Una casa feta a mida

Només em queda una àvia. S’ha passat gran part de l’hivern, tota la primavera i un pessic d’estiu sense que ens veiem. És l’àvia forta. La guerrera. La que ens ha cantat i ens ha ballat, la que ha jugat amb els nets i els besnets com si les articulacions no la tenallessin. La que sempre guanya a les cartes, la que ha renyat els fills per tallar malament el meló o portar la camisa tacada fins i tot quan els fills ja eren avis. Se li han mort el fill petit i el marit. Amb el primer va començar a construir-se un piset de boira i aïllament, del que només ella en té la clau. Amb el segon, s’hi va instal·lar. Cada cop hi passa més hores. El confinament l’ha empès a mudar-s’hi i ara hi passa dies sencers. Més temps allà que aquí. S’hi deu estar bé. Una casa on té tots els fills, els pentina la cabellera abundant i fosca, i els vesteix amb les robes que ella mateixa ha cosit. No hi ha uns nens més guapos en tot el poble. Hi té els nets, també, petits i encara sense tatuatges, ni parelles que parlen un altre idioma, ni separats, ni amb feines que no entén. Hi té el marit, sempre a prop, sempre còmplice. I ella va d’una estança a l’altra amb el cap ben alt, repassant orgullosa la fortuna d’amor, ulls castanys i valors sòlids que ha arreplegat al llarg de quasi 90 anys. Imagino que hi deu tenir tot això, a la casa nova. I els sopars de Noche Buena, i els casaments del fills i aquell ball de les festes del poble que va poder ballar fins que els músics van deixar de tocar sense que els pares la descobrissin i sense que les amenaces de la germana gran pel què diran la frenessin.

De jove volia ser artista. Va arribar a somiar que fugia de casa amb una companyia ambulant, però les arrels d’una familia de camp de principis del 20 son profundes i lliguen fort. No va marxar. I encara s’emociona quan hi pensa. L’art i la faràndula els ha portat a sobre fins fa dos dies. Sempre amb una cobla als llavis, o amb la lletra d’una cançó de les que només es canten quan es va agafada del braç de les amigues per recórrer carrers i places, la que es canta mentre es renta la roba al riu, la que es taral·leja a l’ampit de la finestra a l’enamorat que ve de visita, la que fa riure els fills petits una nit d’hivern. Li he sentit cantar tota la vida. Les va cantar al meu pare i als meus tiets, me les va cantar a mi i al meus germans i cosins. Les ha cantat a les meves filles. Cançons sense autor, que son de la gent com ella, que van néixer en una cova a milers de quilòmetres d’aquí i que han viscut i s’han adaptat a més revolucions de les que nosaltres viurem mai. Gent que cantava per dir-se que podrien, que se’n sortirien i que demà seria menys dur. Gent ve de la terra que alimenta i esgota, del sol que crema la pell i de la lluna que decideix la sort. Gent que no en tenia ni cinc a la butxaca, però que acumulava il·lusions i orgull. Gent, dones, que parien soles durant tres dies i que no trigaven a tornar a llaurar amb el nen embolicat en llençols, dins d’un cistell lligat a la cintura, perquè el camp no espera.

A aquesta àvia que només em queda a vegades se li oblida preguntar per algunes coses. És com si hagués perdut el fil. Però no ho reconeixerà mai, que bada, sempre ho dissimula. Passa moltes estones callada. On abans hi havia provocació, joc i un punt de fanfàrria, ara hi ha silencis i respostes vagues. Abans era ella qui cosia i recosia a preguntes, sagaç i llesta, tant amb la paraula com amb la mirada i si calia, agafant fort del braç, aconseguia saber com estaves, què et feia enfosquir la mirada, què et feia brillar els ulls. Ara està eixuta d’aquella perspicàcia i d’aquella espurna. Som els altres que l’hem d’interrogar, sense cap garantia d’èxit. Ja no provoca, ja no juga, ni canta, ni va al davant, marcant el pas, quan sortim a passejar. Ara, per rematar-ho, ni tan sols pot abraçar, ni enganxar la galta per fer petons, ni agafar fort de la mà asseguda en el sofà. Perquè li han dit que hi ha un virus i que ha d’estar sola, com mai; allunyada, com mai, de la pell dels altres. El cos, per primer cop, se li encongeix. La mirada, vençuda, només de tant en tant s’il·lumina i per un moment la saps conscient de l’aquí i l’ara.

L’entenc. S’hi deu estar la mar de bé en la seva casa nova. Amb parets de records i sostre de somnis. Sense mascaretes, ni virus que isolen. Envoltada dels qui estima, amb tot allò que vol a l’abast, on pot cantar, ballar i jugar i mai se’n cansa. Lluny del dolor, lluny de les certeses d’aquesta vida real on encara hi té anclat el cos i on no hi ha cançons ja que compensin la pena de tot el que no hi ha.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.