La pandèmia de la Covid 19 ha transformat, en poc temps, la nostra manera de viure. És una evidència que cadascú de nosaltres ha pogut constatar des de la seva pròpia vivència durant aquests mesos. No obstant, a banda de d'experiències personals que depenen de les circumstàncies de cadascú, també n'hem pogut viure de col·lectives. De totes elles, jo en ressaltaria dues.
En primer lloc, la retallada de de drets i llibertats que es va dur a terme d'un dia per l'altre sota l'excusa del bé comú i amb l'estat d'alarma com a eina per a fer-ho amb totes les de la llei. Un fet que havia de servir per prevenir l'expansió del virus però que també ha comportat un reguitzell increïble d'abusos policials i administratius de tota mena. Des de la suspensió del dret a reunió i de facto el de manifestació, passant per detencions, multes i agressions arbitràries —algunes d'elles amb un clar component racista o classista— fins a la gestió inhumana de la mort amb la limitació de les vetlles i els enterraments per part de les famílies dels difunts.
En segon lloc però, una de les experiències col·lectives més impactants que hem pogut viure ha estat veure en directe com ha afectat el confinament a les poblacions que han basat gran part de la seva economia amb el monocultiu del turisme. Només cal trepitjar el centre de la capital o de qualsevol població costera que depèn econòmicament del turisme, per adonar-nos-en de fins a quin punt aquestes economies locals —que conformen un motor econòmic de primer ordre a tot el país— s'han vist alterades per les mesures preses amb l'estat d'alarma pel que respecta les limitacions de la mobilitat de les persones. El turisme ha desaparegut i amb ell, quantitats ingents de diners que han deixat d'arribar i per tant, centenars de milers de famílies n'han patit les conseqüències. Famílies que vivien de tot l'arsenal de feines derivades del turisme i que ara, com un dominó, han caigut l'una al costat de l'altra fins a aturar-ho tot. No obstant, i com a conseqüència paral·lela, aquest fet també ha tingut algun efecte inesperat: els habitants de zones més turístiques han redescobert les platges, els parcs, els monuments, els carrers i les places que des de feia una pila d'anys eren patrimoni quasi exclusiu dels viatgers passavolants.
Les veus que alerten de fa temps que basar una economía amb una indústria tan inestable i destructiva per medis urbans i rurals com el turisme haurien de ser escoltades d'una vegada. Perquè l'evidència del drama social que s'albira té un origen molt clar: haver abocat durant dècades quantitats ingents de diners i recursos de tota mena a seguir amb la gallina dels ous d'or del sol, la platja i les rutes massificades pels escenaris del modernisme a Barcelona. Tan costa d'entendre que seguir amb aquest model només pot comportar deixar en herència un futur econòmic i mediambiental devastat per als nostres fills? Serem capaços d'aprofitar aquest terratrèmol per a repensar el país?
