Qüestionar els cànons artístics

Qui més s’ha esforçat a no separar l’autor de l’obra han estat les acadèmies d’art, les indústries culturals, la crítica i les institucions. Un dels instruments és el que anomenaríem cànon. És a dir, la selecció d’aquelles obres que mereixen ser preservades i, per tant, premiades, exhibides, divulgades i conservades durant els anys. A museus, a llibres de text, a monografies especialitzades, on sigui.

“Han d’estar nues les dones per entrar al Metropolitan Museum de Nova York? Tan sols el 5% dels artistes exposats a les seccions d’art modern són dones. Això sí, un 85% dels cossos nus exhibits són de dones”, clamava el col·lectiu artístic Guerrilla Grrrls fa trenta anys. El documental Las Sinsombrero explica que l’obra de les artistes exiliades de la Generació del 27 no va ser recuperada un cop acabat el franquisme, com sí que va passar amb els coetanis masculins, alguns dels quals més mediocres que elles. Hi ha arts que no s’han considerat com a tals a causa de qui n’era el creador: el brodat, fet majoritàriament per dones, era una important activitat cultural, social i econòmica; els canelons de l’àvia, virgueria culinària, han estat reconeguts amb amor, els plats dels xefs (homes), amb estrelles Michelin; la colonització europea va voler acabar amb la rica cultura de pentinats espectaculars de les societats del continent africà.

Durant la dècada dels 2010, les successives edicions dels Premis Hugo, els més importants en ciència-ficció, van ser boicotejades per evitar que es premiessin dones, autors racialitzats o LGTBI. El succés es coneix com a PuppyGate. Durant aquell temps també va aparèixer el Gamergate, l’onada d’assetjaments a les xarxes i al món físic, amb amenaces de mort incloses, que moltes jugadores, periodistes i creadores de la indústria dels videojocs van rebre per part de jugadors homes i blancs, que asseguraven que els videojocs eren cosa d’homes. Tant el Gamergate com el PuppyGate es consideren dues batalles de les guerres culturals als Estats Units que van establir les bases pel reeiximent de l’alt-right i l’ascens de Trump a la presidència.

Una de les funcions del cànon és preservar la visió del món dels subjectes privilegiats per ètnia, gènere o classe, de manera que hi construïm la reflexió sobre el món d’ahir i establim les bases per construir el del demà. El cànon és, doncs, una eina política. Aquest vessant queda amagat mitjançant l’establiment d’uns criteris de fons i forma que no només dicten què té qualitat i què no, sinó que sacralitzen l’obra de manera que l’eleven a la categoria d’ens superior davant el qual els humans no podem fer res més que no sigui meravellar-nos. La sacralització ens aboca a un joc de suma zero pel que fa a la valoració de les obres: o la divinitzes o la cremes a l’infern. No hi ha espai per la interacció crítica entre l’obra, el creador i el públic.

Per exemple, davant l’afirmació que el director Stanley Kubrick era un dèspota al set de rodatge i maltractava els seus actors, molta gent té la temptació de respondre “doncs jo seguiré veient les seves obres perquè són art”. La resposta és, endavant, mentre tinguis clar què consumeixes. La setmana passada, el TN Vespre de TV3 va fer una notícia sobre el quarantè aniversari de El resplendor, obra de Kubrick. La notícia destacava l’excel·lent actuació de Jack Nicholson. No hagués costat res afegir un comentari crític sobre els mètodes de direcció que imposava als actors. Una interpretació crítica implica meravellar-se amb el Colosseu entenent que fou erigit per mà d’obra esclava; admirar l’art modernista català tenint en compte que va ser finançat amb l’explotació dels obrers catalans; ser conscient que si es pot gaudir de les portes assíries al British Museum és per culpa d’un procés d’extracció del nord global envers el sud. Relacionar-nos de forma crítica amb l’art implica començar a recuperar, valorar i consumir l’art fet per aquells que van ser marginats pel cànon, no per les seves habilitats sinó perquè no eren els autors que tocaven.

Això implicaria trencar l’últim tabú que ha construït la sacralització de l’art mitjançant el cànon: la idea que tan sols un grup de població és capaç de fer obres mestres transcendents per a tota la comunitat. Gràcies al cànon, allò que la majoria de vegades tan sols és coneixement de part queda erigit com un saber universal. Simultàniament, a molts autors, pel seu gènere o ètnia, se’ls ha negat l’oportunitat d’expressar inquietuds que poden ser universals. Hi ha gent que diu que aquestes dues afirmacions ens portarien a un món en què les dones tan sols llegiríem a dones, i que valoraríem una obra pel fet de ser d’una dona. El que posen de manifest, en realitat, és justament el revés: el cànon ha fet que moltes persones només llegeixin homes, i que hi ha obres que es valoren pel simple fet que les han escrites homes. És així de senzill: es demana fer fora del cànon als homes blancs mediocres perquè s’hi posin artistes que veritablement ho mereixen.

Força vegades, el temor a valorar les violacions o altres delictes comesos per artistes homes rau en la idea que, si ells són esborrats de l’escena artística contemporània, no hi haurà ningú que els equipari. Tanmateix, tant cert és que Stanley Kubrick és una figura referent per al cinema contemporani, com que qualsevol persona pot viure una vida rica i plena, intel·lectualment parlant, sense haver-ne vist mai cap pel·lícula. Aquesta certesa obre una porta al consum crític: algú pot decidir no veure obres de directors que han maltractat el seu personal, sabent que trobarà grans obres d’arts en què ningú va sortir malparat durant el seu rodatge. D’altres poden veure-la, gaudir-la i, al mateix temps, fer campanyes per evitar els abusos a treballadors i consumir cultura feta per persones considerades subalternes.

Perquè l’art ens faci lliures, hem de començar alliberant-nos de l’art.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.