Un conte amoral

Una de les maneres més boniques d’explicar una decadència és fer-ho amb la història d’un estiu que acaba malament. És el que fa Françoise Sagan a ‘Bon dia, tristesa’, una novel·la que explica com l’hedonisme és un pou sense fons. Escrit a mitjan segle passat, és un llibre perfecte per explicar la degradació de la societat francesa més vanitosa després del món de Proust. El llibre és un rèquiem a un món esgotat, a la manera de Fitzgerald però més suau, més lent: aquí hi ha preciosisme europeu però hi falta vitalitat americana.

Sagan, l’autora del llibre, es va fer famosíssima quan el va publicar amb dinou anys, i no va poder estar mai a l’alçada d’aquest triomf. Va publicar més llibres, però cap va tenir l’impacte d’aquesta novel·leta lluminosa. Li va passar el mateix que a la protagonista de ‘Bon dia, tristesa’: es va passar de llesta i es va acabar enfonsant en la misèria que havia creat.

La història és la d’una adolescent de disset anys que passa l’estiu en una vil·la a la vora del Mediterrani. L’ha llogat el seu pare, un vidu de quaranta anys que és un home ric, hàbil, seductor i ple de curiositat per coses que el cansen de seguida. La noia, Cécile, té una disposició natural per deixar-se portar pel faune del pare i les seves idees fàcils. L’avorreixen els nois de la universitat, massa pagats d’ells mateixos, perquè en la seva joventut hi troben tema per a un drama o un pretext per al seu tedi. Ella prefereix els homes grans, que li parlen amb cortesia i tendresa, i són una barreja fosca entre pares i amants.

El pare i la noia fan un búnquer contra el món i es construeixen un escenari idíl·lic. Com passa sempre en les bones novel·les d’adolescents, aquesta és la història d’una noia que es descobreix, i ho fa en la seva millor virtut: sap viure bé i sap fer que els dies li surtin a compte. Sagan fa una de les definicions més fines que he llegit sobre la disposició a agradar: “Davant de gent desproveïda d’encant físic experimentava una mena de torbació, d’absència – diu Cécile – la seva resignació a no agradar em semblava una deficiència indecent. Perquè, ¿què busquem, sinó agradar? Encara avui no sé si aquest gust per la conquesta no amaga una sobreabundància de vitalitat, un gust per l’aventura o la necessitat furtiva, inconfessada, de sentir-se segur, recolzat”.

Aquest muntatge postversallesc es veu trencat per l’aparició d’Anne, una examant del pare, amiga de la mare morta, que ve a frenar el caos de la família i a posar una mica d’ordre. L’Anne dona un contorn a les coses i un sentit a les paraules que la Cécile i el pare deixen escapar deliberadament. Cécile, orfe de referents i hedonista per naturalesa, té la sensació que Anne, amb la seva fredor i la seva obsessió per l’ordre, els robarà la història idíl·lica que tenen muntada: “per estar interiorment tranquils, al pare i a mi ens calia agitació exterior, i això l’Anne no ho sabria entendre”.

Davant l’amenaça, Cécile reacciona com ho fan les noies a qui les posen a prova: preguntar-se què és capaç de fer, veure fins on pot arribar per sortir-se amb la seva. Aquest estiu l’ha tornat adulta. Ha descobert un plaer extraordinari: “clissar una persona, descobrir-la, portar-la a la claror i, aleshores, tocar-la”. Descobreix també un element central al seu caràcter, la dualitat, i ho fa a partir dels dos sentits que té per a ella fer l’amor: “més enllà del plaer físic i molt real que em procurava l’amor, quan hi pensava vaig veure que experimentava una mena de plaer intel·lectual. Les paraules “fer l’amor” tenen una seducció per si mateixes, molt verbal, si se separen del seu sentit. Aquest terme de “fer”, material i positiu, unit a l’abstracció poètica del mot “amor”, m’encantava”.

Com poden imaginar, tot això acaba molt malament. Per això la novel·la s’ha llegit com una icona de l’amoralitat, perquè explica què passa quan no hi ha normes que sostinguin una societat i explica quin efecte té sobre una noia l’absència de límit i de fre. A mi aquesta em sembla una crítica molt moralista, perquè diria que és una novel·la sobre el descobriment de la pròpia naturalesa i l’esforç titànic que s’ha de fer per canviar-la. Aquesta noia es destrueix perquè hi estava condemnada: no ha tingut referents adults seriosos, té tendència natural cap a la mandra i el plaer, i s’espanta i s’agrada alhora quan veu el mal que és capaç de fer.

Cécile, nena amoral, no descobreix cap veritat en la seva tristesa. Sagan explica com es trenca una joguina quan li dones massa corda i forces les coses pel simple plaer de seguir jugant. És una llàstima que el descobriment més important de la seva vida el fes quan només tenia dinou anys.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.