De què aniran els pròxims anys

A Catalunya, una gestió queixosa i degradant de l'autonomia, un etern retorn de lideratges esgotats i una absència desesperançadora d'idees que posin les coses a lloc; a Espanya, desert polític i cultural; i, al món, un enduriment de la geopolítica que no farà les coses ni més fàcils ni més segures: com a mínim en els pròxims anys la política institucional serà un problema més que una solució. Els temps foscos poden portar a l'empobriment de qui tira la tovallola o al rearmament de qui entra en contacte més directe amb el real després que hagin caigut els falsos ídols. D'una idea que enforteix el lloc que li és propi i barra el pas a aquest empobriment, en diem nació o cultura nacional.

Les nacions no tenen essència ni falta que els hi fa: una nació és la relació compartida per un grup de persones sotmeses a unes condicions educatives diferents de les que s'imposen a altres grups. Les nacions no mantenen un caràcter immutable que les fa reconeixibles al llarg dels segles i, si ara viatgés en el temps, Jaume I em semblaria un personatge gairebé alienígena encara que tots dos ens fem dir catalans. Si de cas, allò que veiem com l'essència de la cultura és el vernís que embolcalla la narrativa hegemònica del període històric en què ens trobem i la gràcia és que sempre està en disputa. Una nació és poder: el poder de reescriure la pròpia essència, de llegir i apropiar-se de la història per actualitzar-la, reinterpretar-la i moure les coses en una direcció sobirana, i aquestes direccions no estan contingudes en el mite fundacional: el contradiuen tantes vegades com calgui i alhora el fan encaixar en un nou relat més útil i més interessant per al col·lectiu. Les cultures moren quan perden el poder de crear i controlar una parcel·la educativa i un ecosistema cultural distints de les del seu voltant.

Un dels reptes més grans per a la cultura catalana és que les condicions educatives de les noves generacions s'han digitalitzat i el digital és més difícil de controlar que els antics paradigmes. Però és un "difícil de controlar" de doble tall: d'una banda, costa més preservar l'especificitat formativa i les cultures del món s'homogeneïtzen, generalment en favor de les més grans. Però, de l'altra, també és més difícil controlar la disseminació d'una bona idea local. Les diferències entre cultures són cada vegada menors, però això no vol dir que siguin menys importants o que sigui possible una condició humana sense diferències locals: els grups desitgen trobar i identificar-se amb especificitats precisament perquè, com més igual és tot, més et centra i més t'orienta la teva pròpia diferència. Una altra intuïció per a l'optimisme és que les diferències locals tenen un avantatge competitiu en el lloc que els hi és propi que el digital pot desfermar saltant-se les censures analògiques.

El que hem escrit fins ara es pot llegir com una lluita pel poder foucaultiana: veure tots els processos d'educació nacional com una forma de rentada de cervell que fabricaria subjectes oprimits, contra la qual caldria posar l'horitzó en una utopia de neutralitat educativa absoluta que, suposadament, permetria desplegar als individus una idiosincràsia del tot individual i postnacional. Això no és ni realitzable ni desitjable: hi ha cultures més opressives que altres, hi ha alternatives al marc nacional, però no hi ha una no-cultura. El nostre desig i el nostre deure és fer-nos a nosaltres mateixos, però l'única possibilitat que tenim és fer-ho a partir de les eines que ens dona una generalització arbitrària. És una regla infal·lible que serem més forts i interessants si ens responsabilitzem del tros de món que atzarosament ens ha tocat viure i li donem un sentit que si busquem la primera pedra en un no-lloc o deixem que la posin altres amb interessos contraris i maneres de mirar torçades.

La vegada que ho he vist més clar va ser en un viatge fa dos anys a la Xina. Érem un grup de catalans i la nostra guia era una millenial jove i molt poc espavilada. A la Xina, els llibres de paper i els diners en metàl·lic han estat pràcticament esborrats i alguns joves viuen en una bombolla tecnològica perfectament controlada pel Partit Comunista des de la qual s'eduquen, compren, es comuniquen, etc. La Xina és una nació perquè controla aquestes condicions formatives diferenciades. En un determinat moment, sense gota d'ironia ni de vocació d'adoctrinar-nos, la guia ens va parlar de com li agradava la seva app per denunciar comportaments sospitosos dels veïns, i que estava molt preocupada pels casos que no paraven de créixer de violacions perpetrades per uigurs, la minoria musulmana que la Xina està exterminant, explicades cada dia a les notícies oficials. Va afegir que els denunciaria si veia cap cosa sospitosa, rient i duent-se els dits als ulls per fer el signe d'"et vigilo".

Al món hi ha moltes xines, molts intents de controlar com ens expliquem a nosaltres mateixos que serveixen als que tenen al poder per seguir vivint de la dominació invisible dels altres. En la mesura que no caiem en el relativisme absolut, que tenim la convicció que el real es pot explicar de maneres que el fan més just i que ens apoderen més que d’altres, una cultura nacional és aquella que ens defensa del que li passava a aquella noia xinesa. Mentre la política institucional es degrada al nostre voltant, conèixer i actualitzar per al segle XXI la nostra cultura nacional, que ha sobreviscut fins ara, és la millor eina que tenim per fer més visibles les formes d'injustícia i dibuixar els camins que ens serviran per revertir-les i fer-nos més forts, més creatius i més lliures. Per fer-ho, el digital és una amenaça però també és una oportunitat. D'això aniran els pròxims anys.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.