Tot anirà igual

Sempre que escric ho faig perseguint una idea. No tinc esquemes, ni guió, només una idea penjada davant els morros com allò de l'ase i la pastanaga. Barrejo i ordeno paraules al meu cap per polir les frases a cop de tecla. Les paraules, les frases i els paràgrafs m'acosten cap a aquesta idea meva com les onades del mar acaben sempre escopint-me a la platja. Jo només em deixo portar.

El meu escriure existeix només mentre l'escric. No el preparo ni el rellegeixo, m'és totalment igual un cop passa a ser dels altres. Em veig i sentencio: "no la conec". Però és que porto una setmana que no em surt res. I això que jo mai he tingut pànic al paper en blanc. Sé que mentre pugui trobar la idea, les mans faran la resta. Sospito que el problema és que, encara que sembli que estic exagerant, aquest 2020 m'està deixant seca. Des d'ara farà uns quatre mesos que no distingeixo un dia de l'altre. Digues-li oportunitat per baixar el ritme i trobar-nos a nosaltres mateixos, digues-li depressió de cavall. M'organitzo el calendari mental recordant si quan vaig rebre aquella trucada al sofà hi tenia la manteta, si ja havia guardat el nòrdic o si encara no canviava de pijama a samarreta. Què ha passat, en quatre mesos? S'ha perdut Safaera, Sant Jordi i la meva noció del temps. I és que la por paralitza. Hem passat de veure la mort de massa prop a tenir pànic de ser enterrats vius entre les quatre parets que anomenem piset. Diferents modalitats de Fomo, sempre. No l'hem sabut aguantar. No sé si abans per l'economia o per la gent, però una setmana més de confinament hagués deixat el barri on visc en flames. Aquí, la fase 1 va arribar amb focs artificials. Els veïns, que havien estat fent les seves festes seguint protocols trets de pel·lícules sobre la llei seca, anant a buscar cada amic, un per un, a la boca del metro per acompanyar-los fins al portal, fent-los recitar la direcció i codi postal junts abans d'entrar per la porta, aquests estimats veïns meus, van canviar de fase amb l'agenda social totalment col·lapsada. Tot allò que ja s'havia celebrat s'havia de repetir per fer-ho normal. Les terrasses del carrer Blai van tornar més fortes que mai, no al 50% sinó seguint la matemàtica exacta per compensar les pèrdues de no servir dins el local. I malgrat aquell embús de taules i cadires, qui no trobava lloc podia endur-se la cervesa per prendre-la recolzat contra la paret de l'establiment.

Estàvem contents. L'alegria de sortir va coincidir amb l'arribada del bon temps i cada vespre a les vuit passejàvem cantant el "Yo Quiero Bailar" de Sonia y Selena per sota la mascareta. Jo segueixo entre les quatre parets que anomeno "piset", però aquest cop em sé auto-segrestada. Encara avui m'acompanya una ombra de culpa cada cop que llegeixo la paraula "rebrot". "Rebrot" vol dir que si surto massa o si no penso en gastar prou desinfectant, tornarem a quedar tancats, perdrem els sous i enterrarem la resta d'avis. Això és el que s'ha anat repetint que vam començar la desescalada, segurament per apel·lar a la responsabilitat individual i donar temps als governs de córrer de fase en fase per recollir les engrunes del turisme. Què se n'ha fet del "tot anirà bé?". Si no fos per aquesta calor tremenda, juraria que estem igual que al febrer. I aquesta por em paralitza. Sembla que ja no ens en recordem, però per mi, que tinc els dies barrejats com una bola de plastilina d'aquell gris-marró que li treia tota la gràcia a ser nen, no fa pas tant de quan érem al pic de morts per dia. O de quan s'aturava tot menys el lloguer. O quan vam començar a intuir que ningú, ni els qui ocupen una institució dissenyada per gestionar aquestes coses, sabien què fer. La responsabilitat individual, sense un sistema que la recolzi, és només un xantatge. La por paralitza, i ho saben. Si ens devem a un símbol, com són la mascareta i la distància, podem tornar a jugar a fer de policies de balcó, ara a la vorera, i distreure'ns decidint qui serà més o menys responsable d'aquest inevitable rebrot, però mai fiscalitzant aquells que ocupen els espais designats específicament per gestionar aquests problemes. Perquè així, si la malaltia es propaga en fàbriques, camps i llocs de treball, la culpa seguirà sent nostra. Què hi feies abaixan-te la mascareta a l'estació de tren? Si la malaltia es propaga per la pressa desesperada d'incentivar un turisme forçat, la culpa serà nostra. Què hi feies, abraçant un amic? Culpa d'un grup de joves que s'havia reunit en una festa, culpa d'uns familiars que van fer un dinar. Trobar culpables entre els nostres iguals ens fa pensar que tenim algun poder. Però sembla que, encara que els discursos motivacionals del març ara es tornin memes i samarretes, seguim igual.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.