La lleva del botellot

Ara que veig la llum al final del confinament, de tant en tant repasso les meves fites. Quantes coses he acomplert, de la llista de propòsits impossibles que vam fer al començament? A la primera setmana jo tenia un horari, pleníssim, com si fos una nena preparant les vacances d’estiu. Esmorzar amb fruita, esport amb la Patry i estudiar. Llegir, prendre una mica el sol i socialitzar a distància. A la segona setmana però, vaig tenir un accident domèstic d’aquells que tens corrents pel passadís en pijama a les dotze de la nit, cosa completament normal, just abans d’anar a dormir. Em vaig fer un trau que de tant profund m’hagués pogut servir de butxaca, a la mà esquerra, just sobre els artells. Després de molta sang, plorera de vergonya i un parell de punts de farmàcia, em vaig haver de passar quinze dies amb la mà immobilitzada. Jo, que quan no escric se suposa que sóc músic, sense poder tocar, vaig llençar aquell horari de Vacaciones Santillana directe a la paperera, i em vaig dedicar exclusivament a jugar a la consola. Ni llegir, ni prendre el sol. Rutina completa d’incel pre-adolescent. Quan vaig començar a poder fer anar la mà, vaig poder anar recuperant la rutina, sí, però l’aixafamenta de passar dues setmanes al sofà sense feina ni expectatives va fer que m’oblidés de pretendre acomplir cap fita. Per fi havia entès la veritat: que res valia la pena, que tot era igual i que prou sort en tenia de no haver-me obert el cap. Ara, a més de la rebaixa d’expectatives i una petita muntanya de jocs de la play acabats, una cosa que sí que he aconseguit aquest confinament és agafar-li el gust, per primer cop a una beguda de persona adulta. Des d’aquest confinament, m’agrada el vermut.

Penseu que jo sóc de la lleva del botellot. Com els de la foto a la plaça del Sol, o els que aquestes nits de fase nova vaguen pel casc antic, que per fi torna a ser nostre. Per mi, beure sempre ha requerit de la màxima optimització: ha ser ràpid, barat i efectiu. Per arribar tots amb un bon pet a l’Apolo i no haver de pagar els roncoles a onze euros, mai més, contra ningú. Perquè en realitat no m’agrada gaire, l’alcohol. M’agrada el que comporta. La xerrera, el ball, la música i les llums de colors. L’alegria del divendres i l’excusa d’un dissabte de ressaca. I en el fons crec que és el que ens passa a tots. A qui li agrada, realment, el cafè? Ens agrada el que comporta. La pausa, el començar de nou i l’agafar forces. Si t’has d’acostumar al gust de la cervesa, és que també t’agrada més aviat pel que l’envolta: l’airet de la terrassa, haver acabat de treballar i les veus dels amics que ara enyores. No serà pas pel regust de suc de pa mullat amb Vichy Catalán. En canvi, a mi sí que m’agraden el Bloody Mary i la Michelada, especialment quan tinc gana. Perquè tenen gust de les coses que voldria per dinar. M’agrada, també, tot allò que fa gust de llaminadura, igual que al cinema sempre hi duc regalèssia. M’agraden els xarrups traïdors, que semblen suc de fruita, o els que porten gelat, per vici pur. M’agrada acabar-me el vermut sota la promesa de les olives. No m’agrada gens el vi, ni el cava, i de cervesa només en puc prendre un parell abans no se’m ressenteix la panxa De fet, hi va haver una època que si prenia cervesa, la vomitava, eficàç com una bomba de rellotgeria. I no hi podia fer res, a més de córrer al lavabo del bar. Boom.

Sí, sóc de la lleva del botellot, com tants altres. Tota una generació, diria. Beure ha estat part de la nostra socialització cap a la vida adulta, l’esbarjo i l’aventura de les primeres nits fora de casa. Hem begut d’amagatotis, la platja, al pàrking o al parc, luny de la mirada adulta i de qualsevol possibilitat d’educar el paladar. Vodka amb fanta, Whisky amb cola i ginebra amb Nestea, l’única cosa que importava era endur-se una barreja prou carregada com per no haver-ne de beure massa però alhora prou amable per no fer ganyotes davant del noi que t’agrada. El beure social, perfectament compartimentat dins el nostre caparró adolescent, de la maneta amb la festa, el conèixer, el riure i l’enrotllar-nos els uns amb els altres. Mai tristes i mai soles. Per nosaltres, beure només podia ser per celebrar. A les pel·lícules americanes sempre ens mostren l’home abatut i trist que es desfà sobre la barra mentre demana un altre whisky. Jo, amb els anys, he observat que si no estic d’humor per festes, tampoc ho estic per beure. Se’m fa bola a l’estómac i no “puja”. I segons com, també acabo vomitant. Per la lleva del botellot, el beure és un tema de comunitat. I amb aquest monòleg no pretenc pas blanquejar els perills d’una substància adictiva i perjudicial com és l’alcohol, perquè ho és, igual que el tabac, el cafè, o d’altres drogues. Però algunes imatges d’aquests dies em recorden per què el fèiem, el botellot. No teníem bars que ens poguessim pagar, ni cases lliures de pares. Però volíem estar els uns amb els altres. Aquests dies, molts de nosaltres voldrem aprofitar per tornar a veure els amics, però, entre la precarietat que ja hi havia, Ertos, acomiadaments i atur, no tothom podrà fer-se stories en terrassetes. I compartint pis com fem amb dos, tres o fins i tot quatre companys, no tothom tindrà l’espai per reunir-se amb aquells que estima sense gastar. Seure en un banc amb un parell de llaunes i fer petar la xerrada pot ser una bona alternativa, el botellot de tota la vida, encara que, com hem vist, pot ser que a més de multa et costi un parell o més de cops de porra.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.