Un nou ICD

L’Institut Català de les Dones (ICD) es va fundar el 1989. La dècada dels vuitanta va suposar la institucionalització de les polítiques feministes a l’Estat espanyol, com a resultat de l’emergència dels moviments pels drets de les dones sorgits a redós de les lluites antifranquistes. Han passat més de trenta anys d’aleshores, i l’ICD ha anat ampliant les seves competències gràcies a lleis com la 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, o la 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. Tanmateix, l’actualitat del país, així com el pes que han guanyat els moviments feministes en la societat, requereix canviar el model de la principal institució catalana en la garantia de drets de les dones, a fi que pugui donar una resposta efectiva a les necessitats ciutadanes.

El primer lloc, cal repensar el seu rol en la transversalització de la perspectiva de gènere. És a dir, en el fet que totes les polítiques adoptades per la Generalitat tinguin en compte la perspectiva de gènere, així com altres realitats que afecten la vida de les dones, com ara l’ètnia, la discapacitat, l’orientació sexual, l’edat o la classe social. L’ICD té dos problemes en aquest àmbit.

El primer és la falta de capacitació en polítiques d’igualtat dels equips directius, llevat d’excepcions en alguns mandats. Aquesta falta de capacitació no només fa referència a la formació, sinó també a l’exercici de l’activisme feminista. El tancament de Tamaia, amb prop de trenta anys d’experiència oferint atenció a supervivents de violència masclista, a causa del poc suport institucional que rebia, fa palesa la necessitat de comptar amb una direcció de l’ICD que entengui els problemes de les entitats feministes i la pressió a la que estan sotmeses les treballadores. L’evidència en recerca sobre violències masclistes, com els matrimonis forçosos, mostra que les entitats o bé sovint assumeixen un rol que correspondria a les institucions, o bé suposen un espai en què moltes dones expliquen per primer cop que han estat maltractades. Així doncs, es necessita una comunicació fluïda entre l’ICD i les entitats.

El segon problema en la transversalització del gènere rau en la naturalesa jurídica de l’ICD, que depèn de Presidència, una conselleria que no té una infraestructura tan potent com altres departaments. A més a més, consellers i conselleres d’aquest àmbit tampoc han tingut formació en polítiques feministes, de manera que això, sumat a què la majoria de direccions de l’ICD tampoc tenien experiència en aquest àmbit, encara fa més difícil influir en les altres conselleries perquè emprin la perspectiva de gènere en les seves polítiques. Com a resultat, sembla que ni l’ICD ni Presidència no tenen res a dir en casos com el del Grup de Treball 2022, amb una composició que no inclou l’economia reproductiva en la reconstrucció postpandèmia.

L’altre gran canvi que hauria d’assumir l’ICD és la transformació en un generador de grans consensos de país. L’Estat viu l’ascens d’un feminisme fonamentalista de la diferència sexual que discrimina les persones trans, i que ha donat oxigen al minoritari, però sorollós, moviment transexcloent català. L’ICD ha d’institucionalitzar la posició de Catalunya en la garantia dels drets de les persones trans i el compromís en la lluita contra qualsevol ideologia d’odi envers aquest col·lectiu, sigui d’Hazte Oir, sigui del feminisme transexcloent, en sintonia amb la llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. També ha de consensuar posicions sobre dues qüestions que divideixen els feminismes, com són la gestació subrogada i el treball sexual. A més, ha de fomentar la institucionalització del treball de cures com un dels pilars fonamentals de creixement econòmic i benestar ciutadà.

L’Institut Català de les Dones promou iniciatives amb les administracions públiques, el Parlament, i el Govern; amb entitats de dones, empreses, equipaments culturals, mitjans de comunicació i altres organitzacions d’arreu del territori. Ho ha de seguir fent, però assumint que és una entitat que ha de liderar i marcar el camí a seguir en l’assoliment d’una societat igualitària. Per fer-ho, necessita replantejar la seva funció, estructura i entitat de cap a peus.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.