Perquè el tractament contra el COVID-19 val 2.082€

La farmacèutica Gilead ha fet públic el preu que tindrà el tractament amb "remdesivir" per combatre la infecció per COVID-19 i això ha tornat a posar sobre la taula un dels grans debats que governs, empreses farmacèutiques i mitjans de comunicació solen esquivar: com es fixa el preu d'un medicament? Un debat complex però que no podem obviar perquè la supervivència dels nostres sistemes sanitaris depèn d'aquest debat.

El preu de qualsevol producte en l'economia de mercat ve determinat per diversos factors: els costos d'investigació, de producció i de distribució així com per la pressió de la lliure competència entre tots els actors que ofereixen el producte al mercat. Segons els defensors del "lliure mercat" tots aquests factors fan que, automàticament, s'arribi al preu just pels productes. La "mà invisible" de l'oferta i la demanda farà que les necessitats humanes siguin cobertes de manera justa, sostenible i assequible. Aquesta és la teoria, però a la pràctica les coses no solen ser així i el cas de la fixació de preus dels medicaments és potser l'exemple més escandalós i on millor es veu que la lliure competència, el lliure mercat, la mà invisible i la "llei" de l'oferta i la demanda no són més que paranys rere els quals s'amaga la cara més inhumana del capitalisme i on les vides humanes són una mercaderia més.

El dogma sobre el preu dels medicaments ens diu diverses coses que són repetides per l'entramat mediàtic i polític al servei del lobby farmacèutic: a) Investigar i trobar nous medicaments és molt car i per això els preus són alts, b) Que per protegir aquesta capacitat d'investigació, els invents i descobriments han d'estar protegits per patents i c) que la seva activitat genera llocs de treball d'alt valor afegit i que això repercuteix favorablement en tota l'economia.

Efectivament la investigació farmacèutica no és barata. L'any 2003 un estudi del doctor DiMasi calculava que el cost de desenvolupament d'un medicament amb "noves entitats moleculars" podia arribar als 800M€. Això, segons la indústria farmacèutica, explicaria per què els preus són els que són. L'interès de la indústria farmacèutica en presentar un procés d'investigació tan car té a veure amb el manteniment d'una eina fonamental per al seu negoci: la patent. Si l'empresa ha d'investir tants diners per descobrir un nou medicament, és just que el poder públic protegeixi aquesta innovació mitjançant una patent. Això també sembla lògic: imaginem una empresa que es gasta 1.000 milions de dòlars per descobrir un medicament però un cop l'ha descobert, qualsevol que passa per allà es pot posar lliurement a fabricar-lo i comercialitzar-lo. Seria la ruïna i, a més, faria que ningú més volgués invertir els diners necessaris per descobrir altres medicaments. Així doncs, els Estats atorguen patents que protegeixen durant uns quants anys el descobriment, fent que només aquell que ha descobert el medicament pugui vendre'l.

Però poc temps després de la publicació de l'informe de DiMasi, l'observatori dels drets dels consumidors Public Citizen denunciava que l'estudi "oblidava" algunes qüestions fonamentals, com per exemple, que aquestes "noves entitats moleculars" moltes vegades parteixen d'investigacions realitzades prèviament amb diners públics. I no només això: que el càlcul a l'alça del preu de la investigació per a "noves entitats moleculars" s'aplicava també a medicaments que lluny de ser un descobriment totalment nou, eren lleugeres modificacions de molècules ja existents. Modificacions que, en molts casos, tenien com a objectiu últim justificar la persistència de preus desorbitats. Però curiosament, i segons els documents presentats l'any 2014 per la Federació Europea de la Indústria Farmacèutica, es podia extreure que del total de despesa farmacèutica de la UE-28, només un 16% s'havia invertit en investigació. D'acord amb aquestes dades, es va poder calcular que la resta del preu (un 84%) corresponia a la fabricació, el màrqueting i els beneficis industrials.

I aquí ve la part més fosca de la fixació de preus de medicaments. L'Estat assegura, mitjançant les patents, el monopoli a l'empresa farmacèutica: ningú pot vendre aquell medicament excepte l'empresa que té els drets. Aquesta posició de control total del mercat (que no té res a veure ni amb el "lliure mercat" ni amb la "lliure competència") li permet a l'empresa fixar el preu que cregui oportú sense por que una altra empresa ofereixi una solució a un preu més ajustat. Així, l'únic límit al preu és "el que l'interessat pugui pagar". Encara que investigar, produir i distribuir un producte farmacèutic en costi 1, l'empresa ho pot vendre per 3.000 perquè l'Estat li atorga en exclusiva la potestat de fabricar-lo i vendre'l.

Com que l'excusa dels elevats preus d'investigació començava a quedar en evidència, la indústria ha fet un gir a l'hora d'explicar els preus elevats dels medicaments: ara, en comptes del "cost", el que pretenen cobrar és el "valor". No només es cobra pel que costa i pel benefici que raonablement pugui obtenir l'empresa sinó pel "valor" que aporta el medicament.... i això ens porta a posar preu a la vida. Quin "valor" li atorga una persona a un producte que pot salvar-li la vida? Segurament pagarà tot el que tingui per poder seguir amb vida. La qüestió és, però, que aquest "valor" és el que s'exigeix als governs que han de proveir de medicaments la població. Uns governs que, paradoxalment, són els que atorguen el monopoli a l'empresa fabricant. I aquí està la qüestió: imaginem que un fabricant de semàfors volgués cobrar pel "valor" de les vides que salva cada dia? Això seria impossible, ja que automàticament es buscaria un altre fabricant que fixés el preu d'acord amb el cost de fabricació i a uns beneficis raonables. Però amb els medicaments això no és possible per culpa d'unes patents que generen un monopoli que té, com a client captiu, els sistemes sanitaris públics de tot el món i la vida dels seus usuaris.

Un dels punts més importants del pla sanitari d'Obama era que el govern tenia dret a conèixer els costos reals dels medicaments que comprava: "existeix poca informació pública sobre com les empreses farmacèutiques fixen els preus (...) aquesta proposta exigeix que es donin a conèixer els costos reals per medicaments específics d'alt preu" deia el pla textualment... i no estem parlant del Che Guevara sinó d'un president dels Estats Units.

Aquesta manera de fixar els preus no només compromet l'accés a medicaments necessaris per a la vida sinó que compromet l'existència mateixa dels sistemes sanitaris. Un alt càrrec del Departament de Salut em va traslladar la seva preocupació perquè els medicaments de nova generació contra el càncer augmentaven a un ritme de més d'un 10% anual mentre els recursos del sistema públic, en el millor dels casos, es mantenien estables. Això vol dir que, a aquest ritme, la factura de medicaments s'empassarà cada cop una part més gran del pastís pressupostari. Si l'evolució de la fixació de preus continua així, els governs hauran de triar entre deixar morir la gent per manca de medicaments o deixar morir la gent per manca de recursos per la resta del sistema. Un Conseller de Salut es podria trobar que per poder comprar, per exemple, un medicament contra el càncer, ha de fer fora personal sanitari. Us imagineu que els professionals sanitaris cobressin un sou pel "valor" de la seva feina? No hi hauria diners al món suficients. Perquè a les farmacèutiques se'ls permet? Follow the money. Fins a les seus dels nostres partits polítics, fins a les redaccions dels nostres mitjans, fins a les allargades mans dels fons de capital risc, que l'únic que arrisquen són les nostres vides. Potser això explica que un tractament de COVID-19 pugui valer 2.082€. A Catalunya, si es vol vacunar tota la població, la cosa sortiria a 15.630M€. Set milions i mig de fotuts.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.