L’aplicació contra el Covid-19, versió espanyola

Ja la tenim aquí. Sense saber-ne res, aquests dies comença a provar-se a La Gomera l’aplicació espanyola de rastreig de contactes de Covid-19. Aquests dies descobrim la secretària d’estat de digitalització i intel·ligència artificial, Carme Artigas, una experta en big data, en entrevistes els mitjans de comunicació, parlant sobre aquesta aplicació. Com l’han pensat, com funciona, quina informació demana i quina informació de l’usuari guarda. Sense debat, sense ser anunciada abans. Sí, dimarts se’n van donar detalls en roda de premsa per explicar que comença assajar-se a la Gomera.

Quan el govern espanyol va declarar l’estat de l’alarma, altres països començaven a desenvolupar i debatre sobre quin tipus de tecnologia d’ús domèstic es podia fer servir per frenar els contagis per coronavirus. I quin tipus d’invasió de la privacitat havia de tenir, si alguna autoritat o empresa havia de recopilar totes les dades o bé si la informació només l’havia de tenir l’usuari final. Espanya es va afegir a un consorci europeu creat ad hoc per desenvolupar aquesta tecnologia, però no ha fet com Alemanya i França, on el desenvolupament de l’aplicació ha anat seguida d’un interessant debat públic sobre la privacitat de les dades. En aquests dos països, entre altres a Europa, ja l’estan fent servir.

L’aplicació espanyola que comença a assajar-se ara i que el govern diu que posarà en marxa a la tardor —d’aquí tres mesos, tres— aposta pel model que, a priori, conserva la privacitat de l’usuari del mòbil que activa l’aplicació. Ho fa a través del Bluetooth, que guarda una mena de matrícula dels mòbils que ha tingut a menys de 2 metres durant més de 15 minuts. Si l’usuari d’aquest telèfon dona positiu de Covid-19 tindrà l’opció d’enviar un missatge anònim als mòbils que ha detectat per avisar el seu propietari que ha estat en contacte proper amb un positiu. Ni qui, ni quan, ni a on. Només l’avís d’alerta, en teoria.

La falta d’informació pública i transparència sobre aquest procés demostra que la bretxa digital europea és encara significativa i que aquesta bretxa no es refereix només a quants ordinadors hi ha per habitant, sinó a la cultura digital. No es fa el debat perquè no tenim una gran cultura digital i assalta la por d’un debat públic que pugui ser esbiaixat per la desconfiança en les noves tecnologies i la seva regulació (és a dir: en les persones que ens governen). És un peix que es mossega la cua, però. Sense debat públic tampoc no n’aprendrem. I encara que no en sapiguem, tenim dret a saber, informar-nos-en i crear la nostra pròpia opinió sobre un sistema que pot ser molt útil per frenar els contagis, molt més que el sistema únic de contractar persones per anar fent trucades als contactes propers que recorda haver tingut els quinze dies abans la persona que dona positiu. Això ja ho haurien fet al segle passat, d’alguna manera s’ha de notar el segle XXI, d’alguna manera hem de poder portar l’aigua al nostre molí, aplicar la tecnologia a les necessitats de la pandèmia i fent-ho d’una manera respectuosa amb la privacitat.

El tendó d’Aquil·les d’aquestes aplicacions allà on hi ha una forta contestació contra la pèrdua de privacitat és que, bàsicament, seran útils si es dona confiança als ciutadans perquè la facin servir. Ara sabem que a La Gomera comença a fer-se una prova pilot. El govern espanyol en va parlar dimarts en roda premsa i ara la secretaria d’estat de digitalització està donant entrevistes. Potser el debat començarà ara, però l’aplicació ja està dissenyada. Tenim marge per a les correccions sempre que ens deixin saber-ne alguna cosa més.

  • Comparteix