Drames Virtuals

Un cop vaig sentir que a l'Internet no es consumeixen continguts sinó la mateixa gent que els fa. Creu-me, llegida en anglès la frase no quedava tant estranya. Però és que té tot el sentit del món. I de fet, explica fenòmens altrament incomprensibles com el dels influencers fent milions. Ok, boomer, som-hi: l'Internet està ple de minuts i minuts i minuts completament buits de contingut. Per altra banda, els perfils que triomfen són cada vegada més meta-referencials. Ens agraden els que s'exposen, els més personals. Segur que alguna vegada has clicat encuriosit al perfil d'algun d'aquests personatges, només per acabar exclamant "però si a tots els vídeos parla d'ell/a!". I és que aquesta és la gràcia. Perquè com a audiència no t'importen els tatuatges que té o deixa de tenir la Dulceida, ni com es decora la casa el bo d'en Rubius. El que aquests canals t'ofereixen, són finestres al seu dia a dia, una falsa relació d'amistat. D'on ve aquest èxit del youtuber o la instagramer que tot el que penja són Tags, Q&As, reptes i story-times? Bé, tu quan quedes per fer un cafè amb els amics no és que et dediquis a debatre Plató, precisament. Doncs és el mateix. Monetitzats o no, aquests minuts diaris amb l'influencer s'absorbeixen com una interacció social. Ell ens explica la seva vida, les últimes novetats, com si fos l'amiga que ha marxat d'erasmus, i just després de recordar-nos que fem like, ens demana com estem perquè li ho diguem en un comentari. Així desenvolupem preferències, afectes i predil·leccions per gent que no coneixerem mai.

Aquestes dinàmiques són les que han catapultat a l'èxit a tota una generació de "content creators", però justament són les mateixes que els poden acabar condemnant. Impulsats per l'onada més recent del moviment BLM, els usuaris de les xarxes socials han passat les últimes setmanes recopilant material antic i no tant antic que demostra que alguns dels creadors més importants de l'actualitat no només tenen un passat "problemàtic" sinó que en molts casos s'han enriquit perpetuant estereotips racistes i masclistes amb els seus vídeos. Jenna Marbles, una de les youtubers originals, ha dit adéu a la seva carrera explicant que ja no se sentia representada per la mena de bromes o discursos que promovia amb els seus vídeos, i que preferia posar distància literal entre la seva persona online i ella mateixa. Algú que no n'ha sortit tant ben parat és Shane Dawson, que durant els últims anys havia crescut com a productor de documentals en format Youtube fins al punt de redimir-se, o més aviat enterrar, el seu repertori racista, incloent-hi black-face, la n-word i múltiples caricatures de prejudici racial. Després d'una disculpa a mig gas i setmanes esquivant ser el focus de les crítiques, a Dawson li acaba de petar a la cara el que a Internet s'ha batejat com el Dramageddon 3.

Ara farà cosa d'un any que precisament vaig escriure un article parlant de l'edició anterior de l'anomenat "Dramageddon". Que ja era gros. Però és que el merder d'enguany parteix precisament de la suposada orquestració de l'anterior. Ja no parlem de "beefs", gelosies i picabaralles entre influencers amb mentalitat adolescent. El que per fi queda clar, és que tot això són agressivíssimes estratègies de màrqueting, uns jocs de la fam per quedar-se amb els ous d'or de la gallina que és Internet. Situem-nos. El gènere de continguts de bellesa o maquillatge és un dels més fàcilment monetitzables que hi ha, però, en el món de l'influencer, pràcticament tot esdevé monetitzable. Inflamats per les ganes d'acostar-nos al nostre "amic", nosaltres el públic comprarem tot allò que recomanin, i les companyies amb ganes de vendre ho saben. El simple fet de gastar temps veient el seu contingut ja es torna or a les seves butxaques. Però aquest contingut que consumim està tant estretament lligat a la seva persona i vida privada que acaba sent impossible fer que vida i feina, persona i producció es distingeixin. Per això estimem o cancel·lem als creadors, es torna una qüestió personal. Són els nostres "amics" amb qui fem cafès virtuals. I és per això que quan Ibai surt en una entrevista dient que porta sis anys sense ni un sol dia de vacances, que s'ha mudat a una casa propiciada pels seus caps amb altres creadors només per estimular la creació de contingut constant, és a dir, guanys constants, algú comenta que en altres professions seria un cas claríssim d'explotació laboral i ell ho ridiculitza parlant dels molts diners que guanya. Perquè, per ell i per molts altres, vida i treball no es poden separar. I és que, en un sistema on vals el que produeixes, el seu producte és la seva vida literal. Passar estones amb ell a través de la pantalla, veure'l fer això o allò altre, sentir-lo parlar o cridar en el seu cas. Hem capitalitzat vides, hobbies i, ara, existències. El producte és ell.

A vegades ni tan sols prenem consciència de les quantitats de diners que mou aquesta indústria. Dawson, que s'havia construit una persona online basada en no encaixar, no tenir diners i tenir ansietat, durant el 2018 va treure una sèrie documental sobre el youtuber Jeffree Starr que va capgirar la percepció general del públic sobre aquest. Starr, famós a Internet des de l'època Myspace, ha estat enregistrat vàries vegades participant en agressions verbals de caire racista, ha mostrat simpaties pel moviment supremacista blanc i fins i tot nazi i ha estat involucrat en tots els escàndols de la indústria fins ara, sent ell sempre qui n'ha sortit il·lès i demostrant que la prioritat són els diners. Segons sembla de moment, Shane Dawson hauria orquestrat juntament amb Jeffree Starr un escàndol per acusar la seva única competència en vendes, James Charles, de ser un depredador sexual en ple #metoo, esmentant proves, gravacions i testimonis que mai van arribar a sortir a la llum. Tot això uns mesos abans de l'estrena d'un documental on Dawson investigava, guiat per Starr, com funciona la indústria de la bellesa darrere les càmeres, suposadament per exposar tota la "toxicitat" d'aquests ambients. El documental va acabar sent un publireportatge de la col·lecció de maquillatge que Dawson i Starr traurien conjuntament com a col·laboració especial la tardor de 2019, que, gràcies a la falta de competidors, la bona imatge que projectaven gràcies al contingut de cada un i el hype del documental, va ser un èxit, arribant a vendre 1,1 milions de paletes d'ombres d'ulls a 50$ la peça.

Sovint cal recordar que darrere les pantalles hi ha persones. Que per molt que quan obrim Twitter sentim que cridem al buit, això que escrivim ho veurà algú, com ho veiem nosaltres. I, si no li ho diries a la cara, potser la teva opinió no és tan imprescindible com et creus (ho pensava l'altre dia escoltant la Clàudia Rius al programa Gent de Merda). Però, ara més que mai, cal recordar que les vides que veiem darrere les pantalles ja fa estona que s'estan capitalitzant. Molts cops per pura supervivència. Però els creadors no només són un amic davant la càmera, són empreses amb estratègia, discurs i objectius clars. A l'hora de recolzar o cancel·lar, cal pensar què ens lliga realment a aquesta persona, si l'afer és tan important com pensem. Cal pensar a on estem destinant el temps i els diners, a quina mena de persona enriquim. I, sobretot, què lliga a aquesta persona als nostres likes i views, que segurament serà més que cap a l'altra banda.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.