, han perdurat altres trets igualment perjudicials i indissolublement vinculats amb la política i la societat espanyoles. La hipòtesi tàcita que els problemes polítics i socials es podien resoldre de manera més natural per mitjà de la violència que no pas amb el debat està fermament arrelada".

"La corrupció electoral va excloure les masses de la política organitzada i les va obligar a escollir entre l'acceptació apàtica o la revolució violenta".

"Va ser el 1833 quan es va fer el pas més gran cap a la creació d'un Estat amb l'adopció d'un model territorial altament centralitzat sota l'autoritat d'un govern civil designat per Madrid, la qual cosa sistematitzava el repartiment de favors i, per tant, fomentava la corrupció".

"A la dècada de 1840, Richard Ford va escriure de la Guàrdia Civil que eren uns pocavergonyes que "s'han fet servir per reprimir les manifestacions d'indignació de l'opinió pública; en comptes de perseguir lladres, donen suport als criminals de primera, als nacionals i als estrangers, els quals es dediquen ara a arrabassar la pobra Espanya el seu or i les seves llibertats"

"Fins ben entrat el segle XX, els governs de Madrid, com a representants dels interessos agraris, van mostrar una comprensió escassa o pràcticament nul·la dels problemes del proletariat industrial creixent i militant de Catalunya. Per aquest motiu, el problema social va ser tractat exclusivament com un problema d'ordre públic. Dels 86 anys que hi ha entre 1814 i 1900, durant 60 Catalunya es va trobar en estat d'excepció, la qual cosa, a la pràctica, volia dir sota l'autoritat militar".

"El sistema es coneixeria com a "torn pacífic", l'alternança pacífica dels dos partits monàrquics o "dinàstics" (...) El "torn" estava molt lluny de ser una imitació del sistema britànic del qual en realitat era 'una paròdia ridícula en què tot és farsa i mentida' (...) Els dos partits polítics no tenien una ideologia o unes polítiques clarament definides (...) Se'ls coneixia com els partits "dinàstics" perquè tots dos estaven compromesos amb la monarquia i no estaven dividits pel que feia a qüestions relacionades amb l'ordre social".

"El frívol Alfons XII abusava del seu poder".

"El 1930, el general Eduardo López de Ochoa va escriure que la majoria dels jutges i magistrats devien el seu càrrec a intrigues polítiques i emetien sentències que afavorien els seus patrocinadors. (...) 'los delitos de hurto y de robo sólo existían en España tratándose de cantidades inferiores a 100.000 pesetas, de ahí en adelante los denominamos negocios financieros".

"La manipulació del cens electoral o la suma o resta de vots s'anomenava "pucherazo". A vegades, la premsa local publicava anuncis falsos en els quals s'informava que un candidat rival havia retirat la seva candidatura. (...) En altres casos, les urnes es situaven en llocs on els votants no estiguessin disposats a anar, com ara hospitals de malalts contagiosos, corts de porcs o al capdamunt d'una teulada".

"Alfons XIII, que es considerava un rei soldat, va contribuir a fomentar el sentit, ja inflat, de la importància dels militars en la política nacional. Li encantava vestir-se amb l'uniforme, presidir desfilades i concedir audiències als seus oficials preferits".

"El cos d'oficials es va obsessionar amb la defensa de la unitat nacional i l'ordre social existent i, per tant, cada vegada es mostrava més hostil tant amb l'esquerra com amb els nacionalistes regionals. (...) L'actitud militar davant el catalanisme va ser especialment agressiva, fregant el racisme".

A les denúncies de "separatisme", la burgesia barcelonina va respondre fent mofa dels oficials destinats a Catalunya com si fossin xitxarel·los pagerols. Els oficials, de dretes i centralistes, s'ofenien fàcilment amb els comentaris antimilitaristes dels polítics catalanistes i les burles sarcàstiques de la seva premsa. ¡Cu-Cut!, la revista satírica setmanal de la Lliga Regionalista, publicava sovint caricatures mofetes (...) Com a venjança, la nit del 25 de novembre de 1905, tres.-cents oficials armats i uniformats van assaltar les impremtes i la seu del ¡Cu-Cut! i la redacció del diari La Veu de Catalunya, òrgan de la lliga. Quaranta-sis persones van resultar greument ferides. (...) La resposta a l'atac del ¡Cu-Cut! tant per part de l'alt comandament com del rei en persona va ser congratular-se per la indisciplina de la guarnició de Barcelona. No només els culpables no van ser castigats, sinó que van rebre missatges de felicitació per part d'unitats de tot Espanya. (...) El capità general de Barcelona, Manuel Delgado Zulueta, va pronunciar un discurs davant d'un grup d'oficials felicitant-los com si l'atac a la premsa hagués estat un acte heroic de guerra. (...) La intervenció més nociva va ser probablement la d'Alfons XII, encoratjant els militars sediciosos".

"Cambó va organitzar una assemblea alternativa de diputats catalans, que es va reunir el 5 de juliol de 1917. (...) Dato va optar per la via autoritària. Gran part de la premsa catalana va ser clausurada i va obligar la premsa de Madrid a presentar l'assemblea com una iniciativa separatista catalana. Es van enviar a Barcelona tropes de reforç i efectius de la Guàrdia Civil, i un vaixell de guerra va atracar al port".

"En llargues converses, Seguí [el Noi del Sucre] i Víctor Serge [revolucionari rus] van discutir sobre allò que Serge anomenava l'"aliança dubtosa" entre els obrers i la burgesia catalana. Seguí era conscient que Cambó utilitzava la CNT: "Som útils en el seu joc de xantatge polític". No obstant això, era optimista: "Sense nosaltres, no poden fer res: tenim els carrers, les tropes de xoc, els cors valents entre la gent. Ho sabem, però els necessitem".

———

Algú es podria desanimar en comprovar que la història es repeteix com un bucle del qual sembla impossible sortir. Però aquesta constatació també pot servir per deixar d'anar amb el lliri a la mà. Davant la gravetat del que estem veient, menys adamisme i més connectar el que passa avui amb la història del nostre país. Si les cartes estan marcades, cal jugar amb intel·ligència, creativitat i confiança en què només la gent mobilitzada i amb consciència és capaç de trencar els bucles de la injustícia. No n'hi ha prou amb ser bones persones. Cal ser una mica més murri que això.

———

Un poble traït: Espanya des del 1874 fins a l’actualitat. Ed. Base Històrica.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.