Desconfinem la música

Sempre he pensat que si no he crescut més ha estat de tants anys carregant el cello. És més gros que tu, encara ara em diuen, què és, un contrabaix? Irònicament, no haver crescut gaire també ha afectat la meva relació amb ell. A vegades no sóc prou ràpida, o forta, els dits em rellisquen i la punteria em falla.

De jove, sovint somiava amb braçots com pernils, capaços i pesats, coronats cada un amb els cinc botifarrons que m’ajudarien a tocar. Per qüestions púrament pràctiques, que no voldria ser jo qui perpetui romantitzacions estúpides de l’ofici del tocar. Perquè és un ofici, com fer cadires o escriure. Costa molt, molt més que el que dura la inspiració. La música també l’has de mecanitzar, racionalitzar i calcular. A vegades simplement has de picar pedra i construir resistència, o educar la memòria muscular. I, no, ni l’instrument ni la música són un company, ni un enemic ni un amant capritxós. Són un mirall que t’encara amb les teves pròpies limitacions, físiques i mentals. Tu ets l’instrument, i la música, l’ofici. Aquesta pandèmia ha fet que molts ens haguem de replantejar el que fem. Per què toquem? La música és un ofici, ho reitero, però sovint veig com els qui ho viuen des de fora només la saben entendre en termes de hobby, encara que de públic la consumeixin amb passió. Sí, és una sort tenir el consòl de la música quan no pots ni sortir de casa, però aquest mateix consòl es torna verinós quan t’adones que el que era el teu ofici ara ha quedat anulat. Quan, de sobte, et trobes sense dates, sense la perspectiva d’un públic o d’un sou per viure, el que era el teu ofici, finalment es torna hobby, donant la raó a tots aquells que sense voler-ho van menystenir el teu treball. I, sense perspectives, perds la curiositat.

La música és el joc de la curiositat. Ni la veus, ni la toques, la sents i l’escoltes però no, per molt que ho vulguis, no l’entendràs. I aquesta és la gràcia: pessigolles a l’ànima, una petita mort que no acaba d’arribar. Com festejar fins a l’infinit, escoltar música és una recerca que no acaba. És un llenguatge, sí, i alguns diuen que universal. Històricament ens ha servit per recolzar tot allò que volguéssim expressar. Rondalles, emocions, la pròpia fe, la pèrdua i l’esperança. La múscia ens ha servit d’eina. I és que, tant si ho escrivim com si ho diem en veu alta, les paraules, bressolades per l’harmonia créixen i es fan amples, carregades de possibilitat. La llengua pot ser més o menys exacta, podem perdre’ns mirant de concretar, però, amb l’ajuda del Papi Fabra, encara la podem mirar d’interpretar. En canvi, la música només genera dubte, tot un univers d’interpretacions on cap acaba d’encaixar. Màgia. Quan de petit, comences les classes de solfeig, el professor et diu: “la música pot sonar de dues maneres, menor o major, trista o alegre”. Ara, sabem que, a més de terriblement eurocèntric, ni tantsols a casa nostra acaba de ser veritat. Una melodia que segons el solfeig seria una cantarella graciosa i elegant, en perfecte to major, ergo, alegre, sota les paraules “Che faro senza Euridice” es torna un plany patètic, terrible. I el text, que per si sol seria un crit desesperat, amb aquesta melodia en to major, suspesa en una sèptima que mai acaba, expressa millor que cap explicació el xoc i la incredulitat de la pèrdua d’algú que estimes i a qui encara no has tingut temps d’enyorar. Però això és només la meva interpretació de Gluck, i no seria pas la correcta, com no ho seria tampoc la teva. Les paraules s’acaben, però la música no té fons. I aquesta recerca constant cada cop que l’escoltem, tampoc. Per això ens estimula i ens encén com fa. Les notes, les harmonies, les vibracions i tota aquesta física que no entenc són exactament això: pessigolles a l’ànima, un joc per la curiositat.

Músic o no, si t’agrada la música, ets curiós. Ho sé, i ho saps. T’has après totes les cançons del teu grup preferit de memòria, però vas al concert perquè saps que alguna cosa canviarà, i no t’ho pots perdre. Què serà? Com vibraràs, en aquesta ocasió? Des de que s’apaguen els llums fins al final, sempre hi haurà la pregunta, el dubte, l’interrogant, les pessigolles a l’ànima per saber si aquest cop en treuràs l’entrellat. Després de la pandèmia, els músics estem en crisi, molts no poden tornar a la normalitat. Per això jo us dic: ara, més que mai, una altra manera de consumir i viure la música és possible. I aquest desconfinament és l’oportunitat per demostrar-ho. Oblidem-nos dels festivals multitudinàris i els concerts massius al Palau Sant Jordi. Oblidem-nos de les orquestres celebritat. Oblidem-nos dels concerts plens de gent que l’únic que volen és dir que hi han estat. Ara és el moment de reivindicar la curiositat que t’empeny a estimar la música, en la seva forma primordial. És el moment dels concerts de petit format, d’atrevir-te a descobrir un gènere que no has escoltat en la vida. És el moment d’apostar, com qui juga a la loteria, per un grup que comença, que no té el coixí d’un gran segell que et diu què t’ha d’agradar. És el moment per la música de cambra, que encara ara amaga tants tresors oblidats. És el moment de divagar pel jazz, per l’antiga, pel folk o pel free de proximitat, ben lluny de la fredor de Spotify. És el moment de l’underground, amb mascareta i a dos metres de distància, però amb les orelles i l’ànima a punt per l’aventura. Donem suport al petit comerç, salvem les llibreries, ajudem els bars de proximitat, però no deixem de retornar la música a les nostres ciutats. Com a públic tenim un poder que no imaginem, però és a les nostres mans. Apostem pels músics que sempre hi han estat, els que no tenen segells ni cartell lluminós, els músics que simplement lluiten per seguir amb l’ofici de fer-nos imaginar.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.